Contractació Pública

L’Ajuntament de Barcelona declara la seva voluntat de no tenir relació jurídica amb empreses que, directament o mitjançant empreses pantalla o filials, desviïn fons a països considerats paradisos fiscals amb la intenció d’evadir les seves obligacions tributàries.

Així ho expressa al Decret d’Alcaldia S1/D/2016-1419, de 19 de maig, pel qual es reconeix com a clàusula essencial dels contractes públics municipals que el contractista no tingui relació econòmica ni financera il·legal amb un país considerat paradís fiscal.

En el perfil de contractant de l'Ajuntament de Barcelona, i segons preveu el decret esmentat, hi figuren les empreses que han declarat tenir activitat en paradisos fiscals.

El Diari Oficial de la Unió Europea del dia 22 de maig de 2019 publica la llista de països i territoris no cooperadors en matèria fiscal, així com la situació actual de cooperació respecte a compromisos asumits per diferents països.

La Directiva 24/2014 de contractació pública reconeix la possibilitat de promocionar el comerç just com a condició d’execució o com a criteri d’adjudicació en els contractes públics. Segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el fet de promoure el subministrament o l’ús de productes basats en un comerç equitatiu forma part de la sostenibilitat aplicable en l’àmbit de la contractació, en què el cicle de vida dels contractes ha d’integrar en totes les fases consideracions socials, ambientals i de tipus ètic. En el cas del comerç just, es poden preveure, com a criteris i condicions d’adjudicació, el requisit de pagar un preu mínim i una prima als productors, per exemple.

El Decret d’Alcaldia S1/D/2017-1271, de 24 d’abril, de contractació pública sostenible, estableix l’aprovació d’una sèrie d’instruccions específiques, com ara una sobre comerç just, que ajudin a regular la sostenibilitat i l’equitat en els contractes públics de l’Ajuntament de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat un procés per a l’enfortiment i la millora de la integritat pública amb l’aprovació d’un codi ètic i de conducta adreçat, entre altres, als membres electes i el personal directiu de l’Ajuntament. Aquest codi preveu diverses pautes de conducta en matèria contractual per evitar els conflictes d’interessos i fomentar la integritat pública, com ara abstenir-se de participar en cap procediment de contractació pública quan hi pugui haver un conflicte d’interessos.

D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona també ha posat en marxa la Bústia Ètica i de Bon Govern, en què es persegueix que les persones puguin comunicar males pràctiques a l’Ajuntament i els seus ens dependents i s’erigeix, també, com un mecanisme per garantir la integritat pública en la contractació pública municipal.

Aquestes mesures s’acompanyen amb la propera aprovació d’una clàusula ètica del licitador i contractista en què es pretén reforçar la integritat pública esmentada mitjançant la proposta de mecanismes i instruments que permetin prevenir i fer front als conflictes d’interessos i lluitar contra la corrupció en la contractació pública.