Inici / Noticia / L’educació intercultural en diàleg: què en pensen els professors i professores?

L’educació intercultural en diàleg: què en pensen els professors i professores?

L’Espai Avinyó continua el cicle sobre educació intercultural i en aquesta ocasió es mostra el punt de vista del professorat per parlar sobre com s’està abordant l’educació intercultural a les escoles.

El passat dijous, 13 de juny, l’Espai Avinyó va acollir l’activitat ‘L’educació intercultural en diàleg: Què en pensen els professors i professores?’, la tercera sessió d’aquest cicle temàtic dedicat a l’aplicació de l’educació intercultural. A partir de les conclusions obtingudes de les dues sessions anteriors centrades en la perspectiva de pares i mares, i de joves professionals del sector de l’educació, en aquesta ocasió vam posar el focus d’atenció sobre el punt de vista del professorat.

Per tal d’establir aquest diàleg, vam comptar amb les intervencions de Marta Comas,actual Directora de l’Àrea d’Innovació, Programes i Formació del Consorci d’Educació de Barcelona, Joan Girona Alaiza, llicenciat en història contemporània, professor de secundària i psicopedagog, i la moderació de Fàtima Aatar,antropòloga social i cultural i activista antiracista membre del col·lectiu Movimiento Moro Antiracista (uMMA).

Durant la conversa, una qüestió central va ser la relació entre el professorat, l’alumnat i les famílies. En aquest sentit, es va posar sobre la taula la importància d’establir vincles entre professors/es i alumnes basats en la implicació emocional i en un tracte equitatiu, però no igual per a tothom. Cal evitar que les diferències esdevinguin desigualtats.

Es va coincidir en el fet que la mirada colonial i racista també es reprodueix en l’esfera educativa i, molts cops, la relació entre professorat i famílies estrangeres i/o culturalment diverses es veu afectada pel paternalisme. A més a més, cal preguntar-se per què hi ha famílies que es queden al llindar i no accedeixen a una participació real i activa dins les escoles, sempre tenint en compte les estructures de poder que operen a nivell cultural. Un exemple que va aparèixer al diàleg va ser el cas de Canadà: quan es va començar a reconèixer i demanar perdó pel tractament històric vers els indígenes, els resultats acadèmics de l’alumnat indígena van millorar considerablement.

D’altra banda, per tal d’abordar la noció que tenim de conceptes com ‘èxit escolar’ és necessari ‘fer explícits els implícits’ i preguntar-se quines són les gramàtiques i sabers que promociona l’escola, i quins no. Amb quins sabers estan relacionades les bones qualificacions? I les feines millor remunerades?

És evident que no podem fer una bona escola intercultural mentre les nostres estructures mentals estiguin marcades per la supremacia blanca i no s’incorpori la mirada intercultural de forma integral i transversal. Tal com apuntava J. M. Girona: “No és qüestió d’ampliar els currículums escolars, sinó de treballar de forma transversal. No hem de fer la setmana de cada cultura, sinó tenir en compte la diversitat en el dia a dia”.

En aquest sentit, qüestionant-nos els reptes actuals i les possibles solucions, Marta Comas afirmava que “el nou decret d’avaluació i currículum dona molta màniga ampla al professorat per a avaluar l’alumnat i que ara tenim un marc que ens permet d’introduir-hi canvis, fet que cal aprofitar per a incorporar la mirada intercultural”.

En el moment del torn de preguntes i intervencions del públic, des de la fila zero, es va exposar que, si bé existeix un marge de maniobra per canviar els continguts, per què no s’està duent a terme? Per la qual cosa, Marta Comas va respondre que existeix un marc establert que determina els temaris que cal aprendre per superar les proves d’accés a la universitat PAU.

A continuació, entitats vinculades a l’educació i a la interculturalitat com Rromane Siklovne i Catàrsia, van ampliar les temàtiques tractades durant el diàleg, posant l’accent, sobretot, en com es pot incidir en les estructures institucionals que dicten els temaris que es tracten a les aules. El fi és fomentar que l’alumnat se senti representat tant en els continguts, com en l’estructura escolar i que senti també que l’escola és el seu espai per tal d’evitar l’abandonament escolar prematur per aquestes raons.

Comparteix aquest contingut