BCN Acció Intercultural

Dijous passat 17 de desembre, l’Espai Avinyó va presentar una activitat virtual que consistia en un espai de diàleg entorn del documental Descendents, que posa de manifest les diferents formes de discriminació que els fills i filles de les persones migrants han d’afrontar. Es va parlar de com això els afecta quant a la construcció identitària, a més de les traves burocràtiques i institucionals, com el fet que en néixer a l’Estat Español no reps automàticament la nacionalitat.

Comptem amb la participació de varis dels protagonistes del documental: Aise Macalou, pedagoga, docent de la UEC i membre activa de l’associació Moviment Afrobanyolí Social, Fàtima Hamed Loukili titulada tècnica de laboratori de diagnòstic clínic i estudiant tècnic superior en integració social i Hady Macalou, futur pedagog, monitor d’oci i temps lliure en una escola i membre actiu de l’associació Moviment Afrobanyolí Social. El debat va ser conduït per Maria Bouabdellah, youtuber del Canal Malaia, comunicadora i estudiant de Periodisme.

Es van presentar diferents fragments del documental ‘Descendents’ per poder reflexionar sobre diferents temàtiques que afecten als fills i filles de migrants. Un d’ells, reflectia aquesta pregunta constant amb la qual es troben aquelles persones amb algun tipus de bagatge migratori: “d’on ets?”, i com la resposta “sóc d’aquí”, no encaixa dins del seu imaginari. Pots venir d’una família que porti unes cinc generacions a l’Estat Español, com és el cas de Fàtima Hamed Loukili i et seguiran qüestionant la identitat. És com si la gent pensés que aquest trajecte migratori que un avantpassat teu va iniciar s’acabés heretant. Per això, és molt important replantejar-se el nostre ús del llenguatge i entendre que vivim en un context divers en les seves identitats ètniques i culturals.

Un altre element seria la nacionalitat espanyola, o la falta d’aquesta. Aise Macalou, per exemple, va néixer a Banyoles, té 27 anys, ha estudiat aquí, i porta uns 4 anys intentant aconseguir la nacionalitat espanyola. Va comentar que el fet de tenir un NIE, com és el seu cas, et posa en una situació de desigualtat, ja que el procés d’aplicació és molt més lent que el d’un DNI, i, de fet, últimament hi ha molts activistes que estan denunciant que, amb la pandèmia, molta gent no està podent aconseguir cites. Pel que defensa l’agilitació del procés de naturalització, i en concret per a altres fills i filles de migrants.

Sent dos dels ponents persones que treballen en l’àmbit escolar, es va fer una crítica al sistema educatiu, tal com està plantejat, arran del testimoniatge d’Alicia Rovira Mejía, participant del documental ‘Descendents’, que parlava del bullying que va rebre d’adolescent, per ser d’origen salvadorenc. Van proposar crear un protocol perquè quan arribi una família migrant i/o racialitzada a un nou centre escolar sigui acompanyada, a més de formar al professorat per poder identificar imaginaris carregats de prejudicis.

Finalment, es van plantejar canvis en el currículum escolar, en un sentit antiracista i decolonial, com per exemple, parlant de la història més enllà de l’europea, o mostrant  imatges de persones que representin la nostra societat, amb més diversitat ètnic-racial.

També es va parlar de la interseccionalitat. De com l’antiracisme ha d’anar acompanyat del feminisme, o més ben dit feminismes, per realment incloure a totes les persones racialitzades, i a la mateixa vegada no caure en un tipus de feminisme que instrumentalitza i moltes vegades ignora les necessitats i realitats de les dones d’origen divers.

Precisament, en el documental es mostra una escena que parteix de l’obra de teatre fòrum “8M- Feminisme Interseccional?” , en el qual s’esmenta tot això, i com, per exemple, no hem d’obviar els imaginaris racistes cap als cossos de les dones racialitzades, especialment l’objectificació i exotització que reben.

Tots els ponents van fer un especial recalcament a destacar el fet que, per poder fer canvis, a nivell social i institucional, es requereix d’una politització, lluita i treball en comunitat, per informar a aquelles persones que segueixen negant l’existència d’aquestes desigualtats, o fins i tot, aquelles que s’han acostumat a aquesta realitat. Per això, és important reconèixer els nostres propis privilegis, per poder entendre i empatitzar amb els altres.

Els i les participants van recalcar com aquesta experiència d’haver format part del documental els ha fet veure tot el que tenen en comú, i que hi ha moltes persones lluitant pels seus drets. A més, es va parlar de com aquest documental podia ajudar a tots aquests fills i filles de migrants que se senten igual, i que en unir forces podrien arribar a transformar la societat de la qual formen part.

Activitat amb la col·laboració de Sicom i Entrepobles.

“DESCENDENTS” documental de Sicom – Solidaritat i Comunicació i Entrepobles. Dirigit per Judit Aranda i Carlos Collazos. Producció executiva: Josep Cabayol. Producció de SICOM i ENTREPOBLES: Judit Aranda, Maria Lausín, Siscu Baiges, Natalia Riera i Montse Benito. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Música: Jordi Cabayol i la cançó de PINAN 450f i Daura Mangara, “Tu solo dí”. Comunicació: Cine Migrante Barcelona. Web: Pau Domínguez.

Participen: Moviment Afrobanyolí Social, Catàrsia, Ràdio Banyoles, Casal dels Infants, Xarxa 9 Barris Acull, Bar Los Tres Pinos i Coworking Agitación Net.