Avui, dia 7 de gener de 2021, el poble gitano de Barcelona, ​​Catalunya i Espanya plorem la trista pèrdua de la nostra Juana Fernández Cortés, la Juana per a totes les persones que la vam conèixer en vida. Ella representa el millor exemple de lluita i perseverança, és i serà una icona de referència en la història de l’activisme social en la lluita contra l’antigitanisme institucional, la defensa dels drets del poble gitano i del nostre patrimoni cultural.

No hi ha a Catalunya plataformes, federacions, grups de treball o consells d’administració dedicats a assumptes del poble gitano en els quals ella no hagués participat de manera activa o fins i tot que n’impulsés la creació, sempre des de la implicació incondicional, posant-hi el cor, la valentia, el compromís, l’altruisme i, en massa ocasions, fins i tot la salut…

Per citar algunes referències de la seva trajectòria dels últims 30 anys;

– Promotora de la iniciativa de la recuperació de la llengua romaní a Catalunya.
– Impulsora de la celebració i del reconeixement del 8 d’abril com a Dia Internacional del Poble Gitano.
– Cofundadora de Lacho Baji Cali de Gornal.
– Fundadora de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC).
– Membre de la Junta d’Unió Romaní i cofundadora de Veus Gitanes.

Juana Fernández, que en pau descansi, va ser la primera dona gitana a exercir un càrrec institucional pels drets del nostre poble a Catalunya a través de la Vicepresidència del Consell Municipal del Poble Gitano de l’Ajuntament de Barcelona, durant vuit anys. En aquest consell actualment exercia el càrrec de més prestigi que per al nostre poble pugui existir, el de “persona de reconeguda vàlua” a conseqüència de la seva ja esmentada trajectòria, una tasca del tot desinteressada pels drets del poble gitano.

Es necessitaria un llibre per deixar constància de tota la seva trajectòria…

Enviem el nostre condol més sentit als seus familiars, mare, germanes, germà, nebots, nebodes, cosins, cosines, oncles i ties, a tota aquesta gran família que sempre va estar tan pendent d’ella i que ella sempre tenia tan present.

Que descansi en pau.