BCN Acció Intercultural

La ciutat de Barcelona té una rellevant vinculació històrica amb l’islam. En primer lloc, va formar part de l’al-Àndalus del 718 a l’any 801. En aquell temps la ciutat va ser coneguda com a برشلونة (Barshilūna o Barshaluna). Estem parlant, doncs, de gairebé un segle d’història. Més endavant, romangueren a la ciutat persones de religió musulmana (sovint anomenades mudèjars). Durant l’època medieval i l’entrada a l’edat moderna sembla també documentada la presència de persones musulmanes esclavitzades.

Malgrat que en queden pocs vestigis materials, no es pot negar que aquesta presència devia tenir una influència en la ciutat i que és una part del nostre patrimoni històric. Entre els vestigis arqueològics vinculats a la pràctica de l’islam destaquen alguns enterraments i, especialment, el conjunt d’enterraments del segle XI descoberts l’any 1991 i que es van presentar el 14 de desembre al Born Centre de Cultura i Memòria.

Més endavant, podem destacar encara el període colonial com una etapa de relació rellevant amb el món islàmic. Finalment, les persones i les comunitats musulmanes actuals procedents de la migracions de les darreres dècades i de conversions locals ja tenen algunes dècades d’història i recorregut a la ciutat.

Barcelona ha fet un esforç per recuperar i reivindicar com a pròpia la història d’alguns col·lectius que n’havien estat al marge. Destaca la tasca que el MUHBA ha desenvolupat per la recuperació del llegat jueu medieval en què ha emfasitzat la condició barcelonina d’aquesta població amb el centre MUHBA El Call, rutes guiades, exposicions com la dedicada a les Haggadot de Barcelona (2015) o la integració a la Red de Juderías, en la qual ha presentat aquest patrimoni com un atractiu turístic. També destaca la tasca del Born CMM, amb actes com les Jornades Dissentir la Història. Malgrat això, la memòria del passat islàmic que ha configurat la història de la ciutat s’ha treballat o difós poc.

La voluntat i l’objectiu d’aquesta línia de treball i d’activitats és posar en valor l’empremta d’aquest llegat. La taula rodona i debat “Història i patrimoni” (13 d’octubre), serà el tret de sortida d’aquesta línia que generarà més activitats entorn d’aquesta temàtica que posaran el focus en diversos àmbits: la museografia, la presència d’aquest patrimoni a l’espai públic, la forma com s’aborda aquest passat en l’àmbit educatiu, etcètera. Es busca reflexionar sobre l’acció o l’omissió entorn d’aquest patrimoni històric des d’un punt de vista historiogràfic, museològic, arqueològic amb una mirada crítica, amb perspectiva intercultural o decolonial. La vinculació dels barcelonins i barcelonines musulmans del present amb el passat i que tenen la mirada posada en les institucions patrimonials i culturals de la ciutat que han tractat el tema o no, també serà un dels eixos que es debatran.

TAULA RODONA I DEBAT “HISTÒRIA I PATRIMONI”

En aquesta activitat es debatrà i parlarà sobre el tracte de la història i el patrimoni islàmic de la ciutat. És a dir, es plantejarà un debat sobre com s’ha posat en valor i difós el patrimoni vinculat al passat islàmic de Barcelona. El discurs patrimonial és sempre un discurs vinculat a la identitat i les pertinences. Sobre el que es considera propi i sobre la genealogia en què hom s’inscriu. Què ens diu la poca atenció rebuda per la memòria de tot el que és islàmic de com l’Ajuntament de Barcelona i les seves institucions culturals pensen i es representen la història i la identitat de la ciutat?

En la taula rodona hi participaran tres persones expertes que des de diferents àmbits han tractat el tema i també s’ha organitzat una fila zero de persones vinculades a les comunitats musulmanes de la ciutat, la museologia i la gestió patrimonial. Les persones participants ens permetran reflexionar sobre el lloc que el passat islàmic ha ocupat en els discursos patrimonials i en la historiografia en l’àmbit de l’Estat espanyol, en l’àmbit català i posant el focus en la ciutat de Barcelona.

PARTICIPANTS

• Abdennur Prado. Assagista, poeta i cineasta. Defensor dels drets civils de les persones musulmanes a l’Estat espanyol i col·laborador del relator de Nacions Unides contra la islamofòbia. Director del Congrés Internacional de Feminisme Islàmic (2005-2010). Autor de nou llibres, com ara El lenguaje político del Corán (Popular, 2009), Genealogía del monoteísmo (Akal, 2018) i El rostro materno de Al-lâh (Cántico, 2021). En destaca El retorn de l’islam a Catalunya (Llibres de l’Índex, 2008) en el qual analitza les relacions entre la història, els drets religiosos i la catalanitat, dins la Catalunya del segle XXI.
• Bilal Sarr. Doctor en Història Medieval per la Universitat de Granada i professor en el Departament d’Història Medieval de la mateixa universitat. Autor i coautor de nombroses publicacions, entre les quals destaca el llibre Arabización, Islamización y Resistencias en al-Andalus y el Magreb (Universidad de Granada, 2020). Director de projectes vinculats a l’arqueologia i el llegat de l’islam, com, per exemple, el projecte Maqbara sobre espais d’enterrament del sud-est de l’al-Àndalus. Traductor d’obres del francès al castellà.
• Camila Opazo-Sepúlveda. Graduada en Arqueologia i màster en Gestió del Patrimoni i Museologia. Doctoranda del programa de doctorat en Societat i Cultura de la Universitat de Barcelona. Forma part del Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni de la UB, i del Col·lectiu d’Estudis Llatinoamericans de Barcelona (CELAB). També és membre d’ICOM España-Consejo Internacional de Museos i de l’Associació d’Estudis Crítics del Patrimoni. Els seus estudis es caracteritzen per la incorporació de perspectives feministes, antiracistes i interculturals a l’estudi i la gestió del patrimoni cultural.

La taula la moderarà:

• Fátima Charkaoui. Graduada en Administració i Direcció d’Empreses i màster de Professorat (Universitat Rovira i Virgili). Professora de cicles formatius i coordinadora de projectes de l’Asociación Sobre los Márgenes. Arran de l’afició als llibres i del lideratge de grups de lectura, ha publicat el llibre de poemes i reflexions Almas inefables (publicació independent, 2021), editat juntament amb Jamal El Anbi.

INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ

Activitat gratuïta amb aforament limitat. Cal inscripció prèvia AQUÍ. AFORAMENT COMPLET: si ho desitgeu, podeu apuntar-vos a la llista d’espera enviant un correu electrònic a activitatsoar@bcn.cat.

Per aquelles persones que no pugueu assistir, s’enregistrarà un VÍDEO de l’activitat que trobareu al web de l’OAR i igualment hi haurà un PODCAST de la sessió al web d’Espai Avinyó.

• DIA: dijous 13 d’octubre de 2022.
• HORA: 17.30 hores.
• LLOC: Sala Lluís Companys. Seu del Districte d’Horta-Guinardó (Casa de la Altures). Ronda del Guinardó, 49.
• Les persones que necessiteu alguna mesura d’accessibilitat indiqueu-ho enviant un correu electrònic a activitatsoar@bcn.cat o trucant al 682 481 915 (de 9.00 a 14.00 h) abans del 9 d’octubre.

Consulteu tot el programa AQUÍ o en l’arxiu adjunt!

PROPERES ACTIVITATS

Museus (Im)possibles: De les narratives històriques al relat museogràfic 

Dimecres, 30 de novembre, de 10.00 a 13.00 hores al Museu d’Història de Catalunya. Ho organitza: Espai Avinyó-Llengua i Cultura i Oficina d’Afers Religiosos

El Museu d’Història de Catalunya obre les portes el febrer del 1996. A diferència d’altres institucions museístiques, no neix per la necessitat d’exhibir una col·lecció prèviament existent, sinó amb la voluntat d’esdevenir un referent en la divulgació de la història i del patrimoni col·lectiu de Catalunya.

En el marc de les activitats de “Barxiluna, (des)memòria del passat i present islàmic” i tenint en compte la naturalesa, els objectius i el relat museogràfic de la col·lecció d’aquest museu, us proposem un espai de reflexió i treball per analitzar de manera conjunta: Com s’ha divulgat fins ara la història i el patrimoni islàmic a Catalunya? Quin pes ha tingut la construcció de l’altre musulmà en la configuració del relat del museu i de la col·lecció? Quines possibilitats de replantejament del relat històric i museogràfic del museu podem plantejar per generar noves formes de relació amb les comunitats musulmanes i el teixit educatiu que l’envolta?

El cicle Museus (Im)possibles pretén generar diferents espais pedagògics i de reflexió en clau intercultural entre artistes, professionals i personal tècnic vinculat amb la creació artística i la gestió cultural de la ciutat. L’objectiu és repensar i ampliar la mirada en relació amb els imaginaris occidentals sobre la diversitat cultural que són presents en les propostes expositives que ofereixen sales, centres culturals, equipaments de proximitat i museus de la ciutat.

Amb la presència de:

• Mostafà Shaimi. Professor associat del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona (UdG), prepara una tesi doctoral sobre racismes i diversitat religiosa. És especialista en dinamització comunitària. Coordina el màster en Diversitat Religiosa: Pensament, Realitat i Gestió (UdG). Ha treballat en l’àmbit social en administracions públiques i entitats socials, com ara la Fundació IRes (Institut de Reinserció Social), el GRAMC (grup de recerca en minories culturals) o Càritas, i ha col·laborat en diferents projectes, com el Fòrum Inclusió Social i Ciutadania o el programa Ordit de la Fundació Jaume Bofill. També és membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona i és articulista habitual del diari Ara.

AFORAMENT LIMITAT. Cal fer inscripció prèvia enviant un correu electrònic a espaiavinyo@bcn.cat explicant la relació que teniu amb la temàtica o gestió cultural. Mes informació AQUÍ.

Us hi esperem!

#OarBCN i #EspaiAvinyó i #Biennaldepensament