La Comissió Europea busca estratègies per combatre les “notícies falses”

Organitzacions com Reporters Sense Fronteres adverteixen del risc que la lluita contra les fake news incrementi la censura i vulneri la llibertat d’expressió

La preocupació per l’expansió del fenomen de les fake news o ‘notícies falses’ ha arribat a la Comissió Europea, que a mitjans de gener va anunciar la creació d’un Grup d’Experts d’Alt Nivell, format per uns 40 professionals de diferents àmbits, com companyies de tecnologia, acadèmics, mitjans de comunicació, plataformes de xarxes socials, periodistes i societat civil, que tenen com a objectiu pensar i proposar estratègies per prevenir la difusió d’aquest tipus de notícies i la conseqüent desinformació que aquestes provoquen, tant en l’àmbit digital com en paper.

El fenomen de les fake news

Quan parlem de les ‘notícies falses’ ens referim a informació no verídica que es publica de manera intencionada a través de mitjans de comunicació en paper, online, xarxes socials o altres tipus de plataformes digitals; el fenomen ha adquirit unes dimensions més preocupants amb l’expansió de l’ús de les xarxes socials i plataformes informatives a Internet, que facilita que qualsevol persona pugui penjar i compartir notícies, amb un abast internacional. Les notícies falses amb contingut discriminatori poden contribuir a la propagació del discurs d’odi al difamar grups minoritzats mitjançant estereotips i prejudicis.

No obstant, no tothom està d’acord amb la idoneïtat d’aquest concepte; un informe del Consell d’Europa del 2017 proposa anomenar-ho information disorder, o ‘desordre informatiu’, i ho classifica en tres tipologies diferents: 1) informació errònia (mis-information), quan la falta de veracitat respon a un error sense intencionalitat de fer mal; 2) desinformació (dis-information), quan sí hi ha una intencionalitat negativa darrera, i 3) informació nociva (mal-information), en els casos en què tot i tractar-se d’informació verídica la seva divulgació pretén fer mal –com en els casos d’informació d’àmbit privat.

La creixent expansió i impacte d’aquest tipus d’informacions ha incrementat també l’interès per entendre com funciona aquest fenomen, i la seva influència en la política i la vida pública arreu del món; aquest és l’objectiu de la Guia de Notícies Falses i altres Desordres Informatius, elaborada per Public Data Lab i First Draft. Un altre exemple el trobem en l’estudi dut a terme per la Universitat d’Oxford, analitzant 28 milions d’informacions compartides durant debats polítics i eleccions al Regne Unit, França i Alemanya, amb les següents conclusions: a França el ràtio de notícies verídiques en relació al de notícies falses era de 7 a 1, mentre que al Regne Unit i a Alemanya baixava a 4 a 1. En aquest sentit, segons declaracions de la comissària d’Economia Digital, Mariya Gabriel, les notícies falses s’estan expandint a uns “nivells preocupants”, i no només ataquen la reputació dels mitjans de comunicació sinó que també son una “amenaça per als valors democràtics” de la UE.

Desinformació vs. Llibertat d’expressió

Un dels reptes que enfronta aquesta problemàtica és com fer compatible la llibertat d’expressió i informació amb el dret de la població a una informació diversa i confiable. Des de Reporters Sense Fronteres (RSF), organització internacional que defensa la llibertat d’expressió i lluita contra la cibercensura, llencen dos advertències en la lluita contra les notícies falses: en primer lloc, recomanen no deixar el control d’aquest tipus d’informacions en mans de grans plataformes com Google o Facebook, fet que segons RSF els donaria el control editorial del planeta; per altra banda, no permetre als Estats legislar sense control sobre aquest fenomen, ja que segons opina el president de l’organització, Pierre Haski, “entre bloquejar les fake news i censurar la informació només hi ha una passa”.

En una entrevista publicada a Le Nouveau Magazine Litéraire, Haski, proposa una via alternativa: consensuar els principis i processos bàsics d’elaboració d’una informació de qualitat. En altres paraules, “la idea no és prohibir continguts, sinó valoritzar-los; no fer llistes negres, sinó llistes blanques”; aquesta proposta sorgeix després de mesos de consultes amb sindicats de periodistes, editors de premsa, think tanks i investigadors d’arreu d’Europa, i pretén generar un consens dins el sector de la comunicació que defineixi els ‘mínims’ per garantir una informació de qualitat, evitant la censura, i que aquesta pugui caure en mans de persones que n’abusin.