Centre Cívic El Sortidor

La cuina del Sortidor
En una plaça que és el centre de l’Eixample de Santa Madrona va néixer l’any 2003 un equipament que ha fet de la gastronomia i les seves múltiples i diverses relacions amb la cultura un dels seus interessos principals. Amb els anys, s’ha convertit en el centre de bona part de les iniciatives socials del barri.
 
Un Eixample al Poble-sec
El 29 de juliol del 1868 es va aprovar el projecte de l’Eixample de Santa Madrona, un pla d’urbanització de la zona que tenia com a punt de referència de les alineacions i parcel·lacions la plaça del Sortidor.
En aquella època i fins l’any 1992, però, la plaça no tenia aquest nom, sinó el de Blasco de Garay, igual que un dels carrers que encara avui la creuen.
Fixeu-vos en la urbanització de la plaça: les edificacions en angle a les cantonades són poc freqüents a Barcelona, ja que és una estructura més pròpia de les ciutats angleses.
 
Però... on és el sortidor?
El 14 de maig del 1874, poc després que comencés la urbanització de l’Eixample de Santa Madrona, es va col·locar una font al centre de la plaça que va ser l’origen del nom popular (i posteriorment oficial) de plaça del Sortidor.
Però aquesta font era... una font reciclada! Havia estat encarregada pel marquès de Campo Sagrado i realitzada per l’escultor igualadí Celdoni Guixà i Alsina, i, des del 28 de juny del 1830, havia estat instal·lada a la cantonada del Passeig de Gràcia amb Provença, en el límit entre Barcelona i la vila de Gràcia. Quan el 1870 el general Gaminde va sotmetre la vila a un setge amb motiu de la revolta de les Quintes, la font es va convertir en un obstacle i es va decidir canviar-la d’ubicació. La construcció de l’Eixample i la necessitat d’espai al Passeig de Gràcia van acabar de motivar el seu trasllat al Poble-sec.
Era la Font de Ceres, que mostrava la deessa de l’agricultura, filla de Saturn, sobre quatre dofins que treien aigua per la boca. Tot el conjunt s’aixecava al mig d’una gran bassa d’aigua.
La font es va passar quaranta anys a la plaça del Sortidor, però el 1917, amb la urbanització i monumentalització de la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional, va anar a parar a la plaça de Sant Jordi, on encara es troba avui.
 
Un barri d’acollida
A finals del segle xix, amb la industrialització de Barcelona, es va produir una important onada migratòria del camp a la ciutat que va afectar barris perifèrics com el Poble-sec. Després, entrat el segle xx (1910-1920) i amb motiu de la modernització de la ciutat i les obres de la futura Exposició del 1929, es va produir un nou moviment migratori procedent de les regions veïnes (Aragó, Múrcia i el País Valencià), i el Poble-sec va tornar a ser una porta d’entrada.
A les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta, el barri va rebre novament molts immigrants procedents de la resta de l’Estat, atrets pel creixement industrial de Barcelona. I en els últims anys la història s’ha repetit amb l’arribada d’immigració procedent d’altres països, que ha reafirmat el caràcter del Poble-sec com a barri d’acollida.  
Malgrat tot, a finals del segle xx el barri patia greus mancances: no disposava de centre cívic, ni de CAP, ni d’un casal per a la gent gran, ni tan sols de biblioteca.
El 1989 es va fundar la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, que actualment cogestiona el Centre Cívic juntament amb el Districte de Sants-Montjuïc.
 
Una eina al servei del territori
Les reivindicacions del moviment veïnal van fer possible que el 2003 es construís un edifici de nova planta a la plaça: el Centre Cívic El Sortidor.
Amb una gran festa i tota mena d’activitats, el centre va celebrar el desè aniversari el 2013. Durant aquests anys ha demostrat ser una eina eficaç al servei del territori: al seu voltant es desenvolupen la majoria d’iniciatives socials del barri.
Tallers de dansa i d’expressió artística, cursets, espectacles per a públic familiar, concerts, obres de teatre, presentacions literàries, el programa de suport a les arts escèniques Balandra... Les activitats que es fan al Centre Cívic El Sortidor són moltes i molt diverses.
Una de les més peculiars i conegudes, però, és el cicle de cultura i gastronomia A taula!, que ofereix un ampli ventall d’activitats, des de tallers de cuina a xerrades sobre alimentació o espectacles per a nens i nenes.
Si us voleu fer una idea de la importància de la cuina en aquest equipament del Poble-sec, només cal que feu un cop d’ull al nom dels seus espais: Romesco, Xató, Vinagreta, Allioli, Olivada... Aquest Centre Cívic fa venir gana!