BCN Acció Intercultural

El dimecres 27 d’octubre, l’Espai Avinyó, amb la col·laboració de la Biblioteca Sant Pau – Santa Creu, convida a un espai de diàleg dinamitzat per Aldemar Matias, realitzador audiovisual de la campanya, dins del marc de clausura d’‘Ecologies lingüístiques a Barcelona’, una campanya del Programa BCN Interculturalitat que recull cinc videoentrevistes a persones de diferents edats i itineraris vitals o migratoris que viuen en la pluralitat lingüística. 

El xinès, l’àrab, el soninke, el bengalí, i l’hindi són les cinc llengües que componen la campanya, i en el vídeo, cadascú ens parla sobre les relacions i els espais que provoquen els usos o les absències d’aquestes llengües, així com sobre els vincles emocionals i afectius que s’hi estableixen. En aquest diàleg hi van participar: Baharu Dembaga Susoko, dissenyador gràfic, educador social i director del programa de ràdio “Poesia urbana”; Dunia Saleh, llicenciada en psicologia i membre del moviment Alkarama, de dones palestines a la diàspora; i Isa Zhang Yim, metgessa, mare i membre del col·lectiu d’asiàticdescendents Catàrsia (Barcelona). Destaquem algunes reflexions sorgides de la conversa:

• El procés d’afirmació d’una realitat plurilingüe durant les primeres etapes de la vida i a pesar del racisme social, com comparteix Baharu: “A Barcelona amb el meu germà, de sobte, al centre ens parlaven amb senyes. Ell i jo ens miràvem: què diuen aquestes persones? Aquestes coses et fan sentir ràbia i preguntar-te: per què?”. “No volia parlar l’àrab. Després quan vaig arribar a Barcelona i vaig conèixer a altres persones palestines, això va canviar”, afegeix Dunia.
• La transmissió de la identitat cultural i afectiva a través la llengua materna, considerada inútil des d’una perspectiva utilitarista, es pot convertir en una resistència, com diu Isa: “La meva resistència és parlar-li a la meva filla en el dialecte de Xangai. No és fàcil, jo mateixa em frustro”, i continua: “els meus pares estan contents, se senten més a gust”.
• L’educació en el plurilingüisme i en l’antiracisme com a proposta per a la creació d’espais i serveis, institucionals i públics, oberts i coherents amb la realitat plurilingüe de la ciutat: “La meva experiència a l’escola va ser que se’m donava un espai des del folklore. Potser caldria començar per educar des de l’antiracisme, i després des del plurilingüisme”, afirma Dunia.

Si vols escoltar tot el debat, fes clic al >>podcast<< penjat al web de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB).