Inici / Noticia / Dones afrodescendents i ciència: quantes dones afrodescendents segueixen sent invisibilitzades al món científic-tecnològic?

Dones afrodescendents i ciència: quantes dones afrodescendents segueixen sent invisibilitzades al món científic-tecnològic?

L'Espai Avinyó pren com a punt de partida la biografia de la matemàtica afroamericana Khaterine Johnson, per reflexionar sobre com el racisme i el masclisme es van manifestar en àmbits acadèmics i científics dels anys 60 nord americans.

Avui dia segueix havent-hi una menor visibilitat de dones en àmbits acadèmics, un fenomen que molts ho anomenen la masculinització del coneixement, on se segueix usant de referent a l'home blanc occidental. Aquesta representació pràcticament inexistent de les dones en les ciències comporta moltes problemàtiques per les quals es volen dedicar a aquestes carreres, i crea estàndards impossiblement alts, especialment per a aquelles dones que han estat històricament marginalitzades, com les dones afrodescendents.

El divendres 16 d’octubre, en el marc de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta 2020, l’Espai Avinyó va proposar la taula rodona virtual ‘Dones afrodescendents i ciència‘, prenent com a punt de partida a la figura de la matemàtica afroestatounidenca Katherine Johnson, que va calcular les trajectòries del vol a la Lluna de l’Apol·lo 11, per reflexionar sobre el racisme i el masclisme que existia en els àmbits acadèmics i científics als Estats Units dels anys 60, i traslladant-ho a un context local i actual. D’aquesta manera es va debatre el llegat de les dones negres al món científic-tecnològic, recalcant quines són les seves reivindicacions, i en general, en aquesta era digital, a qui se li atorga veu i com aquesta pot ser usada en les lluites de les desigualtats socials.

La xerrada va consistir, en primer lloc, d’una lectura teatralitzada on Maisa Perk, actriu i multi talent creatiu va encarnar a Katherine Johnson a través de l’obra El cielo no tiene límites, en la qual detalla com va viure la segregació racial en una època en la qual les dones no tenien drets, i les dones afrodescendents encara menys.

A continuació vam comptar amb Aixa Drammeh Font, tècnica de l’Espai Avinyó, Programa Barcelona Interculturalitat, per conduir el debat entorn de la situació de la dona negra i afrodescendent en els àmbits científics i tecnològics. Per a això, vam convidar a Laia Muñoz, coordinadora de gestió de les ATIC del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, Zinthia Palomino, autora del llibre Dones negres en la ciència, en espanyol i en català, pensat per a infants i adolescents, per visibilitzar el paper de la dona negra en l’àmbit científic, i Fadima Diawara, creadora de Kunfabo, el primer telèfon intel·ligent lliure africà d’alta qualitat a preus populars.

Analitzant la figura de Johnson, que va ser popularitzada després d’haver estat atorgada la medalla Presidencial de la Llibertat per Barack Obama, i gràcies a la pel·lícula Figures Ocultes, referent per tantíssimes dones, va sorgir la següent pregunta: quantes dones afrodescendents científiques segueixen aquí, en segon pla, esperant a ser reconegudes pel seu talent? Existeixen altres dones com a Alice Augusta Ball, que va descobrir un tractament per a la lepra, i és pràcticament desconeguda en l’imaginari popular.

Donant a conèixer a dones com Johnson i Ball, i així mostrant el llegat que han deixat i que ens estan deixant en el present les dones negres, Palomino creu que aquesta és una manera de revertir aquestes clares desigualtats. Palomino afirma que “tenim prejudicis que han vingut donats pels mitjans de comunicació i que la societat torna a retransmetre. Enlloc d’enfrontar-me a això de manera directa, el que crec interessant és introduir nous referents (…) per donar visibilitat i potenciar aquests referents positius, per fer un crack en aquesta idea construïda a base de prejudicis i estereotips.”

Ara, és difícil posar a la palestra a aquestes dones quan reben tan poca representació en general. En el sector científic-tecnològic, un 70% dels treballadors són homes, per tant, el 30% restant són dones, i solament un 8% d’elles exerceixen càrrecs directius. D’aquesta forma es troben molts reptes a l’hora de, per exemple, que les nenes es visualitzin en aquestes carreres. Per aquest motiu últimament s’estan impulsant projectes com el de ‘Dona i noves tecnologies’, de la Generalitat, on se li dóna importància a despertar les vocacions científic-tecnològiques en les dones joves.

Finalment, aquesta era digital en la qual ens trobem ha de ser aprofitada per combatre les desigualtats socials, i s’està fent a través de campanyes que han estat popularitzades de forma internacional gràcies a internet, com el #metoo, Black Lives Matter, o Ennegrint Viquipèdia.

Però realment és internet tan democràtic com es diu? A través del confinament hem pogut veure la bretxa digital que segueix existint a Catalunya, on no hi ha una igualtat de condicions, quant a l’accés, l’ús de la tecnologia i el coneixement que té cada persona. Totes aquelles persones que de normal són invisibilitzades s’estan quedant enrere, ja sigui també per la part econòmica que això implica.

Per exemple, a Catalunya al voltant de 130.000 llars no disposen d’accés a la tecnologia. Totes aquestes raons impliquen que aquelles persones que estan creant els algoritmes, i la tecnologia que usem són homes, blancs, de mitjana edat, per la qual cosa és important incidir en formacions, polítiques públiques i a compartir el coneixement que tenim perquè totes les comunitats, de forma equitativa, puguin crear i compartir informació, i que ningú realment es quedi enrere.

En aquesta era digital, trencar amb les barreres discriminatòries de la dona negra i afrodescendent, implica un exercici de resistència històric on la jerarquització de la raça i el gènere prevalen, alhora que, les eines de la digitalització ens obren nous camins de lluita, facilitant espais des d’on es poden visibilitzar referents positius i promoure nous llenguatges i imaginaris que situïn a la dona negra al lloc que li correspon.

Comparteix aquest contingut