Els centres cívics de Barcelona celebren 40 anys de cultura als barris

Aquest 2022 fan quaranta anys els primers centres cívics que van néixer a la ciutat: CC Guinardó, CC Sant Martí, CC Sant Andreu, CC La Sagrera “La Barraca" i CC Casinet d'Hostafrancs. I al llarg d’aquests 40 anys s’han anat construint equipaments fins a arribar als 52 centres que constitueixen avui en dia la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona. Alguns van ser fruit de llargues reivindicacions veïnals, altres van néixer amb la recuperació d’edificis emblemàtics per a la ciutat i altres es van fer de nova planta.

En un sentit cronològic, la xarxa de centres culturals i socials de la ciutat es va començar a bastir amb el CC Guinardó el primer que va obrir les seves portes, inaugurat com a tal el 19 de juny de 1982. Des dels seus inicis, l’edifici de Can Planàs ha sigut un mas i un viver de jardineria, i ha acollit en diferents moments instal·lacions esportives com un canòdrom, una piscina o camps de futbol. Durant la Guerra Civil, la propietat va ser ocupada per milicians, equips de bombers i també va funcionar com a escola, però, anys més tard, l’Ajuntament va convertir l’edifici en el primer centre cívic de tot Barcelona.

Amb tots aquests anys de trajectòria, els centres cívics de la ciutat són una realitat consolidada, un referent per a milers de persones que participen diàriament en la construcció d’una cultura activa, innovadora i arrelada al dia a dia dels diversos territoris que conformen Barcelona. I han esdevingut elements clau en processos de cohesió social, fomentant, ampliant i enfortint les relacions entre els diferents segments socials i col·lectius del territori.

Els programes singulars de determinats centres (la fotografia, la dansa, el medi ambient o el feminisme), els seus festivals i propostes artístiques, amb una dimensió central al territori més proper a on operen, però també amb projectes que tenen un impacte a la ciutat, són la constatació del paper articulador que els centres cívics tenen a Barcelona. Un paper que es posa de manifest també amb la seva participació en grans programes i equipaments culturals de ciutat com la Biennal del Pensament o la Biennal de Ciència, entre d’altres.

L’any 2012, l’Institut de Cultura de Barcelona va assumir les competències sobre la xarxa de centres cívics amb l’objectiu de consolidar aquests centres culturals de proximitat, de millorar la seva comunicació i visibilitat i d’enriquir l’espai construït i la seva dotació tècnica i infraestructural.

És per això que des de la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona s’organitzen anualment diferents projectes en xarxa estables per arribar amb diferents disciplines a tots els territoris: les arts escèniques en viu amb el Barcelona Districte Cultural, les exposicions i arts visuals amb el projecte Temporals, els projectes audiovisuals gràcies al cicle de cinema de proximitat Pantalla Barcelona i la divulgació amb les xerrades i conferències del projecte Argumenta BCN.

Durant aquests quaranta anys d’història, els centres cívics han sigut agents generadors de produccions culturals emergents i centres de suport a la creació. I l’objectiu de la ciutat és que continuïn sent centres culturals de referència amb qualitat de propostes, flexibilitat i capacitat d’adaptació, accessibilitat i promotors de les diferents cultures presents a la ciutat.