Alemanya vs les xarxes socials: avenç o retrocés?

“La llibertat d’expressió acaba on comença el dret penal”

Alemanya ja comptava des de la dècada dels 90’ amb normativa específica per fer front als discursos que inciten a l’odi. No obstant això, a principis del 2017, el Govern federal alemany va decidir anar un pas més enllà en aquesta lluita, proposant un esborrany de llei per eradicar els missatges racistes i d’incitació a l’odi a les plataformes digitals. Aquesta Llei d’Aplicació de Xarxes o “NetzDG” (versió reduïda del seu nom en alemany), es va aprovar finalment al juny de 2017 pel Bundestag (Parlament alemany) per tal de reforçar els límits a la llibertat d’expressió ja existents al país.

La proposta va arribar des del Ministre de Justícia, Heiko Mass, que va explicar que davant “els nous fluxos migratoris que estaven afectant Alemanya, els delictes d’odi havien augmentat en un 300% en els últims 2 anys”. I va afegir que, atès que 14 mesos d’acords voluntaris amb les principals plataformes digitals no havien donat resultat, aquesta llei era la conseqüència lògica, ja que, segons ell: “Sense pressió política els operadors d’aquestes plataformes no compliran amb les seves obligacions”.

Què implica l’aplicació de la “NetzDG”?

Aquesta llei requerirà a les grans plataformes socials (aquelles que superen els 2 milions d’usuaris a Alemanya): Facebook, Twitter o Google (incloent YouTube) que eliminin continguts il·legals, racistes, xenòfobs, que incitin a l’odi o a la difamació, o que incloguin informació falsa o difamatòria.

Està estipulat que els operadors de les plataformes digitals que incompleixin la nova normativa puguin arribar a pagar multes de fins a 50 milions d’euros si no eliminen els continguts establerts com a prohibits, en un temps màxim de 7 dies, quan el contingut denunciat com ofensiu no sigui “clarament difamatori o violent”; i de fins a 24 hores, quan sí es consideri “clarament criminal”.

La llei estableix també que les companyies afectades han d’establir representants a Alemanya que informin les autoritats sobre els seus esforços per eradicar el discurs d’odi. No obstant això, segons informava Spiegel Online, totes les plataformes socials, sense importar el nombre d’usuaris, han de tenir una persona de contacte a la qual les autoritats puguin dirigir-se en cas que els usuaris d’aquestes xarxes presentin queixes. Finalment, cada 6 mesos, les companyies hauran d’informar públicament sobre el nombre de queixes rebudes i la forma de resolució que han emprat per contestar-les. Els operadors de les plataformes afectades a Alemanya tindran fins al gener del 2018 per adaptar-se a la nova llei, encara que aquesta ja va entrar en vigor l’octubre del 2017.

Perquè aquesta llei pot suposar un retrocés per a la llibertat d’expressió

Poc abans que s’aprovés la Llei, el Relator Especial sobre la promoció i la protecció del dret a la llibertat d’opinió i expressió va emetre una sèrie d’observacions en què va expressar el següent: “els Estats no haurien de requerir al sector privat que prengui mesures que, innecessàriament o desproporcionadament, puguin interferir en la llibertat d’expressió, i menys, basant-se en definicions tan ambigües com insult o difamació”. En la seva comunicació, el relator especial es va pronunciar, a més, sobre la dubtosa legalitat internacional de permetre que “s’eliminés la supervisió judicial a l’hora de requerir les dades privades dels usuaris denunciats”; i finalment alertava sobre el fet que “davant l’amenaça de multes, aquest tipus de sobre regulació provocaria que les companyies tendissin a optar per limitar el dret d’expressió dels usuaris”.

El Global Public Policy Institute va criticar també aquesta llei poc després de la seva aprovació, subratllant que el poder d’identificar què és legal i què no ho és, no hauria de recaure en mans de les companyies privades; i que, a més, “aquesta llei no evitaria ni el mal que aquest tipus de discursos exerceixen sobre les víctimes, ni tampoc dissuadiria als perpetradors, ja que no s’estipulen penes per republicar continguts eliminats”.

D’altra banda, com han posat de manifest algunes organitzacions activistes com ProPublica davant escàndols com el Facebook Files, l’enfocament que utilitzen gegants com Facebook per bregar amb el discurs d’odi també deixa molt a desitjar, sobretot per la seva falta de consistència i per beneficiar amb la seva protecció uns col·lectius per sobre d’altres.

En un context en què les xarxes socials s’han convertit en una important font de notícies i informació, limitar o no el dret d’expressió per tal de frenar els discursos d’odi a Internet segueix sent objecte d’un intens debat.