Mobilitat

La mobilitat s’ha planificat de manera homogènia per a tota la ciutadania des de les vivències i necessitats dels homes i, per tant, deixant fora els requeriments i les experiències de les dones.

Sovint s’ha relacionat només amb els desplaçaments obligatoris d’anar a la feina o a estudiar. Però hi ha altres activitats quotidianes que obliguen la ciutadania a moure’s com ara anar a comprar, acompanyar els nens i nenes a l’escola o anar a una visita mèdica.

Aquests patrons diferencials de mobilitat entre homes i dones, juntament amb la invisibilització tradicional de les dones en l’anàlisi de la mobilitat, porten a la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en la mobilitat.
 

Els desplaçaments

El gruix dels desplaçaments de la població són anar i tornar de la feina a casa, però en el cas de les dones, com que combinen més les responsabilitats laborals amb les tasques de cura i reproducció tenen una mobilitat personal ineludible més elevada que els homes al llarg de tot el cicle vital. Això també fa que les dones facin més desplaçaments en horaris més diversos.

Mitjans de transport

Les dones són més usuàries dels serveis de transport públic, i, per tant, són més dependents de les prestacions de la xarxa de transports. Així, des de la perspectiva de gènere, és molt important incorporar la dimensió de la proximitat en els serveis públics de transport.