Una aposta per la interculturalitat
L’any 1997, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el seu primer pla de convivència sota el marc conceptual de la interculturalitat. Aquella aposta inicial per aquest enfocament, malgrat els diversos canvis de govern, s’ha mantingut al llarg dels anys.
Des de llavors, s’han elaborat dos plans (el Pla BCN Interculturalitat 2021-2030 (PBI) i el seu antecessor corresponent al període 2010-2021) que han marcat, i marquen, l’agenda de treball intercultural del govern municipal.
La perspectiva intercultural ha servit per remarcar que la diversitat no només és fruit dels processos migratoris, sinó que les nostres societats són plurals i diverses per definició, per bé que aquesta diversitat (d’origen, ètnica-racial, religiosa, lingüística, de sexe, d’edats, etc.) no hagi estat sempre prou reconeguda.
A més, la incorporació de la perspectiva intercultural ha permès establir vincles de cooperació amb diferents àrees i districtes per tal de promoure aquest enfocament en els diferents espais de l’acció municipal.
Context intercultural de la ciutat
Barcelona és una ciutat diversa i plural on conviuen persones de diferents contextos i orígens culturals. Efecte d’aquesta diversitat és la conformació d’una identitat plural, en tant que la ciutat actua de punt de trobada entre persones i col·lectius amb una àmplia diversitat sociocultural.
Tot i que actualment no existeixen dades sobre la diversitat cultural, en un sentit ampli a Barcelona, es poden trobar algunes dades que mostren part d’aquesta diversitat:
363.352 residents estrangers empadronats a la ciutat de Barcelona
Segons l’informe estadístic “La població estrangera a Barcelona” (2022), hi ha un total de 363.352 residents estrangers empadronats a la ciutat de Barcelona, que representen el 22,2% del total de la població.
Aquest mateix informe, recull un descens del 0,2% respecte a l’any passat, amb 7.937 empadronaments menys.
Nombre de persones amb nacionalitat espanyola nascudes a l’estranger
A més, aquesta dada no mostra el nombre de persones amb nacionalitat espanyola nascudes a l’estranger, que representen el 29,4% del total de la població a la ciutat.
Entre els principals llocs de naixement es troben països no europeus, majoritàriament de Llatinoamèrica, seguit d’Àsia.
El poble gitano
No es pot parlar de diversitat sense tenir en compte la presència del poble gitano que ha reivindicat la seva memòria a través de la reparació històrica, així com la lluita contra l’antigitanisme.
Múltiples diàspores a Barcelona
Així mateix, la presència de múltiples diàspores a la ciutat de Barcelona, marquen una realitat plural que s’ha de tenir en compte.
982 comunitats i entitats religioses
Segons s’indica a la memòria d’activitats de l’Oficina d’Afers Religiosos, corresponent a l’any (2021), hi ha a la ciutat 982 comunitats i entitats religioses, corresponents a 28 tradicions diferents, així com 498 centres de culte.
El plurilingüisme
Una altra dada rellevant és el plurilingüisme que caracteritza Barcelona, ja que a la ciutat es parlen més de 300 llengües.
Cal assenyalar que aquestes dades sovint van acompanyades de discriminació i exclusió, tal com recull el diagnòstic del ja nomenat Pla Barcelona Interculturalitat, i s’ha de tenir en compte com a context intercultural.