Feminització de la pobresa: ingressos i habitatge

Els recursos econòmics són essencials perquè les persones puguin desenvolupar una vida autònoma. L’estructura econòmica de la nostra societat es basa en una desigualtat de gènere en què els llocs més ben valorats socialment i econòmicament estan ocupats majoritàriament pels homes.

L’anàlisi de gènere de la pobresa ens assenyala que, més enllà dels recursos materials disponibles, hi ha altres dimensions, com ara la manca de temps, la sobrecàrrega de treballs, l’estat de salut, etc., que configuren no només la manera com les dones pateixen de manera diferencial la pobresa, sinó també la precarietat.

Finalment, l’accés a l’habitatge és imprescindible per viure amb dignitat i seguretat però també mostra pautes diferenciades entre dones i homes a Barcelona.

Desigualtat de rendes

Un element important per conèixer la desigualtat econòmica entre homes i dones són les rendes del treball. Es tracta dels recursos que es deriven de la feina remunerada i la posició que s’ocupa al mercat laboral. D’altra banda, les bretxes de gènere en els ingressos a través de les pensions o en les rendes de la llar també són molt importants per entendre la desigualtat de rendes entre homes i dones. 

Habitatge

És important tenir en compte l’habitatge des d’un punt de vista d’accessibilitat, però també com un bé que promou seguretat i estabilitat. En general, els homes tenen més facilitats que les dones per disposar de propietats, ja que aquest fet està vinculat amb els ingressos i l’estabilitat laboral de les persones. En canvi, elles accedeixen més a habitatges en règim de protecció oficial o bé de lloguer.

Feminització de la pobresa

Les dones es troben en una situació més gran de pobresa que els homes fruit de les desigualtats de gènere. A més, els eixos de desigualtat habituals com són l’edat, l’origen, la classe o l’orientació sexual generen experiències particulars de risc de pobresa. Aquest fet es tradueix en una manca de recursos econòmics, però no només això. També tenen a veure amb la precarietat, la manca d’autonomia econòmica, la manca de disponibilitat de temps propi (pobresa de temps), etc.