Centre Cívic Drassanes

Abans que em mori és un homenatge a les persones grans, als seus records i al ball en parella. Què passarà amb les orquestres, els balls de saló i els envelats quan tota una generació mori? Més que intentar respondre aquesta pregunta, el que pretén aquest espectacle és oferir una experiència híbrida entre una obra de teatre i un ball de festa major per a homenatjar-lo i per a fer-li un comiat. 

És un projecte que sorgeix a partir de les següents reflexions: què passarà quan tota la generació de persones de més de setanta-cinc anys mori? Qui continuarà ballant en parella? On quedaran els boleros, els valsos, les cúmbies, les merengues, el foxtrot…? Què passarà amb les orquestres de ball i de festa major? I amb les sales de ball? I els músics que ens dediquem a això? Es conservarà el ball en línia? Deixarem de ballar en parella per sempre?

Abans de la mort anunciada del ball en parella, de la mort de tota una generació, d'un ritual, d'una tradició, d'una manera de flirtejar i de viure, i de la meva pròpia mort, vull fer un homenatge a la gent gran, al ball en parella i a la seva memòria.