Inici / Noticia / Quines són les preocupacions del jovent barceloní?

Quines són les preocupacions del jovent barceloní?

La setmana passada, del 13 al 17 de juliol, un grup de joves amb diferents trajectòries vitals, formatives i d’origens, van compartir espai per reflexionar i aprendre entorn la interculturalitat i els seus debats actuals.

Des de fa uns anys, el Programa BCN Interculturalitat organitza un curs de dinamització comunitària intercultural adreçat específicament als joves de la ciutat. Enguany, s’ha dut a terme al Casal de barri del Raval Folch i Torres, on el grup ha pogut expressar i compartir col·lectivament algunes de les inquietuds que els hi afecten com a joves de Barcelona.

Entre aquestes inquietuds, es ressalta que, si bé aquest jovent presenta una multiplicitat d’experiències, les seves preocupacions són molt semblants: el racisme, la segregació urbana, l’educació, l’àmbit laboral, etc. Tanmateix, juntament amb aquestes problemàtiques hi ha una voluntat de transformació social on la interculturalitat es presenta com a via a través de projectes socials de dinamització comunitària on el jovent té molt a aportar.

Així mateix, cal destacar una altra de les diversitats presents al grup i que a la vegada és una característica de la pròpia ciutat de Barcelona: el plurilingüisme. Si bé el grup estava composat per 15 persones, vam poder escoltar unes 6 llengües en un mateix espai: l’urdú, l’àrab, el xinès, el català, el castellà i l’anglès. El context plurilingüe va generar certs debats entorn a la importància de la llengua: quins idiomes es fomenten? A quines persones se’ls obliga a aprendre les llengües nacionals? I quines altres tenen el dret de parlar la llengua materna? Aquestes van ser algunes de les preguntes que van tractar ja que, si bé Barcelona presenta una ecologia lingüística molt rica, on hi conviuen unes 300 llengües, també és cert que aquesta convivència es caracteritza per una situació de diglòssia; és a dir, que algunes llengües estan més valorades que altres i això suposa la promoció d’unes i la relegació d’unes altres.

Per últim, també es va tractar la memòria històrica com una eina de dinamització comunitària. Tanmateix, des d’una mirada intercultural s’ha insistit en què cal una revisió de les històries oficials, identificar els silencis i les absències de les històries migrants i diaspòriques i construir-les des dels barris. Aquest mateix curs va permetre un exercici de memòria històrica.

Aquesta activitat va comptar amb la col·laboració de Casa Àsia.

Comparteix aquest contingut