"Museus (im)possibles: De les narratives històriques al relat museogràfic", segona activitat de la línia #Barxiluna
“Barxiluna برشلونة: (des)memòria del passat i present islàmic” és una línia d’activitats que vol destacar el llegat islàmic de Barcelona i el pes que té a la ciutat. La segona activitat d’aquesta línia, organitzada per l'Espai Avinyó - Llengua i Cultura, l'Oficina d'Afers Religiosos i el Museu d'Història de Catalunya, serà una nova sessió del cicle “Museus (im)possibles”, línia que treballa específicament l'Espai Avinyó. L'activitat tindrà lloc el dijous 9 de febrer, a les 10.00 hores, i es requereix inscriure-s’hi prèviament (la informació la podeu trobar més avall).
[PLACES EXHAURIDES]
La ciutat de Barcelona té una rellevant vinculació històrica amb l’islam. En primer lloc, va formar part de l’al-Àndalus del 718 a l’any 801. En aquell temps la ciutat va ser coneguda com a برشلونة (Barshilūna o Barshaluna). Estem parlant, doncs, de gairebé un segle d’història. Més endavant, romangueren a la ciutat persones de religió musulmana (sovint anomenades mudèjars). Durant l’època medieval i l’entrada a l’edat moderna sembla també documentada la presència de persones musulmanes esclavitzades. Malgrat que en queden pocs vestigis materials, no es pot negar que aquesta presència devia tenir una influència en la ciutat i que és una part del nostre patrimoni històric. Més endavant, podem destacar encara el període colonial com una etapa de relació rellevant amb el món islàmic. Finalment, les persones i les comunitats musulmanes actuals procedents de les migracions de les darreres dècades i de conversions locals ja tenen algunes dècades d’història i recorregut a la ciutat.
Barcelona ha fet un esforç per recuperar i reivindicar com a pròpia la història d’alguns col·lectius que n’havien estat al marge. Destaca la tasca que el MUHBA ha desenvolupat per a la recuperació del llegat jueu medieval, que ha emfasitzat la condició barcelonina d’aquesta població amb el centre MUHBA El Call, rutes guiades, exposicions com la dedicada a les Haggadot de Barcelona (2015) o la integració a la Red de Juderías, en la qual ha presentat aquest patrimoni com un atractiu turístic. També destaca la tasca d’El Born CCM, amb actes com les jornades “Dissentir de la història”. Malgrat això, la memòria del passat islàmic que ha configurat la història de la ciutat s’ha treballat o difós poc.
La voluntat i l’objectiu d’aquesta línia de treball i d’activitats és destacar l’empremta d’aquest llegat. La taula rodona i debat “Història i patrimoni” (13 d’octubre de 2022), organitzada per l’OAR i l’Espai Avinyó, va ser el tret de sortida d’aquesta línia que busca reflexionar sobre l’acció o l’omissió entorn d’aquest patrimoni històric des d’un punt de vista historiogràfic, museològic i arqueològic amb una mirada crítica, amb perspectiva intercultural o decolonial.
- MIRA’T EL VÍDEO DE LA TAULA RODONA AQUÍ!
- MIRA’T EL VÍDEO RESUM-CONCLUSIONS DE LA TAULA RODONA AQUÍ!
- LLEGEIX LA CRÒNICA I ESCOLTA EL PÒDCAST AQUÍ!
#Barxiluna. MUSEUS (IM)POSSIBLES: DE LES NARRATIVES HISTÒRIQUES AL RELAT MUSEOGRÀFIC (PLACES EXHAURIDES)
- DIA: dijous, 9 de febrer de 2023
- HORA: de 10.00 a 13.00 hores
- LLOC: Museu d’Història de Catalunya (pl. Pau Vila, 3)
- INSCRIPCIONS: envia un correu electrònic a espaiavinyo@bcn.cat explicant la teva relació amb la temàtica o gestió cultural. Places limitades!
Aquesta és la segona activitat de la línia “Barxiluna برشلونة: (des)memòria del passat i present islàmic”, organitzada per l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura, l’Oficina d’Afers Religiosos i el Museu d’Història de Catalunya.
El Museu d’Història de Catalunya va obrir les portes el febrer del 1996. A diferència d’altres institucions museístiques, no va néixer per la necessitat d’exhibir una col·lecció prèviament existent, sinó amb la voluntat d’esdevenir un referent en la divulgació de la història i del patrimoni col·lectiu de Catalunya.
Dins les activitats emmarcades en “Barxiluna برشلونة :(des)memòria del passat i present islàmic” i tenint en compte la naturalesa, els objectius i el relat museogràfic de la col·lecció d’aquest museu, us proposem un espai de reflexió i treball per analitzar de manera conjunta: Com s’ha divulgat fins ara la història i el patrimoni islàmic a Catalunya? Quin pes ha tingut la construcció de “l’altre musulmà” en la configuració del relat del museu i de la col·lecció? Quines possibilitats de replantejament del relat històric i museogràfic del museu podem proposar per generar noves formes de relació amb les comunitats musulmanes i el teixit educatiu que l’envolta?
El cicle “Museus (im)possibles” pretén generar diferents espais pedagògics i de reflexió en clau intercultural entre artistes, professionals i personal tècnic vinculat amb la creació artística i la gestió cultural de la ciutat. L’objectiu és repensar i ampliar la mirada en relació amb els imaginaris occidentals sobre la diversitat cultural, que són presents en les propostes expositives que ofereixen sales, centres culturals, equipaments de proximitat i museus de la ciutat.
Comptarem amb:
- Mostafà Shaimi. Professor associat del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona (UdG), que prepara una tesi doctoral sobre racismes i diversitat religiosa. És especialista en dinamització comunitària, coordina el Màster en diversitat religiosa: pensament, realitat i gestió (UdG). Ha treballat en l’àmbit social en administracions públiques i entitats socials, com ara la Fundació IRES (Institut de Reinserció Social), el GRAMC (Grup de Recerca en Minories Culturals) o Càritas, i ha col·laborat en diferents projectes, com el Fòrum Inclusió Social i Ciutadania o el programa Ordit, de la Fundació Jaume Bofill. També és membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona i és articulista habitual del diari Ara.
- Mohamad Bitari. Poeta, traductor, escriptor i periodista palestí-sirià. Va començar a escriure i publicar des dels 16 anys, poesia inclosa, a la revista Al-Hadaf. Va estudiar al Departament de Filologia Hispànica i Dramatúrgia a la Facultat de Lletres i Humanitats (Universitat de Damasc). Durant els darrers vuit anys, ha escrit a molts diaris, revistes i llocs web àrabs com Al-Araby, Al-Jadeed, UltraSawt, Bidayyat, i Arab 48, entre altres. També ha treballat com a corresponsal a Espanya del suplement de comunitats àrabs, fundat pel diari Al-Arabi, Al-Jadeed. Forma part del Consell d’Escriptors Perseguits de la Fundació Pen Club a Catalunya, i treballa com a traductor de literatura catalana i literatura espanyola i com a professor d’àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a traductor, la seva darrera feina ha estat la traducció a l’àrab de Tot Messi: exercicis d’estil. Com a dramaturg, la seva darrera producció ha estat la coescriptura, juntament amb Clàudia Cedó, de la dramatúrgia de Síndrome de gel, representada a la temporada 2021-2022 del Teatre Lliure de Gràcia. Actualment, ha acabat el Màster universitari en estudis teatrals (MUET), i es troba en procés de començar una tesi doctoral en Filologia Catalana i Estudis Teatrals.