Les plataformes socials, abans i després de Charlottesville

La resposta de les empreses digitals al discurs d’odi,
després dels disturbis a Virgínia.

El passat mes d’agost una ciutat nord-americana anomenada Charlottesville va ser testimoni de violents enfrontaments entre supremacistes blancs i manifestants antiracistes. L’origen dels disturbis va ser una manifestació de supremacistes que tenia per objectiu evitar la demolició d’un monument que celebrava la figura d’un general dels Estats Confederats d’Amèrica –el bàndol de la Guerra de Secessió (1861-1865) partidari de mantenir la esclavitud–.

Aquest enfrontament va tenir com a resultat la mort d’una activista que, enmig de la protesta, va ser atropellada per un cotxe conduït per un supremacista, a més de gairebé una vintena de ferits. Després dels esdeveniments, Donald Trump va condemnar la violència, però va evitar culpabilitzar els supremacistes dels disturbis racistes, cosa que va generar nombroses crítiques al seu govern.

A més, també ha estat subjecte de crítica l’ús que aquests supremacistes han fet de les xarxes socials per reunir manifestants o difondre els seus missatges xenòfobs. De fet, en els darrers anys les crítiques contra les empreses tecnològiques per no fer prou per combatre la propaganda i la retòrica extremista han anat augmentant de manera exponencial. El que ha passat a Charlottesville les ha tornat a posar en el punt de mira, al tenir els grups supremacistes i neonazis que es van reunir en aquesta ciutat de Virgínia, comptes oberts en xarxes com Facebook o Twitter.

Però aquesta vegada, les grans plataformes socials han respost de manera contundent, ja que tan sols una setmana després dels aldarulls, Facebook, entre d’altres, ja havia eliminat els perfils de diversos grups supremacistes blancs i neonazis. Es més, en un comunicat replicat pel mitjà especialitzat Techcrunch, es llegien les següents paraules d’un portaveu de la xarxa social: “Facebook no permet els discursos d’odi o la lloança d’actes terroristes o crims d’odi, i estem eliminant de forma activa qualsevol publicació que glorifiqui l’horrible acte comès a Charlottesville.”

Altres grans plataformes socials també es van pronunciar adoptant discursos similars. Snapchat va fer esment que les seves condicions de servei mai permetrien a aquesta mena de grups tenir comptes oberts en la seva xarxa. Twitter també va recordar que la companyia enumera el discurs d’odi com una de les conductes no acceptades en les seves condicions de serveis, a més d’assenyalar que no permetien comptes en la seva plataforma el principal propòsit dels quals sigui la incitació a l’odi. I de la mateixa manera, i encara que no ho va fer públic, perquè així ho especifica la seva política, també va eliminar els perfils d’alguns dels mateixos grups neonazis que havien sigut eliminats per Facebook.

YouTube, que també disposa de la seva pròpia política respecte al discurs d’odi, a principis d’agost ja havia anunciat el seu nou algoritme per eliminar el contingut que promogués ideologies extremistes. No obstant això, poc després de Charlotteville va sorprendre amb noves mesures amb les quals, a part d’eliminar els vídeos que no complissin amb les seves condicions de servei, també deshabilitaria opcions en aquells vídeos que, tot i que no arribessin a incomplir la seva política, fossin massivament denunciats per les i els usuaris, per disminuir la seva visibilitat.

Tumblr també va llançar un comunicat en contra dels esdeveniments xenòfobs succeïts a Virginia. No obstant això, a diferència de les altres plataformes, les condicions de servei d’aquesta xarxa assenyalen que per “desmantellar els discursos negatius prefereixen animar a les persones usuàries a utilitzar el diàleg i l’argumentació, en lloc de la censura”.

Altres plataformes digitals com les pàgines webs de micromecenatge per a projectes creatius Kickstarter i Patreon van fer també comunicats assenyalant que en les seves polítiques de servei quedava clar que no havia cabuda per projectes que incitessin a la violència o a l’odi. De fet, Patreon ja s’havia pronunciat al respecte amb anterioritat quan va haver d’explicar perquè no havia permès que el projecte “Defend Europe” tingués un compte obert en la seva plataforma.

Finalment, les plataformes socials no van ser les úniques en prendre mesures al respecte. Diferents companyies, entre elles Google, van anunciar que deixaven de donar servei a les webs neonazis que donaven suport als supremacistes de Virginia. Spotify, Uber, AirBnb o PayPal, entre d’altres, també van anunciar que els havien negat els seus serveis. Val a dir  que alguns grups d’activistes pels drets digitals van assenyalar els perills que aquestes accions podrien tenir per la llibertat d’expressió a tot el món.

Aquest significatiu viratge de la indústria de la tecnologia que, històricament s’havia posicionat a favor de la llibertat d’expressió, sembla indicar que els esdeveniments de Charlottesville han provocat una “reavaluació” sobre les responsabilitats de les plataformes socials sobre el contingut que alberguen i dels individus i col·lectius als que visibilitzen. És a dir, podríem estar observant una nova tendència sobre com les grans multinacionals tecnològiques resolen el conflicte existent entre llibertat d’expressió i discurs d’odi. No obstant això, aquest canvi també reporta nous riscos, ja que implica donar a empreses privades el poder sobre què es comunica i què es censura, i això també desperta crítiques.