Inici / Noticia / Barcelona treballa per garantir espai d’enterrament suficient per a la comunitat musulmana i jueva de la ciutat

Barcelona treballa per garantir espai d’enterrament suficient per a la comunitat musulmana i jueva de la ciutat

Covid-19 i cementiris. L’Ajuntament, tot i que hi ha espai disponible per a enterraments, treballa per garantir l'espai necessari.

Actualment, la comunitat musulmana disposa d’espai al cementiri de Collserola i, malgrat que encara hi ha places, s’accelera la segona fase d’ampliació del recinte islàmic en el mateix cementiri. La comunitat jueva disposa d’espai al cementiri de Collserola, en les tres parcel·les existents destinades a enterraments.

A causa de la crisi sanitària actual, l’Ajuntament de Barcelona treballa perquè hi hagi espai suficient per a enterraments a la ciutat, siguin de la convicció espiritual que siguin. Els acords de cooperació signats l’any 1992 entre l’Estat espanyol i les comunitats jueva i musulmana estableixen el dret a l’enterrament i seguint els requeriments específics de la pròpia tradició.

El cementiri de Collserola disposa d’un recinte islàmic des del 1997 amb un centenar de tombes adaptades als requisits principals de la fe musulmana. El recinte es va obrir fruit del diàleg amb la comunitat islàmica de Barcelona i el ferm compromís amb la pluralitat cultural de la ciutat. L’any 2017 es va posar en marxa un segon recinte per adaptar el servei a la demanda. De fet, en aquest recinte islàmic, que és referència a tot Catalunya, s’ha donat sepultura a moltes persones de la ciutat però també de la resta de Catalunya i d’altres comunitats autònomes.

Pel que fa a aquest recinte islàmic del cementiri de Collserola, Cementiris de Barcelona n’ha avançat l’ampliació. Estava prevista enllestir-la a l’estiu de 2021 i, ateses les circumstàncies actuals, s’ha decidit començar a executar l’obra. Tot i l’augment del nombre d’enterraments durant la crisi sanitària, la parcel·la encara consta d’espai disponible. L’ampliació permetrà la construcció de 72 places més a terra distribuïdes en 24 tombes.

A més, Cementiris de Barcelona, per anticipar-se a possibles escenaris davant de l’augment de defuncions derivades de la pandèmia, va localitzar al Cementiri de Collserola un total de 94 places en tombes a terra que, tot i estar fora del recinte islàmic, compleixen alguns dels requeriments principals de la fe musulmana, per si en algun moment calgués posar-los a disposició de la comunitat.

Pel que fa a la comunitat jueva, val a dir que la primera parcel·la jueva a Barcelona data de l’any 1900 i és la del cementiri de les Corts. La segueix la del cementiri de Sant Andreu, de l’any 1950, aproximadament, i més recentment trobem tres parcel·les al cementiri de Collserola on, actualment, hi ha espai suficient. Les diferències entre tres entitats jueves de la ciutat, en criteris essencials, són el motiu pel qual cadascuna d’elles va sol·licitar la possibilitat de disposar d’un espai propi a Collserola. La primera parcel·la, creada a finals dels anys seixanta, pertany a la Comunitat Israelita de Barcelona, i disposa d’unes quatre-centes tombes. La segona, de l’any 2001, pertany a la Comunitat Jueva ATID de Catalunya, i disposa d’una vintena de tombes. I finalment la darrera parcel·la, creada l’any 2009, pertany a la Comunitat Jueva Bet Shalom i té una quinzena de tombes.

Actualment, els cementiris històrics de Sant Andreu i de les Corts són poc utilitzats per part de la comunitat jueva, que concentra els seus enterraments en les tres parcel·les del cementiri de Collserola, anteriorment mencionades.

La situació actual de restricció de mobilitat fa inviables les repatriacions de persones difuntes al país d’origen. Aquesta pràctica és bastant habitual dins de la comunitat musulmana i més excepcional en la comunitat jueva. Històricament, moltes famílies musulmanes han optat per enterrar els seus difunts al país d’origen. Per aquest motiu, s’ha mantingut el contacte amb les comunitats musulmanes per atendre totes les persones que vulguin enterrar de manera definitiva a Barcelona o bé fer un sepeli provisional i que, després de dos anys, si la família ho vol i sempre que l’autoritat sanitària o judicial ho autoritzi, es pugui fer l’enterrament definitiu al país d’origen.

Amb les circumstàncies actuals de la crisi sanitària derivada de la Covid-19, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Oficina d’Afers Religiosos, ha estat en contacte amb els representants de les comunitats musulmanes i jueves de la ciutat, per gestionar les necessitats emergents.

Comparteix aquest contingut