Barcelona Societat 26

La crisi sanitària ja ha esdevingut una crisi econòmica i social, que previsiblement es prolongarà durant molts mesos. Per això, una vegada que l’epidèmia estigui controlada, la prioritat de totes les administracions ha de ser fer front a aquesta situació d’aturada econòmica i patiment social. Hem de reaccionar a aquesta crisi de manera contrària a com vam reaccionar a la del 2008. En aquell moment, la prioritat dels governs va ser rescatar els bancs, al preu d’unes retallades que van colpejar durament el nostre sistema de benestar, la qual cosa va agreujar la situació de les persones més vulnerables de la nostra societat.

Totes les administracions hem de fer tots els esforços possibles per protegir les persones que més estan patint l’aturada sobtada de l’activitat econòmica com a conseqüència de la pandèmia i de la crisi econòmica i social que aquesta comporta. Treballadores i treballadors precaris, petits autònoms i milers de persones que vivien de l’economia informal han de ser la nostra prioritat. El confinament ha colpejat més fort els que menys tenien, i, sobretot, les que menys tenien. Com tots els grans fenòmens socials, la crisi de la Covid-19 té un impacte més fort en les dones. És per això que la nostra resposta també ha de ser feminista.

La crisi econòmica i social provocada per la Covid-19 ens ha confinat a casa, sovint en pisos massa petits, ha deixat sense feina molts milers de persones i ens ha trencat els plans de vida a molts i moltes de nosaltres. Però, com totes les crisis, aquesta difícil situació que estem patint també ens proveeix d’alguns ensenyaments. Aquesta crisi ens ha recordat la importància de feines poc valorades. Les dones que cuiden les persones grans, les caixeres i altres treballadors dels supermercats, el personal sanitari, els treballadors i les treballadores de l’agricultura i de l’alimentació, etc. Són aquests col·lectius, tan poc visibles en temps normals, els que han mantingut funcionant la societat, els que sostenen la vida. Quan passi la crisi sanitària, aquests i molts altres treballadors n’hauran de sortir reforçats. Els aplaudiments als balcons s’han de traduir en més drets laborals i en mecanismes de renda que garanteixin una vida digna a tothom, independentment de la situació laboral, en polítiques d’habitatge valentes i uns serveis públics reforçats.

Aquesta crisi també ens ha recordat la importància de les cures. Amb la generalització obligatòria del teletreball, el mur entre l’espai públic i l’espai privat s’ha difuminat. Les reunions telemàtiques s’omplen de nens i nenes que busquen l’atenció dels seus pares i mares. Homes que fins ara veien la cura dels infants i altres persones com una tasca allunyada, es veuen obligats a replantejar-se el seu rol. No podem perdre aquest ensenyament. Després de la Covid-19, les cures s’han de situar en el centre, amb polítiques que promoguin un repartiment més just d’aquestes tasques cabdals i una millora radical de les condicions laborals i de vida de les cuidadores professionals, dones en la seva gran majoria i en molts casos migrants en situació administrativa irregular. Hem de reclamar tots els drets per a les dones que estan cuidant en unes condicions duríssimes.

La crisi ens ensenya moltes coses i també obre el camí a transformacions que ja eren necessàries abans. L’enfonsament econòmic ens obliga a repensar la nostra economia, fins ara més preocupada per la multiplicació de la riquesa d’uns pocs que per satisfer les necessitats de totes les persones. Haurem de construir una economia més justa i realment sostenible, que respecti els límits naturals i no deixi ningú enrere. També haurem de repensar les nostres ciutats, posant al centre la necessitat de garantir la cura de les persones que ho necessiten amb un nou model social, on les xarxes veïnals i comunitàries hauran de tenir un paper clau.

Gemma Tarafa

Regidora de Salut, Envelliment i Cures

Ajuntament de Barcelona

Editorial

Editorial

Autors

Bru Laín i Albert Sales

Resum

La crisi econòmica i social oberta arran de la pandèmia de la Covid-19 no té precedents. Malauradament, plou sobre mullat i aquells col·lectius que ja van sortir més colpejats per la crisi econòmica i financera del 2008 tornaran a ser les primeres víctimes d’aquesta nova crisi. Però no només ells. Aquesta vegada, capes molt més àmplies de la població es veuran afectades per les conseqüències d’una crisis multidimensional que els principals organismes polítics nacionals i europeus semblen no voler afrontar amb la profunditat i la valentia que les nostres poblacions necessiten i que comencen a reclamar.

Tribuna

Tindran futur els nostres serveis socials després de la pandèmia de la Covid-19?

Autor

Fernando Fantova

Resum

L’article mira d’identificar els trets generals principals de les conseqüències de la situació d’emergència a causa de la pandèmia de la Covid-19 en els serveis socials i de les reaccions que s’han observat en aquests serveis. Partint d’aquesta base, s’analitzen algunes amenaces de destrucció i oportunitats de reinvenció per als serveis socials que sorgeixen en aquest context.

Tribuna oberta

Per una renda bàsica universal i incondicional més enllà de la situació actual: una proposta per a un món que s’acaba

Autors

Núria Alabao, Bru Laín i Daniel Raventós

Resum

La crisi econòmica i social resultant de la pandèmia de la Covid-19 no té precedent en la historia recent. Les conseqüències econòmiques i socials seran implacables per a les classes populars i, en general, per al conjunt de la població. Davant d'aquesta situació no caben mitges tintes. Necessitem mecanismes que garantitzin l’existència material de la població i la proposta de la Renda Bàsica pot aconseguir-ho: una garantia universal i incondicional per a tota la població per no deixar a ningú endarrere.

Tribuna oberta

El sensellarisme s’agreuja amb la Covid-19. Mesures d’emergència i perspectives de futur

Autor

Albert Sales

Resum

La crisi sanitària de la Covid-19 i les mesures de confinament aplicades per aturar el contagi de la malaltia han posat de manifest la gravetat de la crisi de sensellarisme que ha colpejat les ciutats europees i nord americanes durant la darrera dècada. La necessitat de proporcionar un refugi a qui no té una llar per confinar-se ha accelerat la creació d’equipaments per a l’allotjament temporal d’emergència de les persones que es trobaven al carrer i de les que han perdut l’habitatge o l’habitació rellogada on vivien. A través del cas de Barcelona, l’article planteja les adaptacions immediates a què han de fer front els serveis socials per conviure amb la pandèmia fins que hi hagi tractaments efectius i una vacuna, les limitacions de l’atenció social per aconseguir una reducció del nombre de persones sense llar i la necessitat de polítiques preventives, coordinació entre administracions i canvis estructurals per evitar que cada cop més gent caigui en situacions d’exclusió residencial.

Tribuna oberta

La infància: del marge al confinament

Autor

Eloi Mayordomo

Resum

La crisi de la Covid-19 visualitza la posició que atorguem a la infància i les seves polítiques. Si fins ara les polítiques d’infància es caracteritzaven per estar subdesenvolupades i atomitzades, els efectes del confinament exigiran més integració funcional del conjunt dels sistemes i un impuls decidit per revertir aquesta situació.

Tribuna oberta

El moviment en defensa del dret a l’habitatge enmig de la crisi de la Covid-19

Autors

Marta lll-Raga, Jordi González Guzmán i Irene Sabaté Muriel

Resum

La crisi sanitària de la Covid-19 ha aprofundit la crisi d’habitatge que arrossegava l’Estat espanyol després de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008. Tan aviat com les mesures de confinament esdevenien inevitables, la situació econòmica de milers de famílies començava a trontollar. Els acomiadaments i la pèrdua general d’ingressos contrastaven amb la immobilitat de les despeses, amb l’habitatge com a principal partida pressupostària de qualsevol economia familiar. El moviment en defensa del dret a l’habitatge s’organitza de manera immediata arreu de l’Estat i proposa la suspensió dels lloguers i de les hipoteques durant els mesos de confinament per a les famílies afectades pel coronavirus. Però la resposta del Govern espanyol es mostra completament insuficient, ja que blinda els interessos i el poder de decisió dels grans propietaris. Davant d’aquesta conjuntura, milers de llars es veuen abocades a l’impagament de les rendes de lloguer, i la vaga de lloguers esdevé l’única forma de donar un suport col·lectiu a un problema generalitzat.

Tribuna oberta

Sistema sanitari. Heroisme en precari

Autor

Carlos Hugo Preciado Domènech

Resum

La pandèmia de la Covid-19 ha sorgit l’efecte de traslladar l’orgull del sistema de salut pública a les persones que hi treballen. Són herois i heroïnes sí, però ho són tot i el profund i persistent deteriorament que ha experimentat el nostre sistema de sanitat pública arrel de la seva privatització, de la seva externalització, la seva precarització i les persistents retallades en el seu pressupost. Una societat que no reconeix a qui dóna la seva vida pels altres, que no cuida de la sanitat pública “de tots i totes i per a tots i totes” és una societat condemnada a la seva pròpia extinció.

Tribuna oberta

Desigualtats socials i Covid-19 a Barcelona

Autors

Marc Marí-Dell’Olmo, Mercè Gotsens, M. Isabel Pasarín, Patricia García de Olalla, Cristina Rius, Maica Rodríguez-Sanz, Lucía Artazcoz i Carme Borrell

Resum

Després de 39 dies de monitoratge, ja es comencen a evidenciar com algunes de les conseqüències de la Covid-19 es reflecteixen de manera desigual en la població de la ciutat de Barcelona. En aquest article presentem les dades disponibles sobre la Covid-19 de les persones residents a Barcelona, especialment referides a les desigualtats segons edat, sexe, àrea geogràfica i renda, i en fem una reflexió.

Tribuna oberta

Analitzar l’avui per repensar el demà de l’ocupació post-Covid-19

Autor

Rafael Borràs Ensenyat

Resum

La pandèmia de la Covid-19 ha provocat una greu crisi econòmica i sociolaboral que, tanmateix, ja s’anunciava. L’afectació del mercat de treball ha sigut disruptiva i important. Però, més enllà de la conjuntura post-declaració d’alarma, les previsions —tot i molt canviants— apunten a una crisi sociolaboral intensa, i pregonada. Els treballadors i les treballadores afrontaran aquesta nova crisi en una situació laboral extraordinàriament precaritzada per les polítiques austericides aplicades des del 2010 (singularment la reforma laboral del 2012) que no s’han revertit. La primera reacció ha estat una normativa laboral d’excepció (ERTOs, etc.), però el retorn a la “normalitat” post-Covid-19, no pot significar “moralitzar la precarietat com a horitzó”. Un nou paradigma sociolaboral implica reformar el mercat de treball per fer-lo menys flexible, una “flexiseguretat” amb reducció de jornada laboral i, sobretot, una renda bàsica incondicional i universal, i democratitzar l’economia recuperant conceptes com ara autogestió, cogestió o participació del factor treball a les empreses.

Tribuna oberta

Les escletxes socials de l’aprenentatge en temps de confinament

Autors

Sheila González i Xavier Bonal

Resum

L’educació i l’aprenentatge s’han vist afectats pel tancament d’escoles a causa de l’epidèmia de la Covid-19. Presentem en aquest article els resultats més destacats de les desigualtats d’aprenentatge durant el confinament pel que fa a l’aprenentatge escolar (formal) i l’aprenentatge en família (informal) a partir de les dades obtingudes per a la ciutat de Barcelona d’una enquesta adreçada a famílies amb infants d’entre 3 i 18 anys i subministrada poc abans d’acabar la segona setmana del confinament. Les diferències en aquests dos àmbits ens ofereixen una visió de les escletxes socials en l’aprenentatge a què cal donar resposta per reduir l’impacte del confinament sobre infants i joves.

Tribuna oberta

Treballant plegats per la salut mental en la Covid-19

Autors

Víctor Pérez Sola i l’equip d’one2one_mar

Resum

Ens trobem en un moment en què tota la població, sense excepcions, s’enfronta a situacions que poden comportar un malestar important. L’excepcionalitat i gravetat de la situació fa que molta gent pateixi problemes emocionals, pensaments catastròfics, ansietat, insomni, etc. Davant d’aquest greu problema, ens proposem un moviment d’ajut en línia. one2one_mar és un programa que organitza l’ajut en aspectes psicològics dirigit a tothom que ho necessiti.

Tribuna oberta

La soledat en temps de pandèmia

Autora

Sandra Escapa

Resum

La soledat no entén d’edats. Malgrat que persisteix l’estereotip que només afecta les persones grans, recerques recents indiquen que els i les joves també són uns dels col·lectius més vulnerables davant la soledat, així com persones amb un nivell d’ingressos baix o en risc d’exclusió social. Les conseqüències derivades de la pandèmia de la Covid-19 han intensificat les soledats ja existents i n’han afegit de noves, la qual cosa incrementa el risc d’exclusió social de qui la pateix.

Tribuna oberta

Solidaritat i democràcia en temps de la Covid-19

Autor

Ismael Blanco

Resum

La crisi del coronavirus ha provocat l’emergència d’un nou sentiment de solidaritat ciutadana que es reflecteix, entre d’altres coses, en la posada en marxa d’una multitud d’iniciatives solidàries i de suport mutu entre les persones. La solidaritat inclusiva, aquella solidaritat que empodera la ciutadania i que estén ponts entre col·lectius socials diversos, pot tenir un paper molt important davant la crisi del coronavirus, i contribuir a reforçar les actituds de confiança social i de fraternitat ciutadana, promovent la resiliència comunitària, reforçant l’eficàcia de les polítiques públiques i contrarestant el possible avenç del populisme autoritari. En aquest article, s’argumenta la necessitat que els governs de les ciutats facin una aposta decidida per promoure, ampliar i enfortir les pràctiques de solidaritat ciutadana com un component fonamental de la resposta urbana a la crisi social i sanitària.

Tribuna oberta

La crisi del coronavirus en clau de gènere

Autora

Lourdes Beneria

Resum

Assolir els objectius per sortir de la crisi dependrà molt de la governança mundial i dels líders polítics que surtin elegits o nomenats. El contrast amb l’estil masclista dels Trumps, Bolsonaros i Johnsons d’aquest món ha cridat l’atenció de tothom malgrat que els països amb dones presidents són minoria. Potser aprendrem aquesta lliçó per construir un món més generós, compassiu, i que promogui els canvis necessaris per a la igualtat de gènere a tots nivells.

Tribuna oberta

Compartir el dolor

Autores

Les dones de Tamaia. Viure Sense Violència i SCCL

Resum

Quan tornem als carrers no volem ésser emprades per tapar el gran forat de sentit que aquesta crisi sanitària ha obert, per aquesta raó ens hem decidit a posar la nostra vida al centre de la política com a acte radical. Perquè tenir cura de les dones en situació de violència masclista ens reclama sentit i l’exigència dels recursos que, a hores d’ara, encara no s’han mobilitzat. I perquè per poder exigir-los ens volem lliures per dir, honestament, que les institucions no han estat a l’altura de les circumstàncies.

Ajuntament de BarcelonaÀrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBIContactaAvís legal Accessibilitat