Cens locals de planta baixa destinats a activitat econòmica de la ciutat de Barcelona

En una ciutat com Barcelona, el comerç és el gran motor que mou l’economia, però també una peça clau a l'hora de definir la fesomia dels barris i configurar la vida social. Del teixit comercial en depèn directament la qualitat de vida de la ciutadania. És per això que l’Ajuntament de Barcelona realitza periòdicament el Cens de locals de planta baixa destinats a activitat econòmica de la ciutat de Barcelona per tal de conèixer des d’una perspectiva quantitativa i qualitativa com batega el teixit comercial de la ciutat.

Què és i per a què serveix?

El Cens de locals de planta baixa destinats a activitat econòmica de la ciutat de Barcelona registra tots els locals en planta baixa de la ciutat destinats a activitat econòmica i que es troben en actiu o pendents d'activitat. És un instrument imprescindible per a la diagnosi, la sistematització d’indicadors, la presa de decisions i l’avaluació de polítiques públiques sobre el sector.

El cens permet obtenir una radiografia acurada de l’estat de l’activitat econòmica i de l’oferta comercial de Barcelona, amb l'objectiu de mantenir informada la ciutadania, l’activitat econòmica i tots els agents implicats en la dinàmica econòmica, social i urbanística de la ciutat.

Com es realitza?

Des de 2016, el cens s'ha anat actualitzant periòdicament amb grans operacions de camp que han permès crear l'univers complet de locals de planta baixa de tota la trama urbana de la ciutat. Això ha fet possible identificar els locals de planta baixa que acullen una activitat econòmica o que la poden acollir.

Des de 2021, l'Ajuntament de Barcelona desenvolupa una metodologia d'actualització continuada que ha permès crear el Cens de locals de planta baixa destinats a activitat econòmica a Barcelona. Es tracta d'un cens focalitzat, exclusivament, en l'anàlisi dels locals destinats a activitats econòmiques.

Enllaços relacionats

Estudi de l'activitat econòmica en planta baixa per zones mostrals (2022 - 2023)

Episodis com la pandèmia de la covid-19, l'esclat del conflicte armat entre Rússia i Ucraïna, la reactivació del turisme i l'aposta de Barcelona per la reducció d'emissions contaminants han fet necessari que la ciutat compti amb mecanismes àgils i continuats que permetin analitzar amb freqüència l'evolució comercial en planta baixa.

Per això, s'ha dissenyat una metodologia que permet fer el seguiment de zones mostra representatives de la ciutat, en terminis temporals reduïts, amb l'objectiu d'analitzar detalladament l’evolució de tendències detectades durant el monitoratge continuat. Alhora, permet obtenir una resposta ràpida i precisa de l’evolució dels locals en planta baixa destinats a activitat econòmica, sense perdre la visió global del conjunt de la ciutat.

Quines són les zones mostrals?

Se n'han dibuixat 18, tenint en compte aspectes com la concentració de comerç, la tipologia de l’entorn, els eixos comercials i les zones d’opció turística, entre d’altres. Juntes, les zones mostrals agrupen 8.000 locals, més d'un 10% dels que hi ha a Barcelona.

Quines dades valora l'estudi?

En total, des de l’acabament de l’anàlisi de tota la ciutat el setembre de 2022, s’han fet dues campanyes d’inspecció a carrer de les zones mostrals (2022 i 2023). Els resultats s'han comparat amb l’anàlisi i l'informe fets el 2019, abans de la pandèmia, per valorar l’evolució dels locals des d'una època sense pandèmia fins a l’estat actual, el primer trimestre del 2023.

Els resultats principals:

L'Índex de Recuperació Comercial Actual (IRCA) mostra el percentatge de locals actius el 2023 en comparació amb els locals actius l’any 2019. L'Indicador de Tendència de Recuperació (ITR) dibuixa l’evolució de la recuperació en percentatge, entre el 2023 i el 2022 (IRC-IPP). Els resultats de tots dos índexs mostren la ràpida recuperació de l'activitat comercial a peu de carrer en època postpandèmica.
L’Índex de Recuperació Comercial (IRC) és un indicador de recuperació que té en compte l'índex de tendència i el de recuperació comercial actual. Mostra una recuperació completa de Barcelona, amb zones mostrals que superen el volum d'activitat de 2019, així com una tendència positiva.

Els cinc barris que havien baixat l'activitat més d'un 5% tenen una bona recuperació. Per exemple, el barri Gòtic, molt castigat durant la pandèmia, té una recuperació del 16%. Així, es constata la recuperació de les zones mostrals on més s’han notat els efectes de la pandèmia.

Estudi de les activitats comercials a Barcelona 2022

Sabies que a Barcelona hi ha 58.908 establiments que tenen una activitat econòmica vigent a la planta baixa? D'aquests n'hi ha 20.749 que són comerços al detall i 32.004 dedicats als serveis, segons el darrer estudi de les activitats comercials a Barcelona 2022, amb dades recollides fins al 30 de setembre de 2022.

Alhora, l'anàlisi dels resultats té en compte els efectes que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 sobre l'activitat econòmica als locals de planta baixa de Barcelona.

Els principals indicadors de salut comercial:

La ciutadania de Barcelona té al seu abast una oferta de comerç molt abundant. L'índex de l'abastament comercial és de 3,59: hi ha de mitjana gairebé quatre locals amb ús comercial per cada cent habitants.
Barcelona té un índex d'aprofitament comercial alt: el 89,14% dels locals de planta baixa destinats a l'activitat econòmica estan en actiu. L'indicador que avalua la proporció entre locals ocupats i el total de locals censats.
L'índex de comerç ocasional mitjà de Barcelona és 15,58%. Principalment, l'oferta va destinada a cobrir les necessitats d'equipament de la persona i de la llar, així com culturals i de lleure. Ciutat Vella és el districte amb un nombre més alt d'establiments de comerç ocasional, amb un valor del 23,81%.
L'índex de comerç quotidià, una de les novetats de l'estudi, és un indicador que mesura la proporció de comerç quotidià respecte del total d'establiments (actius i buits), en aquest cas, 13,27. S'hi han inclòs els establiments d'abastament d'aliments, de productes de neteja i les entitats financeres. Els tres districtes que destaquen respecte a la seva dotació de comerç quotidià són Nou Barris (16,34%), Horta Guinardó (14,34%) i Sants-Montjuïc (13,88%).
L'índex de restauració mostra que el sector atrau nombrosos residents, treballadors i visitants de la ciutat que gaudeixen de l'oferta variada de bars i restaurants. De cada cent locals disponibles, 16,23 es destinen a la restauració.

La conclusions

Una planta baixa de la ciutat ocupada que garanteix l’abastiment de la ciutadania. Malgrat el lleuger descens dels indicadors per mesurar la salut del comerç de la ciutat, els índexs d’abastiment, d’ocupació comercial, d’oferta comercial ocasional i de restauració continuen sent bons.
Tendència a l’especialització i concentració de comerços i serveis. Els comerços i serveis de la ciutat tendeixen a l’especialització i a la concentració en termes territorials. Per exemple, l’Eixample, Ciutat Vella, Sant Martí, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia concentren el 66,70% dels comerços al detall de la ciutat.
Una gran riquesa comercial. Amb gairebé 60.000 locals actius i més de 3,5 establiments per cada cent habitants, Barcelona té un teixit comercial que garanteix l’oferta necessària per a la ciutadania. Així, d’acord amb una lectura en grans categories comparable amb les referències existents dels Observatoris de Comerç a Europa, un de cada tres establiments es dedica a serveis diversos (36,12%), mentre que els establiments comercials no alimentari (21,72%) i els serveis de restauració (18,2%) representen un de cada cinc establiments.

Co-finançat per: