BCN Acció Intercultural

En el marc del cicle Barxiluna برشلونة :(Des)memòria del passat i present islàmic, s’han organitzat dues activitats per reflexionar sobre la història i el patrimoni i la museografia al voltant del fet islàmic. La rellevància del fet islàmic prové de la important vinculació històrica i present de la ciutat de Barcelona amb l’islam. En primer lloc, va formar part de l’al-Àndalus des del 718 fins a l’any 801. En aquell temps, la ciutat era coneguda com a برشلونة (Barshilūna o Barshaluna). Estem parlant, doncs, de gairebé un segle d’història. Més endavant, es van quedar a la ciutat persones de religió musulmana (sovint anomenades “mudèjars”). Durant l’època medieval i entrada l’edat moderna, també sembla documentada la presència de persones musulmanes esclavitzades. Aquesta qüestió es va plantejar en la taula de treball d’”Història i patrimoni”. Amb la taula rodona i debat “Història i patrimoni” es va posar en relleu la necessitat i l’obligatorietat de valorar el passat i el present islàmic de la ciutat de Barcelona, i així donar compte de la seva realitat plural i diversa, no només en el llegat material, sinó també en la manera com s’ha tractat la història de les persones musulmanes en la historiografia, la ciència, l’aportació en l’urbanisme, etc.

Posteriorment, en la visita i l’espai de debat “Museus (im)possibles: de les narratives històriques al relat museogràfic”, organitzada al Museu d’Història de Catalunya, referent en la divulgació de la història i del patrimoni col·lectiu a Catalunya. Per aquesta raó, es va preparar una visita a l’exposició permanent, “La memòria d’un país”, que ofereix una visió històrica sintètica i global del passat i el present. En aquesta línia, i en relació amb l’interès en la narrativa sobre el fet islàmic en la museografia, la visita es va centrar en l’àmbit dedicat al passat islàmic amb el títol “El naixement d’una nació”. En aquesta visita s’introdueixen les influències econòmiques i religioses durant l’època d’al-Àndalus. Conseqüentment, es va reflexionar al voltant de les qüestions següents: Com s’ha divulgat fins ara la història i el patrimoni islàmic a Catalunya? Quin pes ha tingut la construcció de “l’altre musulmà” en la configuració del relat del museu i de la col·lecció? Quines possibilitats de replantejament del relat històric i museogràfic del museu podem proposar per generar noves formes de relació amb les comunitats musulmanes i el teixit educatiu que l’envolta?

En aquest esforç per recuperar i reivindicar com a pròpia les històries dels col·lectius que n’havien quedat al marge, també destaca l’interès per generar espais de reflexió des dels diferents àmbits de la història i el present en què s’identifiquen la influència del fet islàmic no anomenada i la seva vinculació històrica i present, ja que no és una qüestió vinculada només a una esfera de la vida de les persones.

#Barxiluna. (DES)MEMÒRIA DEL PASSAT I PRESENT ISLÀMIC. EL CURRÍCULUM:

• DIA: dimecres 15 de març de 2023
• HORA: de 18.00 a 20.00 hores
• LLOC: Centre de Recursos Pedagògics (CRP) – Les Corts (Galileu, 229)
• INSCRIPCIONS: cal inscripció prèvia enviant un correu a espaiavinyo@bcn.cat en què expliquis la teva relació amb la temàtica. Places limitades!

Aquesta és la tercera activitat de la línia “Barxiluna برشلونة: (des)memòria del passat i present islàmic”, organitzada per l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura i l’Oficina d’Afers Religiosos, amb la col·laboració del CRP de les Corts.

Ara, amb aquesta activitat des de l’esfera educativa, es proposa generar un nou espai de debat i treball al voltant de com s’ha transmès la història i la presència islàmica en diverses assignatures del currículum educatiu català, posant especial atenció en els llibres de text i les narratives de la història de l’islam i la població musulmana. A partir dels coneixements i l’experiència de diversos professionals vinculats amb l’àmbit educatiu, elaborarem una anàlisi de contingut sobre diversos discursos i formes de representació de l’islam en els llibres de text que es fan servir avui dia, i plantejarem algunes mesures concretes per garantir una educació que respecti i inclogui la pluralitat religiosa i cultural en aquest àmbit. És rellevant, per tant, conèixer quines són les narratives del fet islàmic en els llibres de text i com funcionen en la cultura escolar, així com les eines per a la seva transmissió a l’alumnat a partir de l’espai i la representació en els llibres de text, les assignatures i els recursos pedagògics.

L’objectiu concret és analitzar la presentació del món musulmà, els fets històrics, els aspectes geogràfics, les dimensions econòmiques, polítiques i socials, etc., presents en els llibres de text que interaccionen amb l’alumnat. Aquest treball és farà a través d’un procés participatiu i reflexiu, en el qual es posarà en relleu la rellevància del currículum escolar i l’espai i la referència que dedica a l’element islàmic.

Amb la participació de:

• Hallar Abderrahaman. Diplomada i graduada en Treball Social, ha cursat dos màsters oficials, un en teories feministes i violència de gènere, i l’altre en cultura de pau, resolució de conflictes, educació i drets humans. Actualment, elabora la tesi doctoral a la Universitat Rovira i Virgili (URV) titulada El procés d’inclusió i participació social, laboral i polític de les persones musulmanes de Ceuta: una anàlisi dels barris perifèrics. Pel que fa a l’experiència laboral, ha treballat en tota mena d’àrees del treball social: infància, adolescència, dones víctimes de violència, protecció internacional i salut mental, entre altres. En l’actualitat, treballa de docent en una escola d’adults i és professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya, UOC.
• Amanda Hawthorne. Té més de deu anys d’experiència en la defensa de les comunitats marginades i utilitza conscientment les seves experiències d’intersecció com a dona negra i queer en tot el treball que fa. A més de ser llicenciada en Història, té un màster en Educació i Justícia Social. La seva investigació de postgrau, La representació de la població negra en els materials didàctics, va ser nominada per la Universitat de Lancaster per a un premi internacional i va obtenir un esment d’honor. Va ser professora durant deu anys abans d’ocupar un lloc treballant en diversitat i inclusió en la indústria tecnològica. També és voluntària de SOS Racisme Madrid com a investigadora i formadora. Ha participat en l’estudi Aprenent racisme. Racisme estructural en llibres de text.
• Marita Zambrana Vega. És boliviana d’origen i fa dotze anys que resideix a Espanya. Llicenciada en Enginyeria Comercial, i té un postgrau en Màrqueting, Divulgació i Comunicació. És expresidenta de SOS Racisme Madrid, i actualment forma part de la Comissió de Comunicació i Sensibilització d’aquesta entitat i col·labora a l’àrea de captació de fons en el projecte AlgoRace (Des)Racializando la IA. Activista feminista i antiracista, és membre del grup motor del moviment RegularizacionYa que lluita pels drets de les persones migrants a l’Estat espanyol.

Pots recuperar el material de les dues primeres activitats de la línia #Barxiluna a continuació:

TAULA RODONA I DEBAT “HISTÒRIA I PATRIMONI”:

• VÍDEO DE LA TAULA RODONA AQUÍ!
• VÍDEO RESUM-CONCLUSIONS DE LA TAULA RODONA AQUÍ!
• ESCOLTA EL PODCAST AQUÍ!
• LLEGEIX LA CRÒNICA AQUÍ!

MUSEUS (IM)POSSIBLES: DE LES NARRATIVES HISTÒRIQUES AL RELAT MUSEOGRÀFIC:

• LLEGEIX LA CRÒNICA AQUÍ!
• ESCOLTA EL PODCAST AQUÍ!

T’hi esperem!

IMPORTANT: La línia #Barxiluna seguirà aquest 2023 amb altres activitats. La propera activitat donarà continuïtat a l’àmbit educatiu des d’una altra perspectiva i dimensió, al voltant del “Currículum ocult”, en què es debatran i qüestionaran tots els aprenentatges en el sistema educatiu, incorporats però no figurats en el currículum escolar oficial.