Al juny de 2016, l’Ajuntament de Barcelona va presentar l’Estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona, a la segona sessió plenària de la Taula contra la Feminització de la Pobresa. L’Estratègia es concreta en 71 actuacions amb l’objectiu de combatre des de diferents àmbits la situació de desigualtat que pateixen les dones i que les exposa a una major vulnerabilitat social i a un major risc de pobresa.
L’Estratègia es planteja un horitzó temporal de vuit anys, temps suficient per posar en marxa noves dinàmiques que contribueixin a reduir la pobresa i les situacions de precarietat femenina a mitjà i llarg termini a la ciutat. Les actuacions previstes pretenen actuar sobre les arrels dels processos de feminització de la pobresa i de la precarietat, incidint sobre aspectes estructurals com la discriminació en el mercat laboral, les desigualtats en la distribució de les càrregues de cura i del treball domèstic, l’accés a l’habitatge, o la millora de l’estat de salut, tot reconeixent els límits d’actuació des de l’àmbit local però amb la voluntat de desafiar dinàmiques globals clarament injustes.
Existeixen poderosos factors estructurals que situen a les dones en posicions de desigualtat en front de la pobresa. La menor taxa d’activitat laboral, una taxa d’atur estructural més elevada, una major incidència dels contractes temporals i a temps parcial, i uns salaris sensiblement inferiors, fan que la relació de les dones amb el mercat laboral sigui més precària que la dels homes i, alhora, que la protecció vinculada a les cotitzacions a la seguretat social sigui més feble per les treballadores que pels treballadors.
Entre les dones grans s’acumulen, doncs, les pensions baixes, les situacions de solitud (el 77% de les persones grans que viuen soles són dones) i de dependència, a causa del fracàs d’un sistema de protecció social fonamentat en les cotitzacions provinents del treball assalariat. Una concepció del treball capitalista i patriarcal que ignora les tasques no mercantilitzades converteix a aquelles que han treballat tota la vida centrades en la cura i en fer possible la vida, en les oblidades del sistema de seguretat social i dels mecanismes de protecció a la gent gran. L’escàs valor que dóna el mercat a les tasques tradicionalment feminitzades contribueix, també, a que les cotitzacions de les dones siguin baixes i la protecció social més feble que la dels homes.
En l’àmbit familiar, les dones pateixen un risc més elevat de pobresa que els homes quan es produeix una ruptura de parella o quan encapçalen una llar en solitari. No en va, les llars amb major risc de pobresa de la ciutat són les monoparentals. El fet d’estar a la cua en polítiques de suport a les famílies i de protecció dels infants converteix tenir criatures en un factor de risc de pobresa que opera amb especial intensitat en aquestes llars.
Si analitzem el fenomen de la pobresa des de la perspectiva de la interseccionalitat i la combinació de la desigualtat de gènere amb d'altres factors de desigualtat com són l’origen o l'edat, veiem com aquesta pobresa femenina apareix en els rostres de les dones migrades, les dones grans o les dones que encapçalen famílies monomarentals.
Hem volgut dedicar el número 21 de la revista Barcelona Societat a recollir diferents punts de vista sobre la feminització de la pobresa des del rigor acadèmic i la recerca, per aprofundir en aquestes vulnerabilitats i per generar un espai de reflexió que orienti el desenvolupament de polítiques públiques que facin front a les desigualtats. La pobresa i l’exclusió social no estan inscrites de forma fatalista en el destí de cap societat. Com no ho està cap mena de desigualtat o marginació. Al contrari, la pobresa i l’exclusió són susceptibles de ser abordades des dels valors, des de l’acció col·lectiva, des de la pràctica institucional i des de les polítiques públiques. És en aquest punt que ens volem situar. Volem ser una ciutat que posa a disposició dels ciutadans i ciutadanes les millors condicions de vida, que facilita desenvolupar els projectes personals, individual i col·lectivament. Una ciutat que treballa amb intensitat per la cohesió, i que es proposa lluitar expressament contra tota mena d’exclusions, desigualtats, pobresa o discriminacions.
Laia Ortiz
Tinenta d’alcalde de Drets Socials
Ajuntament de Barcelona
