Episodis com la pandèmia de la covid-19, l'esclat del conflicte armat entre Rússia i Ucraïna, la reactivació del turisme i l'aposta de Barcelona per la reducció d'emissions contaminants han fet necessari que la ciutat compti amb mecanismes àgils i continuats que permetin analitzar amb freqüència l'evolució comercial en planta baixa.

Per això, s'ha dissenyat una metodologia que permet fer el seguiment de zones mostra representatives de la ciutat, en terminis temporals reduïts, amb l'objectiu d'analitzar detalladament l’evolució de tendències detectades durant el monitoratge continuat. Alhora, permet obtenir una resposta ràpida i precisa de l’evolució dels locals en planta baixa destinats a activitat econòmica, sense perdre la visió global del conjunt de la ciutat. 

Quines són les zones mostrals?

Se n'han dibuixat 18, tenint en compte aspectes com la concentració de comerç, la tipologia de l’entorn, els eixos comercials i les zones d’opció turística, entre d’altres. Juntes, les zones mostrals agrupen 8.000 locals, més d'un 10% dels que hi ha a Barcelona.

Quines dades valora l'estudi?

En total, des de l’acabament de l’anàlisi de tota la ciutat el setembre de 2022, s’han fet dues campanyes d’inspecció a carrer de les zones mostrals (2022 i 2023). Els resultats s'han comparat amb l’anàlisi i l'informe fets el 2019, abans de la pandèmia, per valorar l’evolució dels locals des d'una època sense pandèmia fins a l’estat actual, el primer trimestre del 2023. 

Els resultats principals:

Sabies que a Barcelona hi ha 58.908 establiments que tenen una activitat econòmica vigent a la planta baixa? D'aquests n'hi ha 20.749 que són comerços al detall i 32.004 dedicats als serveis, segons el darrer estudi de les activitats comercials a Barcelona 2022, amb dades recollides fins al 30 de setembre de 2022.

Alhora, l'anàlisi dels resultats té en compte els efectes que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 sobre l'activitat econòmica als locals de planta baixa de Barcelona.

Els principals indicadors de salut comercial:

· Una planta baixa de la ciutat ocupada que garanteix l’abastiment de la ciutadania. Malgrat el lleuger descens dels indicadors per mesurar la salut del comerç de la ciutat, els índexs d’abastiment, d’ocupació comercial, d’oferta comercial ocasional i de restauració continuen sent bons.

· Tendència a l’especialització i concentració de comerços i serveis. Els comerços i serveis de la ciutat tendeixen a l’especialització i a la concentració en termes territorials. Per exemple, l’Eixample, Ciutat Vella, Sant Martí, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia concentren el 66,70% dels comerços al detall de la ciutat.

· Una gran riquesa comercial. Amb gairebé 60.000 locals actius i més de 3,5 establiments per cada cent habitants, Barcelona té un teixit comercial que garanteix l’oferta necessària per a la ciutadania. Així, d’acord amb una lectura en grans categories comparable amb les referències existents dels Observatoris de Comerç a Europa, un de cada tres establiments es dedica a serveis diversos (36,12%), mentre que els establiments comercials no alimentari (21,72%) i els serveis de restauració (18,2%) representen un de cada cinc establiments.