“Cal enxarxament per poder donar una resposta veïnal quan es presenten conflictes als barris”
Segons les xifres actuals, hi ha més de cinc mil associacions i entitats registrades formalment a Barcelona. Avui, parem atenció a les xarxes que es cultiven als nostres barris i com aquesta organització veïnal és, moltes vegades, la palanca comunitària per frenar discursos d’odi i millorar la convivència als carrers.
Què implica l’associacionisme veïnal? Per què és important enxarxar-nos als barris?
És fonamental que hi hagi una xarxa de veïns, que existeixi aquesta comunicació interveïnal. Si la gent està associada, ja sigui a través d’associacions de barri, de comerciants o de la coordinadora d’entitats, ajuda a fer més fàcil la convivència. Cal aquest enxarxament per poder donar una resposta veïnal i així trencar amb discursos d’ultradreta, com ens va passar a nosaltres.
Ara fa un any i mig, el febrer del 2021, al barri van assassinar un veí, Wei Ming, comerciant del Basar Europa. Com vau reaccionar davant d’un crim que obria les portes a generar discursos d’inseguretat i odi al Guinardó?
El primer que vam fer va ser posar-nos les quatre forces vives del barri a treballar: la Coordinadora d’Entitats, l’Associació de Veïns i Veïnes, l’Associació de Comerciants de l’Eix Maragall i l’Associació de Comerciants de l’Eix Montserrat. L’assassinat va ser a la nit i a les nou del matí ja ens estàvem trucant. Una hora després ja havíem fet la petició per reunir-nos amb el Districte. La reacció de les entitats va ser molt ràpida.
Però, això no neix de zero?
No, és el resultat de tot un treball previ en l’àmbit del barri. Hi ha tota una tasca d’arribar a pactes, a consens… Fruit de la feina de participació que ens va portar a la redacció del “Pacte per un model de barri al Guinardó” al 2018. De posar-nos d’acord en coses bàsiques per al barri i de generar uns vincles entre entitats que permeten que quan passa una cosa així es reaccioni superràpid. Perquè ja estan fets els contactes, ja s’ha creat tota una xarxa de complicitat. La reacció comunitària és conseqüència d’aquest treball.
“El tema no era posar més policia, com aquests grups demanaven. No pots posar un policia a cada cantonada amb una metralleta”
A banda de la vostra reacció, per xarxes es van reproduir discursos d’ultradreta?
Sí, vam sentir una mica el soroll que es va fer als grups de Facebook del barri. Parlaven d’inseguretat, demanaven més policia, volien crear grups d’autodefensa ciutadana… Van fer una crida per tallar la ronda, que finalment no es va fer. Per contra, es va fer una concentració silenciosa davant el domicili i els dos dies següents vam fer dues concentracions solidàries davant el comerç. Com a entitat vam ser conscients que no només havíem de donar suport a la família, també calia demanar mitjans a l’Administració per aturar-los. El tema no era posar més policia, com aquests grups demanaven. No pots posar un policia a cada cantonada amb una metralleta, ni organitzar-te per fer les patrulles ciutadanes. Perquè, tu, contra qui vas? Contra qui a tu et sembli bé? És molt perillós això. Pots veure una persona que a tu et sembli sospitosa i prendre’t la justícia pel teu compte. Això no és.
Un dels seus arguments era posar el focus en l’origen del noi que va cometre l’assassinat?
El noi era d’origen magrebí i l’home a qui van assassinar era d’origen xinès. Nosaltres teníem molt clar que els seus orígens no eren importants en la gestió del conflicte. Es tractava dels nostres veïns, tant l’atacant com l’home mort. El noi era del Guinardó, s’havia educat a les nostres escoles i la responsabilitat d’aquell fracàs social era nostra com a barri. A partir d’aquí ens va sorgir la primera premissa: des del barri què fèiem pel jovent?
I això ho vau treballar amb l’Administració?
L’endemà mateix ja vam tenir reunió amb el Districte, Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i els equips de prevenció. Les entitats vam elaborar un comunicat on demanàvem: més prevenció, en l’àmbit de treball amb joves amb més educadors de carrer i equips de gestió de conflictes, treball de prevenció en l’àmbit policial i una actuació ràpida en l’àmbit de la justícia. La resposta va ser ràpida. En menys d’ una setmana vam tenir reunió amb l’ Albert Batlle Tinent d’Alcaldia de Prevenció i seguretat i amb la Laura Pérez, Quarta Tinenta d’ Alcaldia de Drets Socials i Feminismes i vam arrencar alguns compromisos d’actuació.
En què consistia aquesta coordinació? A la pràctica, com treballàveu al territori?
Sobre el neguit del jovent que teníem es van activar educadors de carrer i un equip de diagnosi de conflictes a l’espai públic, que està disponible 365 dies a l’any durant 24 hores. Aquest equip mira el barri per zones i detecta els grups que hi ha i com es relacionen entre ells.
“Els educadors de carrer van fer una feina excepcional amb els joves”
A més, estem parlant de l’època de la covid-19, quan encara hi havia restriccions al carrer?
És clar, durant la pandèmia, com que la gent no era al carrer, hi havia grups que se’l feien seu, i tampoc tenien gaire coses a fer a més d’estar al carrer. Si ocupes l’espai amb activitats hi ha més vida, convivència… En estar en plena pandèmia hi havia aquests focus en zones molt concretes com el Martinenc o el parc del Guinardó. Però els educadors de carrer van fer una feina excepcional amb els joves i tota aquesta vessant va quedar força encaminada.
I els Mossos i la Guàrdia Urbana?
Bàsicament, ens van dir que per prevenir necessitaven conèixer. I si la gent no denuncia, ells no saben ni on, ni què està passant al barri. Per tant, vam fer una crida perquè la gent fes denúncies. Ara bé, també vam demanar que aquests tràmits fossin més fàcils. Ara les denúncies van amb cita prèvia, i això vol dir que tu no vas allà i t’hi estàs dues hores esperant. Tot i això, la gent gran continua tenint dificultats, perquè s’ha de desplaçar. Continuem demanant millores en aquest sentit. La tesi policial es fonamentava en el fet que no era qüestió que hi hagués més policia al barri, sinó que fos més eficaç a l’hora de prevenir. Les patrulles de la Guàrdia Urbana es van començar a moure per la mateixa zona. És a dir, no hi havia una mateixa patrulla a la qual un dia li toqués estar pel Baix Guinardó, l’endemà a Sant Genís i la setmana següent en una altra zona… La idea era optimitzar els recursos i tenir contacte directe amb el policia de barri a través del mail i el telèfon.
Aquest pla de prevenció de conflictes té una durada d’un any, en quin punt esteu ara?
La diagnosi va durar uns mesos i es va fer el retorn a les entitats i en un dels Consell de Barri la tardor de l’ any passat. Ara bé, com a mínim, cada sis mesos tenim una reunió de prevenció amb la tècnica del Districte, els Mossos i la Guàrdia Urbana. I a part, un cop a l’any tenim visites presencials amb el Policia de barri on les entitats podem parlar de les nostres percepcions en matèria de seguretat i la situació al barri. Hi ha un contacte molt fluït en l’àmbit comunitari.
Quina valoració feu de la gestió amb l’Administració?
Ha estat molt positiva, tot i que hi ha coses millorables, és clar. Les administracions han de fer costat i gestionar perquè en el fons en són els responsables. Si jo pateixo un abús aniré a denunciar-ho. I, és clar, també em deixaré ajudar per la xarxa veïnal i els grups de suport, el grup de dones… Això és molt important, però no hem d’oblidar quina és la funció de cadascú.
El vostre cas té algunes similituds amb el conflicte del carrer del Japó. No obstant això vosaltres vau desactivar molt de pressa els grups d’extrema dreta. Què creieu que va afavorir que això passés?
Nosaltres vam ocupar el carrer de seguida, no els vam deixar marge de maniobra. Vam fer públic un comunicat i vam començar a demanar reunions amb demandes concretes sobre la taula. I el més rellevant, ho vam comunicar al veïnat. Al nostre blog i Facebook explicàvem totes les accions que s’estaven duent a terme. Això va tranquil·litzar molt la gent. No vam donar peu a la ultradreta a ocupar cap espai ni a aprofitar per propagar el seu discurs d’odi, com va passar al carrer del Japó.
Tampoc era la primera vegada que us trobàveu amb una situació similar, no?
Era la primera vegada que vivíem un fet tan greu. Però ens ha ajudat a encarar de manera més comunitària els problemes de convivència. Per exemple, en el cas del centre d’acollida del Baix Guinardó de persones sense sostre amb addiccions que va obrir el mes de març, un grup de veïns ha generat molta polèmica, fet molt soroll al carrer i a la premsa. El teixit associatiu des del principi vam vetllar perquè l’encaix d’aquest centre al barri no afectés la convivència veïnal. Es va crear una comissió de seguiment on l’administració ens anava explicant els diferents recursos que destinava per prevenir els possibles conflictes de convivència. El centre passa desapercebut i funciona correctament.
Com a teixit associatiu estem orgullosos que hi hagi aquests equipaments com aquest al districte perquè són necessaris per a la ciutat i parlen del nostre tarannà comunitari.
