Inici / Noticia / L'ENTREVISTA | Hajar Menssouri: “L'escola perpetua i repeteix les mateixes desigualtats que hi ha en la societat”

L'ENTREVISTA | Hajar Menssouri: “L'escola perpetua i repeteix les mateixes desigualtats que hi ha en la societat”

Va ser una de les participants de l'activitat que va analitzar, en clau intercultural, la sèrie ‘Élite’. Amb ella parlem sobre com s'ha construït el personatge de Nadia, els conflictes i les situacions que envolten la seva realitat.

Hajar Menssouri té 28 anys, és treballadora social, i forma part de l’Associació Mares contra el racisme, com a filla que ha sofert racisme a l’escola, fent acompanyament a famílies o persones que estan patint racisme dins d’aquest àmbit.

Al juny vas participar en l’activitat que dóna continuïtat al cicle ‘Sèries a debat’, organitzat per l’Espai Avinyó. Quina és la teva valoració? Quina importància té realitzar aquest tipus de trobades?

A partir de l’anàlisi d’una sèrie, es pot conceptualitzar el per què i el com de l’existència d’unes desigualtats o representacions concretes, mentre que quan s’analitza des d’una forma molt teòrica és molt difícil de materialitzar, o imaginem que són coses que estan molt allunyades de la nostra realitat.

La sèrie ens permet pensar que els conceptes i les realitats que nosaltres critiquem, i els estereotips i les discriminacions de les quals parlem, amb molta freqüència, les estem reproduint, sense adonar-nos. Per tant, aquesta activitat em va semblar una manera preciosa i necessària per arribar a un públic molt més ampli i també per facilitar els conceptes d’una forma molt més simple.

En la sèrie ‘Élite’, quina és la narrativa del personatge de Nadia? Quins missatges/imaginaris penses que està percebent l’audiència en relació a la “dona musulmana”?

‘Élite’ presenta a Nadia com a prototip de dona musulmana nascuda a Occident, que odia tot el que té a veure amb Occident, perquè pertany a una cultura i a una religió que s’ha representat, durant tota la sèrie, com a contrària a tots els conceptes democràtics, de drets humans i de llibertats que s’han aconseguit a Occident.

L’audiència empatitza amb Nadia, òbviament, la comprenen i entenen les opressions que està vivint, perquè potser hi ha algunes escenes que l’espectador/a pot ser que hagi vist en la societat. D’altra banda, l’audiència criminalitza a la família, al pare, a la religió que no li permet ser lliure ni relacionar-se amb altres persones, ni tenir oci.

El missatge que transmet la sèrie és que les dones musulmanes o les dones d’unes cultures concretes, per molt que elles diguin que són conscients de les seves decisions, que volen fer el que estan fent, en el fons no és veritat.

Per tant, d’una banda, està negant les reivindicacions que les dones musulmanes fem dels nostres drets religiosos, de representació, d’identitat. D’altra banda, hi ha un discurs paternalista: “nosaltres sabem què és el millor per a vosaltres dones musulmanes, i per molt que digueu que vosaltres sou totalment lliures per portar el vel, nosaltres entenem que el vel és opressió i com tal us ensenyarem el camí”.

‘Élite’ mostra un prototip de societat, i qui no el compleix està al marge i no és totalment lliure. Per tant, d’alguna manera, el que està representant Nadia és l’opressió i l’intent d’Occident d’ensenyar-li els valors de la llibertat, de la justícia, de ser ella mateixa…

Com es presenta i evoluciona el personatge al llarg de la sèrie?

Quan Nadia entra a l’institut, la directora i el professor li diuen, des del primer moment, que ha de treure’s el vel, si no serà expulsada. Es tracta d’una opressió molt important que és omesa al llarg de la sèrie, i l’única cosa que es mostra és que a través d’aquesta opressió, Nadia pot interaccionar amb altres persones que estan vivint altres vides, que estan provant coses que pertanyen a la seva edat, suposadament, que estan prenent decisions des de la seva pròpia llibertat.

Per tant, a mesura que avança la sèrie, Nadia comença a desfer-se, a partir de conceptes feministes, de les opressions que representen la seva cultura i la seva religió. Primer, d’una forma clandestina, però després ja d’una forma, suposadament, conscient. Òbviament, mostra el seu alliberament de les cadenes de la religió.

Com experimenta, el personatge de Nadia, la seva autonomia, llibertat i pensament propi?

Nadia experimenta la forma de vida dels seus companys/es, i a través d’aquestes relacions interpersonals, descobreix que hi ha altres formes de viure. La conclusió final és que tampoc s’està tan malament: pots ser lliure sense renunciar al que ets, encara que ha accedit a tot allò al que li té suposadament prohibit la religió, la cultura o els seus pares.

Quin paper juga l’institut en relació a la diversitat de l’alumnat? Quines problemàtiques que apareixen en la sèrie podem aterrar en la realitat del sistema educatiu actual?

La sèrie mostra opressions de raça i de classe, sobretot. Per exemple, quan li diuen a Nadia que ha de treure’s el hijab, perquè no volen cap representació en l’institut, ella respon que en l’institut es veuen bosses de marca, joies… i això és una representació de superioritat. Qui pot ser representat i qui no?

L’institut mostra que les famílies que estan en una posició social i econòmica elevada tenen més poder. Per què no es parla que Omar, el germà de Nadia, no ha acabat els seus estudis i ningú s’ha preocupat que els acabés? Per què no es parla que en buscar treball, agafin al seu company i a ell no? L’escola no és una eina de justícia social, ni d’ascens social, ni d’emancipació. L’escola, que hauria de ser l’eina perfecta per a l’ascens social, no ho és. El que fa és perpetuar i repetir les mateixes opressions que hi ha en la societat.

En quins discursos està donant suport l’institut i com es posiciona?

La diversitat està totalment oprimida i només és utilitarista. Usen a les classes socials inferiors per fer bona publicitat i mostrar lo bons que són.

Quines problemàtiques que apareixen en la sèrie podem aterrar en la realitat del sistema educatiu actual?

L’escola és perpetuadora de desigualtats, no representa a tota la societat. Existeixen unes classes socials i uns coneixements concrets que mai tenen cabuda a l’escola. Les persones o grups que no formen part del pensament hegemònic mai són representades.

Per exemple, en la sèrie es mostra com mai es compta amb els pares de l’alumnat de classe baixa, només se’ls truca quan hi ha alguna situació problemàtica, i això mateix és el que passa en la realitat. Les AMPAS o l’escola, tenen una comunicació molt deficient amb els pares d’algunes comunitats en concret, perquè assumeixen que són conflictives, o que no els entendran. Quan les persones diverses o els seus pares, posen alguna reclamació a l’escola, se’ls tracta amb inferioritat, ja que les seves reclamacions no estan en concordança amb els valors de la llibertat ni amb els de l’escola. Sempre se’ls problematitza d’alguna forma. Per a mi l’escola és perpetuadora de desigualtats, tant de racisme com de classe social.

Com consideres que s’està percebent la sèrie entre l’audiència adolescent?

És una sèrie que s’ha fet d’una forma molt intel·ligent, perquè ha utilitzat la diversitat de mala manera i ha inclòs tots els personatges en els quals algú pot veure’s “representat”, perquè hi ha una persona negra, mora, llatinoamericana… però òbviament cal veure quins personatges i quines històries s’estan explicant.

‘Élite’ parla de les relacions interpersonals i l’institut com un espai en el qual es creen relacions, en el qual es permet l’oci, la sexualitat i l’experimentació. Transmet el següent missatge: com a adolescent has de viure la teva edat, has d’experimentar i viure la teva llibertat per saber el que vols. Però, com es concreta aquesta llibertat? Mostrant als pares, tant de classe alta com de classe baixa, com a opressors continus? La festa com a únic lloc d’oci i l’accés a les drogues i a la sexualitat sense fre? Em sembla molt perillós. A més, s’estan representant uns prototips de relacions tòxiques, allunyades de la llibertat i allunyades de relacions sanes i construïdes l’un amb l’altre.

Per què diries que ha suscitat tant èxit i popularitat?

Perquè és molt entretinguda i passen moltes coses alhora. Cada personatge és una història concreta, perquè representa un tema: l’homosexualitat, el hijab, l’opressió, la família musulmana, les drogues… lo perillós és que cada tema s’ha treballat d’una forma bastant estigmatitzadora. No es tracta d’una sèrie que convidi a deconstruir, a qüestionar, a reflexionar…

A quin tipus d’audiència està complaent?

Jo crec que sobretot a la joventut. Dubto que aquesta sèrie la pugui veure un pare o una mare amb els seus fills/es i no tingui cap crítica cap a ella. I això sense dir que sigui un pare o una mare negra o mora… jo crec que tots dirien que no els deixen ben representats.

Què té o podria dir l’audiència musulmana en relació a la sèrie i sobre la representació de “lo musulmà”?

Com a musulmana, la sèrie em va cridar l’atenció en veure que en la portada apareixia una noia amb hijab. Al llarg dels capítols vaig anar descobrint els estereotips sobre la família musulmana, l’Islam, i la religió com a opressió i com es vinculava, d’una forma repetida, la religió amb el terrorisme. Qualsevol persona practicant d’una religió no pot accedir a plaers de la vida, a gaudir, a créixer, a entendre, a reflexionar…

Vaig anar descobrint com es representava la religió com una pedra a deconstruir, oposada als drets humans, als valors occidentals, a les llibertats. Es representava la religió com l’enemic, i tota persona o família practicant, com a persones retardades que necessiten democratitzar-se, i els fills/es d’aquestes famílies com a pobres desgraciats que necessiten ser rescatats.

Per tant, Nadia no representa a una dona musulmana. Com a noia musulmana sóc capaç de pensar per mi mateixa i de reflexionar sobre les meves accions. No penso que la meva religió o una forma de vida concreta que no sigui l’occidental, estigui totalment apartada dels valors i les llibertats.

La sèrie mostra com les opressions es poden viure per la mateixa llibertat, per part de famílies riques, però la societat no ho veu com una opressió. El que s’ha vist i emfatitzat en aquesta sèrie és que tota vida que no sigui l’occidental està criminalitzada i no és democràtica, ni té el mínim de llibertat ni d’integritat.

Com a espectadors/es,  som còmplices de la reproducció de violències quan paguem per aquests continguts?

Òbviament, perquè al cap i a la fi, si ‘Élite’ no hagués tingut tantes reproduccions, tant a nivell espanyol com al voltant del món, segurament no hi hauria hagut una tercera temporada. L’èxit que tenen les sèries i les pel·lícules l’hi donem l’audiència a través de les visualitzacions, i del suport a plataformes que potser no representen el que creiem que ha de consumir la societat.

Quines estratègies/eines existeixen perquè l’audiència sigui crítica i no accepti aquests continguts?

Hi ha moltes altres plataformes a les quals podem accedir, que són comunitàries i amb contingut no estigmatitzant. Donant suport a aquestes plataformes ens assegurem, no només que no es reprodueixi aquest tipus de representacions, sinó també que les companyes de la comunitat tinguin feina.

La sèrie ens demostra, una vegada més, com els personatges de ficció que representen la diversitat segueixen sent definits per la indústria cultural des d’un prisma profundament occidentalocèntric i heteronormatiu. Un nosaltres vs. ells. De quina manera això podria canviar? Quines estratègies existeixen perquè això no succeeixi? Existeixen bones pràctiques al món de la indústria de les sèries?

Perquè això canviï, hem de fer arribar la veu que aquest tipus de contingut no ens representa. Si Netflix ha vist que l’estigmatització de tota una cultura o religió en una sèrie li ha donat molt èxit, no ho canviarà, perquè el nombre de visualitzacions demostra que aquest tipus de contingut és agradable i per això es consumeix.

Per tant, primer cal informar a la gent que siguin conscients que aquest tipus d’estigmatitzacions i desigualtats s’estan reproduint, i com a espectadors/es, tenim eines com el boicot o la denúncia perquè això canviï. Quantes vegades hem vist que sorgeixen etiquetes a Twitter denunciant alguna cosa en concret? Òbviament les empreses no volen pèrdues ni volen crítiques, i acaben prenent accions per canviar-ho, perquè al cap i a la fi estem parlant d’empreses multinacionals.

Si existeixen altres iniciatives que creiem que estan fent un bon treball, hem de donar-los-hi suport perquè puguin seguir produint.

Més informació:

Consulta el >>vídeo<< de l’activitat o el >>podcast<< penjat al web de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona, o la crònica a través d’aquest >>enllaç<<.

Si vols estar al dia, subscriu-te al nostre butlletí i segueix-nos a les nostres xarxes socials: Twitter: @EspaiAvinyo | Facebook: @BCNAccióIntercultural | Youtube: BCN Acció Intercultural

Comparteix aquest contingut