BCN Acció Intercultural

En concret, ens apropem a PROLLEMA, una proposta adreçada a jovent migrat sol, que els capacita, prèvia formació, com a ensenyants de la seva llengua materna. Per endinsar-nos a PROLLEMA, conversem amb David Garcia Savalls, coordinador del projecte i Brahim Ben Youssef, un dels joves ensenyants de la seva llengua materna, l’amazic.

David Garcia Savalls: Llicenciat en Geografia i Història, amb Certificat d’Aptitud Pedagògica; trajectòria laboral amb joves en situació d’exclusió social. Membre de l’Associació sociocultural La Muga. Responsable proposta ‘PROLLEMA, ensenyant llengua materna’, projecte resident a la Nau Bostik.

Brahim Ben Youssef: “Vaig néixer al sud del Marroc ara fa 20 anys; arribo a l’estat espanyol essent menor d’edat, assolint la majoria d’edat a Euskadi per continuar la meva vida des de fa dos anys a Catalunya. El temps d’estada tant a Euskadi com a Catalunya, m’ha permès formar-me, regularitzar la meva situació administrativa, conèixer molta gent a més a més conèixer-me a mi mateix en situacions de  dificultat no cercada, alhora he pogut ensenyar la meva llengua materna, l’amazic, amb PROLLEMA. Actualment estic a la recerca de feina.”

David Garcia Savalls:

Què és Prollema? Quan neix el projecte? Quin és l’objectiu?

Prollema respon a les inicials de ‘projecte de llengua materna’, una proposta que va adreçada a joves migrants sols, amb l’objectiu de capacitar-los perquè esdevinguin ensenyants de la seva llengua materna, i que una vegada impartint-la, disposin d’ingressos a partir d’una activitat pròpia, i alhora generin xarxa amb les persones amb les quals interactuen com a aprenents.

Prollema neix en format teòric el 2013 i no és fins al 2015 que engeguem la primera edició amb una prova pilot. Comptem amb la col·laboració de l’àrea de suport al jove tutelat i extutelat i, amb el pas del temps – tot just ara hem engegat la sisena edició-, s’ha anat modificant una miqueta el perfil de jove amb el qual ens adrecem. Al principi neix amb un objectiu clar: s’ha de treballar exclusivament amb joves tutelats o extutelats per l’administració, però fa cosa de tres anys, i coincidint amb el canvi de paradigma de l’administració, també ens adrecem a joves migrants sols que no necessàriament hagin estat tutelats en territori català.

Des de fa tres edicions, que el marge de joves s’ha ampliat, i en conseqüència, des de les respectives experiències, edats, orígens i llengües és molt més ampli i molt més divers, cosa que dóna riquesa a la proposta.

Quants joves hi participen?

En aquesta edició comptem amb quatre joves. D’aquests quatre joves, el que cerquem és que hi hagi paritat de gènere. Sí que tenim present la dificultat de poder comptar amb joves noies edició rere edició, però també és cert que, en cada edició, com a mínim hem comptat amb una jove. L’ideal seria comptar amb dos nois i dues noies, però de nou, si parlem de joves migrades soles, és un perfil encara més invisibilitzat i que ens costa molt més arribar.

Una de les coses que sí que cerquem, és que d’aquests quatre joves, tots ells tinguin llengües maternes diferents. Poden venir del mateix país d’origen, però parlar llengües maternes diferents: l’amazic i el darija per exemple, en el cas del Marroc.

Per tant, la riquesa de la proposta se sustenta en la diversitat lingüística d’origen que tenen els joves que participen amb nosaltres. I aquest any, de manera excepcional, hem incrementat el nombre de joves participants, perquè resulta que abans d’engegar la proposta teníem quatre joves i d’aquests quatre joves només eren quatre nois i tot just abans d’arrencar l’edició vam rebre la trucada d’un recurs que treballa amb noies i ara tenim una altra noia participant.

També comptem amb un altre jove, que sí que és noi, que viu a Girona, però l’objectiu de la seva participació és que vegi des de dins com funciona Prollema, perquè el que cerquem és replicar Prollema a la ciutat de Girona, i que estigui encapçalada per un jove, és a dir, que sigui qui capaciti els joves un dels joves que actualment està participant amb nosaltres i que en la setena edició (novembre de 2021), aquest jove la pugui portar cap a Girona. Llavors, de manera excepcional aquest any estem treballant amb sis, però sempre treballem amb quatre joves.

Quines llengües es parlen dins del projecte?

Tirant de l’històric, sempre hem comptat i comptarem amb el darija i l’amazic, que són les llengües que es parlen al Marroc.

De nou, aquesta riquesa de projecte i la diversitat lingüística amb la qual comptem, ens permet que en edicions anteriors hàgim tingut des de la llengua que es parla a l’Afganistan, que és el dari, fins a una de les llengües, l’oficial, que es parla al Pakistan, l’urdú. En l’edició d’aquest any, hi ha dos joves que impartiran l’amazic, un jove que impartirà el darija, un jove que impartirà el fula, una llengua sud sahariana que es parla de costa Est a costa Oest, des del Senegal fins al Sudan. I després tenim l’entrada d’aquesta jove que impartirà el grec.

Sí que és veritat que la nostra mirada és molt decolonial i sempre tenim la mirada cap avall, cap al sud, per donar valor i importància a les llengües que malauradament varen ser anul·lades pel colonialisme. En el cas de la jove que parla grec, hem fet una excepcionalitat en pro del tema de gènere, tot i que des de la seva experiència personal, ella podria impartir qualsevol de les llengües que corresponen a la seva vida, ja sigui l’àrab, l’ucraïnès, l’albanès o el grec. L’únic que se sent més còmoda amb el grec.

En el cas dels i les joves que parlen més d’una llengua, han d’escollir-ne una per impartir classes o en poden ensenyar més d’una? Existeix algun criteri per seleccionar una llengua?

Com que treballem per donar visibilitat a la llengua materna dels joves, apostem perquè imparteixin la llengua amb la qual se sentin més còmodes.

Els i les joves poden esdevenir ensenyants fora del projecte?

Malauradament, no podem garantir que els joves una vegada estan capacitats com a ensenyants puguin impartir la seva llengua, perquè els devem que hi hagi aprenents. El que ens falta fer és, no només una crida, sinó poder garantir que tinguem persones interessades a aprendre aquestes llengües a Barcelona i a les seves proximitats.

En el cas, per exemple, de les llengües sud saharianes, ens costa, i molt, arribar a disposar d’aprenents. Tanmateix, els joves ja saben que poden estar capacitats per a ser ensenyants, que les pràctiques els hi poden anar molt bé, però en el moment d’impartir la llengua potser no hi ha aprenents. Sí que dediquem molts esforços en el moment de fer la crida, toquem totes les portes que hem de tocar. Fins i tot recordo que amb la noia de l’Afganistan, vam adreçar-nos a la universitat per contactar amb les persones que estudiaven màsters internacionals de cooperació, i fins i tot vam poder contactar amb una periodista que va ser corresponsal d’El Mundo a l’Afganistan, la Mònica Bernabé, i ella també ens va obrir una miqueta la porta a persones que podrien estar interessades en l’aprenentatge de la llengua.

Creus que seria important incorporar l’aprenentatge / ensenyament de les diferents llengües que es parlen a Catalunya al sistema educatiu? És a dir, que s’ensenyi l’àrab, per exemple, com una assignatura més a l’escola? Per què?

Rotundament sí. De fet, abans de l’esclat de la Covid-19, vam engegar una prova pilot a l’Institut Escola El Til·ler del barri del Bon Pastor, on un dels joves que ja estava capacitat com a ensenyant de la seva llengua materna, impartia llengua i cultura, en aquest cas darija, al claustre de l’institut escola. Creiem que seria interessant no només pensar en l’alumnat sinó també amb el professional del centre educatiu. I quan parlo de professional, no només parlo del professor o la professora, sinó des del personal de l’administració mateix, secretaris i secretàries.

Seria molt interessant que tinguessin coneixement, encara que sigui de quatre paraules o conceptes molt bàsics de la llengua materna del seu alumnat i de les famílies, per poder garantir una millor interacció i generar encara més vincle entre la família i l’alumnat amb el centre educatiu i amb els professionals que hi treballen. Creiem que és interessantíssim i molt més ric el fet que es pugui impartir en la seva llengua materna, sigui en una revista escolar o fins i tot com a assignatura optativa.

De fet, crec que el Departament d’Ensenyament ja ha començat a treballar-hi. Més enllà de l’àrab i el xinès, té la previsió d’incorporar l’amazic com a assignatura optativa i no extraescolar. De fet, nosaltres com a Prollema, estem tenint l’oportunitat de participar d’una formació adreçada al professorat al Departament d’Ensenyament, que parla de diversitats.

Des de Prollema, ens vam permetre fer una mica de recerca sobre el fet d’incorporar l’aprenentatge de diferents llengües a les escoles, i una bona part del professorat estaria molt interessat a poder tenir quatre conceptes bàsics de les llengües del seu alumnat. Per tant, evidentment, encaixaria molt amb la nostra proposta, quant a jove que està capacitat com a ensenyant, que després pot continuar impartint la seva llengua davant de demandes específiques de segons quins col·lectius.

Tenint en compte que les traduccions a Catalunya en àmbits com el jurídic o sanitari, per exemple, no són de bona qualitat, i vulnera el dret de les persones migrades, s’ha considerat des de Prollema formar a joves perquè treballin en aquest àmbit?

Aquest sí que és un tema més delicat, perquè quan parlem de traduccions entenc que la persona que farà la traducció, demanda d’un bagatge formatiu que ara mateix els joves no tenen. Aquí sí que estaríem trepitjant terreny a les persones que es formen fent traduccions. Hem tingut l’oportunitat també d’estar en contacte amb el Màster de Traducció de la UAB i d’això en parlàvem. Sí que és interessant, però hem de ser curosos en aquest sentit.

Més que traduccions, potser podem parlar de fer certs acompanyaments lingüístics en moments molt clau, però això implicaria que els joves, tot i que són experts de la seva llengua parlada, tinguessin un coneixement, un bagatge per fer aquest acompanyament lingüístic i cultural.

Evidentment crec que és imprescindible. Em ve la imatge de moltes mares que s’adrecen al metge de capçalera i que el seu fill o la seva filla actuen com a interlocutors. Són escenaris molt delicats.

Per tant, sí que seria interessant tenir aquesta figura. Potser des de Prollema, amb un pas superior, podríem aprofitar aquells joves que estiguin interessats a donar continuïtat a aprofundir en l’ensenyament de la llengua en àmbits molt més concrets.

Brahim Ben Youssef

Quan fa que participes en el projecte? Per què t’hi vas apuntar? Amb quina llengua?

Des del desembre de 2019, com a ensenyant de la meva llengua materna, l’amazic. M’agrada transmetre les meves arrels, la meva llengua i la meva cultura a la gent que en vulgui aprendre. He nascut amb aquesta llengua i en entrar a Prollema em va ajudar a buscar i preguntar sobre la meva arrel, sobre qui sóc jo, perquè tinc uns alumnes a qui els hi he d’ensenyar d’on ve l’amazic.

Quants idiomes parles?

Parlo quatre idiomes: amazic, darija, àrab fusa, castellà i català, amb un nivell molt bàsic.

Té alguna d’aquestes llengües més pes / importància que altres? Per què?

Si, la meva llengua materna, l’amazic. Perquè és una llengua que té molts anys, perquè és la meva cultura, perquè estem en una data diferent de la resta, estem a l’any 2971, i per la nostra bandera.

Què t’aporta el projecte?

El projecte m’ha ajudat a tenir una experiència nova, i a millorar en moltes coses, a teixir nous contactes.

Quins idiomes s’escolten a casa teva?

Àrab, àrab fusa i francès.

En quin idioma parles amb els familiars que no viuen aquí?

Amazic.

A l’escola, amb quins idiomes parles?

Parlo àrab amb alguns dels companys de classe i castellà.

Hi ha algun professor/a que parli àrab?

No.

A l’espai públic, en quins idiomes parles?

En castellà i àrab. M’he trobat amb persones espanyoles que tenen un nivell bàsic d’àrab i que tenen ganes d’aprendre l’àrab i l’amazic, i conèixer d’on ve aquesta llengua del Marroc.

Més informació:

Aquesta entrevista forma part de la campanya ‘Ecologies lingüístiques a Barcelona’ que el Programa BCN Interculturalitat engega enguany, per posar el focus en el plurilingüisme de la ciutat, i que consta de diversos eixos temàtics i de format.

Durant el mes de març posem l’accent en aquells projectes de la ciutat que treballen el plurilingüisme i l’educació. També abordarem com estan configurats a la ciutat els serveis de traducció en l’àmbit jurídic, educatiu i sanitari, per posar en evidència com la manca de comprensió, o de serveis de traducció poden generar una falta d’accés o atenció deficitària o discriminatòria.

Durant el mes d’abril es llençaran unes càpsules de vídeo que incorporaran entrevistes amb persones de diferents edats i diferents itineraris vitals o migratoris que parlen diverses llengües. Les entrevistes se centraran a conèixer l’ús i el lloc o l’espai en què aquesta llengua s’utilitza, quin és el vincle emocional i quins ponts construeix.

Si vols estar al dia de la campanya, subscriu-te al nostre butlletí i segueix-nos a les nostres xarxes socials: Twitter: @EspaiAvinyo | Facebook: @BCNAccióIntercultural | Youtube: BCN Acció Intercultural