L'ENTREVISTA | Saeed Sayed: "El maatam no és més que una expressió, una força, un gest que surt del cor"
Saeed Sayed pertany a la comunitat xiïta. Actualment, i des de fa cinc anys, viu a Anglaterra, encara que va viure gairebé disset anys a Barcelona. Amb ell parlem sobre l’Ashura, que se celebrarà als carrers de Barcelona a l’agost.
Què significa Ashura? Què commemora?
L’Ashura és la commemoració del martiri de l’imam Husayn, que duen a terme les persones musulmanes xiïtes el desè dia de muharram (primer mes de l’any lunar islàmic), que consta de 30 dies. Va ser el dia en què les forces de Yazid ibn Muawiya van assassinar cruelment al net de Mohammed, l’imam Husayn i als seus 72 companys a Karbala (actual Iraq).
El dia de l’Ashura és una mostra de dol i una protesta conjunta contra l’assassinat de l’imam i contra tota mena d’opressió en què les comunitats xiïtes de tot el món fan processons. Les persones participants es donen cops en el cos (maatam) per simbolitzar i reviure les circumstàncies històriques en condicions de sofriment i tristesa.
Qui és l’imam Husayn?
L’imam Husayn és fill de l’imam Alí ibn Abi–Tálib i de Fátima, net del profeta Mahoma. L’imam Husayn forma part de l’Ahl al-Bayt (casa o família del profeta Mahoma) i simbolitza la lluita contra l’opressió i el desig de la pau i la justícia.
Quan se celebra l’Ashura?
Enguany, tota la comunitat xiïta del món ho celebrem el 9 o 10 d’agost.
Què significa per a tu la celebració de l’Ashura?
Per a mi és una celebració molt important, perquè ens ajuntem tota la comunitat xiïta, mesclant religió i cultura, per commemorar el que va passar amb l’imam Husayn. Durant aquest dia expliquem com cal viure l’islam, l’important de ser una bona persona, i el crucial de viure amb el barri, amb els veïns i amb altres religions. Perquè en realitat el meu veí és més important per a mi que el meu germà, que viu molt lluny (a Pakistan). Perquè si a mi, o al meu veí ens passa alguna cosa, som les primeres persones als qui podem demanar ajuda. Per tant, és molt valuós que cuidem el lloc on vivim, el barri.
L’Ashura no serveix únicament per commemorar la història de l’imam Husayn, també serveix per entendre com l’imam va viure l’islam i com va compartir la vida amb altres comunitats.
En quins països es commemora i com se celebra?
Cada país ho celebra d’una manera diferent. Jo he viscut les celebracions a Pakistan, a Barcelona i a Anglaterra.
A Pakistan, per exemple, comencem el primer dia de l’Ashura el desè dia del mes de muharram. L’imam diu que cal viure en comunitat i respectar a les altres religions, com els sunnites, amb els quals convivim, a pesar que tenim diferents formes de pensar.
A Barcelona se celebra en dos llocs diferents. Durant aquests dies, en les mesquites, l’imam explica la història, el que va succeir en el primer dia de l’Ashura a Karbala (Iraq).
Hi ha algunes diferències entre la celebració de l’Ashura a Anglaterra i a Barcelona?
És una mica diferent. A Anglaterra se celebra des del 1950 o 55, donen ajudes econòmiques a les mesquites per poder cuidar l’Ashura, i ho celebrem com a Pakistan, durant gairebé 40 dies i sempre en el mateix lloc. Surten de molts llocs d’Anglaterra: Bradford, Birmingham, Londres, Manchester… tant en ciutats grans com en petites. La celebració a Londres és la més gran, on ve tota la comunitat del Pakistan, de Bangladesh, d’Índia, d’Afganistan, de l’Iraq… No és tan important si porten o no camisa per fer la maatam. Cadascú ho fa a la seva manera.
Per contra, a Barcelona les celebracions són relativament noves. L’Ashura es va començar a celebrar l’any 2004 o 2005 a l’Arc de Triomf. Durant deu anys ho celebrem en el mateix lloc, fins que el 2015 vam haver de canviar de lloc, i des de llavors se celebra en un lloc diferent.
Al meu entendre, a Barcelona falta una mica de llibertat perquè les persones puguin celebrar-ho com als seus països d’origen. Nosaltres no podem deixar la nostra cultura enrere, encara que acceptem la cultura del lloc on vivim.
A Barcelona, la comunitat ha demanat poder fer el maatam sense camisa, com ho veus?
Sé que, a Barcelona, la llei no permet estar sense samarreta al carrer, però per a mi, fer-ho per commemorar un acte, és diferent. També aquest any fa més calor, i no és còmode fer la maatam amb samarreta, és més segur fer-la sense.
És important saber que l’Ashura és un acte mundial, no solament se celebra a Pakistan o a l’Índia, i el maatam no és més que una expressió, una força, un gest que surt del cor.
A Barcelona la presència de la comunitat xiïta es va consolidar durant els anys vuitanta i és majoritàriament d’origen pakistanès. Actualment, disposen d’una mesquita representativa a la ciutat: el Centre Islàmic Al Qaim, obert el 1999. Quines activitats es realitzen? Què ha suposat per al barri?
És una mesquita oberta per a qualsevol persona, no solament per a musulmans. Imambargah que significa “casa de l’Imam” diu que qualsevol religió, qualsevol persona, pot venir a la mesquita el dia de l’Ashura.
Com el lloc és molt petit i no cabem tots, les dones ho celebren de dia i els homes de nit. Celebrem els aniversaris de tots els imams. Celebrem l’aniversari de Muhammad i diferents festes culturals.
Quan vivia a Barcelona deixàvem la porta de la mesquita oberta als veïns del barri, perquè veiessin com vivim, menjàvem junts… El dia de l’Ashura convidem als musulmans sunnites, també a altres religions, els hindús, els sikhs…
Encara estàs vinculat amb el Centre Islàmic Al Qaim?
Si, encara tinc contacte i col·laboro amb qualsevol acte o celebració que es fa.
Quina relació teniu amb la comunitat xiïta a Barcelona?
Tinc bon contacte amb ells. La comunitat xiïta és com la meva família, perquè la majoria són persones migrants que van arribar fa 15 o 20 anys de Pakistan. També tinc contacte amb imams.
Quines altres celebracions té la comunitat xiïta?
Per exemple, ara ve una festa molt important per als xiïtes: Eid al-Ghadir. Ghadir Khumm, és el nom d’una regió a Aràbia Saudita, que està en la ruta de la Meca a Medina, on el Profeta Mahoma, en tornar del seu últim viatge a la Hajj va reunir a tots els musulmans i va anunciar a Alí ibn Abi–Tálib com el seu successor. Per tant, el dia del nomenament d’Alí ibn Abi–Tálib com a successor del Profeta de l’islam se celebra pels xiïtes com Eid al-Ghadir Khumm.
Justament, el xiisme reivindica als descendents de la família del profeta Mahoma, a través del seu cosí i gendre Alí ibn Abi–Tálib, com a legítims governants de la comunitat musulmana. És una festa que se celebra a escala mundial i a Barcelona també.