Espai urbà
L’espai urbà, com a suport físic dels usos socials, és un mecanisme que pot reproduir o transformar les desigualtats de gènere.
Durant molt de temps, la seva configuració no s’ha pensat tenint en compte les necessitats de la vida quotidiana —és a dir, també el treball de cures. El disseny i la gestió de l’espai urbà sovint no consideren la diversitat de les persones que l’habiten, els diferents usos socials que se’n fan, els moments del dia en què aquests usos es produeixen (no és el mateix l’ús de dia que de nit), ni la presència de criatures i les seves necessitats específiques.
Com es pot incorporar la perspectiva de gènere en el disseny de l’espai urbà?
- Conduint marxes exploratòries, un mecanisme participatiu que permet incorporar la mirada de les persones que habiten els barris i les seves circumstàncies.
- Fent diagnosis urbanes, per detectar les desigualtats vinculades al gènere que es poden preveure en un projecte o que ja es manifesten en un enclavament concret.
- Redactant informes d’avaluació d’impacte de gènere en el planejament urbanístic. Treballant conjuntament amb els equips de planejament, es poden incorporar de manera prèvia criteris d’equitat de gènere en els projectes futurs, així com avaluar si les actuacions proposades responen adequadament als reptes detectats.
- Reformant els patis escolars. Mitjançant el programa “Transformem els patis”, s’incorpora la perspectiva coeducativa en el disseny dels espais de lleure a les escoles, fet que promou la igualtat d’oportunitats i usos entre infants de diferents gèneres.