La jornada “El futur del sector de les cures: reptes, innovació i talent”, celebrada al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, ha posat de manifest que la ciutat ha de preparar-se per afrontar aquests reptes amb nous models de formació, innovació social i tecnològica, i un enfocament de corresponsabilitat social.

Un sector en expansió i ple de reptes

La jornada, organitzada per El Nacional a través del seu suplement ON ECONOMIA, ha comptat amb la participació d’agents destacats del món empresarial, acadèmic i institucional. Aquest sector, que guanya rellevància a mesura que augmenta l’esperança de vida, es troba davant de la urgència de generar nous models de formació adaptats a la demanda de professionals amb competències específiques. La jornada ha explorat la necessitat de formació reglada i no reglada que integri habilitats digitals, emocionals i interculturals, necessàries per afrontar els reptes de la longevitat. L’objectiu és atraure i retenir talent per garantir que els serveis de cura siguin dignes, accessibles i de qualitat.

 Innovació social i tecnològica: un motor de canvi

La innovació ha estat una de les claus de la jornada. Experts com Àngels Cobo (Suara) i Guillem Alenyà (IRI-UPC) han destacat com la tecnologia, des de la robòtica fins a la intel·ligència artificial, pot jugar un paper crucial en la transformació del sector. A través de solucions tecnològiques com la domòtica i la robòtica assistencial, es poden crear entorns més segurs i personalitzats per a les persones grans, perquè puguin viure de manera independent durant més temps. Així mateix, la innovació també ha de permetre una atenció domiciliària cada vegada més eficient, fet que contribuirà a la desinstitucionalització de les cures.

El repte de la corresponsabilitat social i laboral

Un altre punt essencial abordat ha estat la corresponsabilitat en les cures. Actualment, les cures continuen recaient de manera desigual sobre les dones, fet que s’ha de canviar. Saray Espejo Benito, directora general de Cures de la Generalitat de Catalunya, ha destacat que és imprescindible promoure un model de cures equitatiu, en què tant homes com dones assumeixin la responsabilitat de la cura, tant en l’àmbit domèstic com professional. A més, la jornada ha subratllat la necessitat de millorar les condicions laborals de les persones cuidadores, per tal de reconèixer la seva feina com a fonamental en el sistema econòmic i social.

El futur de l’economia de les cures a Barcelona

El pla Barcelona Impulsa i la Mesura de govern “Barcelona cap al dret a la cura (2025-2030)” marquen el camí per garantir que l’economia de les cures sigui un sector sostenible i innovador. Les propostes i projectes presentats a la jornada han de servir per millorar l’atracció de talent i garantir que les cures siguin una prioritat dins de les polítiques públiques de la ciutat.

Aquesta jornada ha estat una oportunitat per reconèixer el paper central de les cures en l’economia de Barcelona, un sector que no només contribueix al benestar de la ciutadania, sinó que també és un motor de creació d’ocupació i de desenvolupament d’innovacions que poden transformar el nostre model assistencial. Les administracions públiques, juntament amb els agents socials i econòmics, tenen un paper essencial a l’hora de definir les línies estratègiques que, a mitjà i llarg termini, posicionaran Barcelona com a líder en l’economia de les cures.

Conclusió

L’economia de les cures no només és una necessitat social, sinó una oportunitat per a la creació de nous llocs de treball i la generació de coneixement i innovació. Barcelona ha d’aprofitar aquest moment per reforçar el seu compromís amb un sector estratègic que millori la qualitat de vida de les persones i garanteixi un futur més just i inclusiu, i posicionar-se com un referent europeu en l’atenció de la longevitat i el benestar social.