Resultat de la convocatòria per a residències 2026
Us presentem els projectes que formaran part del programa de residències Procreació 2026, impulsat pel Centre Cívic i Auditori Sant Martí. En la convocatòria d’enguany hem rebut més de 60 propostes ben diverses i molt potents.
Del jurat van formar part els equips de programació del CC Parc Sandaru, del CC del Besòs i el Maresme, de l’Auditori Sant Martí, del Centre Cívic Sant Martí, l’Eloi Alberola Forn de Nastè Teatre i Cultura, i la coreògrafa i performer Valeria Polorena, resident del programa Procreació durant l’any 2025.
Moltes gràcies a totes les cies que vau participar!
Els 7 projectes seleccionats són:
La incertidumbre/ La incertidumbre/ Nous llenguatges escènics
L'objectiu d'aquest projecte de nous llenguatges escènics és experimentar amb el diàleg i la intersecció entre diferents disciplines de les arts vives en relació amb una temàtica clara. Busquem el diàleg sobre el tema de fons de la incertesa entre el circ de suspensió en un trapezi amb dos cossos, el text i el contingut dramatúrgic, i l'espai sonor. L'equip el conformem dos trapezistes (Amaya Goñi i Sophie Nuñez, el projecte conjunt dels quals és KET o un hàbitat propi), un artista sonor i músic tiorbista barroc (Nacho Laguna) i un director i dramaturg (Luis Sorolla, que crea sota el segell d'Això Podria Ser).

LaCerda/ (encara sense títol) /Dansa
A partir dels entrenaments de l'Edward Tamayo i els assajos amb LaCerda, va sorgir una nova metodologia i llenguatge de dansa: els Mantra, una pràctica de composició coreogràfica en bucle basada en seqüències rítmiques de peus, posades en relació amb la pelvis, l’espai i el grup. Amb aquesta nova creació, LaCerda vol continuar explorant totes les potencialitats dels Mantra, tant a nivell rítmic, com coreogràfic i escènic, accentuant la dimensió grupal amb més intèrprets a escena, la dimensió espacial amb dibuixos planimètrics més complexos i la dimensió rítmica amb patrons musicals diferents, i que conviuen en l’espai.

Roger Pisabarro / Història d'un canari/ Circ
La crisi global provocada per la COVID-19 i l’actual panorama de polarització política a les xarxes socials van inspirar a crear una peça que dialoga amb inquietuds que tenim molt presents: la vigilància tecnològica, la pèrdua de l’esperit crític i la fragilitat dels drets assolits quan l’statu quo es veu amenaçat. La narrativa adquireix un pes central dins de l’obra, i conviu amb el trapezi per donar lloc a un espectacle on el relat i l’expressió física es potencien mútuament. Amb una dramatúrgia clara, l’obra pretén oferir un espai de reflexió sobre les necessitats més profundes de l’ésser humà: la llibertat, la veritat i la capacitat de decidir sobre el mateix destí.

Francesca Pellizzola / No soy un robot/Teatre
Flora, tele operadora perfeccionista i optimista, lluita per mantenir l'alegria en la rutina diària del seu treball. Des de la seva petita oficina, ens convida a acompanyar-la en una jornada marcada per la monotonia i la deshumanització laboral. No soc un robot és una obra que qüestiona el sistema capitalista i el seu conseqüent desgast emocional a través de l'humor i la ironia, convidant el públic a preguntar-se: quant de màquines hi ha ja en nosaltres?

Marina Walpercin / De tu libertad/ Dansa
De tu libertad sorgeix d'una necessitat interna despertada a partir de la connexió amb les dones de les avantguardes artístiques: Valentine de Saint-Point i de Hannah Höch. La recerca sobre la seva manera d'entendre l'art i reflectir a través d'ell la seva visió i lluita de la dona per la llibertat són font d'inspiració i generen preguntes. Marina, dona i ballarina dins de la societat del segle XXI, com sento i visc la situació de la dona en el món actual? Com puc desprendre'm d'estereotips, de creences apreses? Com perdre la por d'ocupar espai i tenir una veu pròpia? Flamenc, escola bolera, dansa estilitzada i folklore, com transformar aquestes cadenes en la meva pròpia manera de ballar?

La Ventura/ Topografia d'arrelament/Nous llenguatges escènics
Topologia d’arrelament és una performance que explora l’espai domèstic com a escenari de memòria material i afectiva, on el cos es relaciona no només des de l’ús funcional, sinó des de la mirada, el desig, la paraula i la resistència. La peça sorgeix com a resposta a la crisi de l’habitatge actual. En un context en què tenir un espai propi s’ha convertit en un privilegi, ens preguntem què vol dir “habitar” quan viure es converteix a resistir. Què passa amb els cossos que viuen en habitacions que no són seves, amb objectes que mai s’arriben a fer del tot familiars? A través d’objectes modificats, accions físiques i la paraula, construïm una conversa íntima i poètica sobre què vol dir habitar en temps de precarietat.

Cia Agnès Balfegó Brull /Records i Ficcions /Dansa
Records i Ficcions és un duet interpretat per Albert Barros i Agnès Balfegó que explora els límits entre memòria i la creació en un llenguatge híbrid entre la dansa contemporània, el teatre gestual, la veu i el text. Dins els membres de l'equip, es troba Néstor Calderer, Natalia Fernandes, Ivan Montardit, entre altres. "Autoficció, reconstrucció i distorsió de la memòria com arxiu inestable." Aquesta tensió entre recordar i oblidar es converteix en l’origen del projecte: com ens relacionem amb la pèrdua?, és possible re imaginar-la des del cos i des del gest? Records i Ficcions neix d’aquesta pregunta, i del desig de treballar la petjada que deixen els records, i la seva absència, en el nostre cos i en el d'altres. Ho fem a partir de l'intent de reconstrucció d'una nit de festa, una nit que poden ser moltes nits, i on tu, potser, també hi eres.
