Al llarg de la història, i encara avui dia, aquest conjunt d’activitats l’han dut a terme de manera molt majoritària les dones i no s’ha valorat com correspon, ni socialment ni econòmicament.

L’Ajuntament de Barcelona impulsa polítiques públiques per reconèixer les cures com un dret de la ciutadania, promovent la corresponsabilitat i la sostenibilitat de la vida. Un exemple d’això és la mesura de govern “Barcelona cap al dret a la cura (2025–2030)”, que estableix un full de ruta per garantir aquest dret des d’una perspectiva feminista, interseccional i comunitària. En aquest marc, projectes com Barcelona Cuida ofereixen espais de referència per a les persones cuidadores i professionals del sector.

Com es pot incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques de cures

Integrar la perspectiva de gènere en les polítiques de cures implica:

• Reconèixer que les cures són una responsabilitat col·lectiva, no exclusiva de les dones.
• Redistribuir les tasques de cura entre diferents agents, entre dones i homes, etc.
• Revaloritzar el treball de cures, tant remunerat com no remunerat.
• Incorporar la diversitat de situacions i necessitats (edat, origen, situació administrativa, capacitats diverses, etc.) en el disseny de serveis i polítiques de cures.

Per fer-ho possible, cal:

• Garantir condicions laborals dignes en els sectors vinculats a les cures, sovint feminitzats i precaritzats.
• Impulsar la corresponsabilitat entre homes i dones, administracions, comunitat i sector privat.
• Incloure indicadors de gènere i d’equitat en l’avaluació de serveis.