La segona sessió del cicle ‘En clau d’Educació’ posa el focus en com es relacionen les humanitats i la intel·ligència artificial
La relació entre les humanitats i la intel·ligència artificial va ser el tema central de la segona sessió del cicle de debats ‘En clau d’Educació: l’educació davant la postveritat en l’era digital’, que va tenir lloc aquest 21 de març a la sala Meier del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
Sota el títol ‘Una resposta humanística als reptes de la intel·ligència artificial’, per abordar el tema amb profunditat es va comptar amb Joan Manuel del Pozo, doctor en Filosofia, professor emèrit de la Universitat de Girona i exconseller d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya. L’acte va estar conduït per Marta Comas, educadora social, antropòloga i doctora en Sociologia de l’Educació.
Segons del Pozo, l’humanisme i la intel·ligència artificial són dos espais que a priori semblen molt allunyats entre si, però estan més relacionats del que pensem perquè si hi ha hagut un avenç tecnològic és precisament gràcies a les humanitats.
Tot i que va considerar que la intel·ligència artificial és un instrument brillant, va voler recalcar que la responsabilitat de la seva aplicació a la nostra vida continua sent de la intel·ligència natural que ha donat lloc al seu naixement.
Per al doctor en Filosofia, la noció d’humanisme està estretament lligada a la idea de llibertat. Una llibertat que justament es veu amenaçada per la IA, que presenta com un dels seus majors riscos el control de la privacitat i la violació de la intimitat. Davant d’aquest repte, doncs, del Pozo creu que preservar la llibertat serà fonamental.
Per això necessitem l’humanisme, ja que la IA no té criteri, no té pensament crític, i per molt que cada cop faci més coses que s’assemblen a les que fan els humans, li falta saviesa i, sobretot, una dimensió essencial de l’humà: les emocions.
D’aquesta manera, tant del Pozo com Comas van fer una crida als assistents a tornar a donar importància al valor del coneixement i a redescobrir el gust de llegir amb calma i reflexió per recuperar l’hàbit del contrast de la informació, d’entendre el context i de defugir les respostes ràpides i fàcils, tots ells aspectes necessaris per estimular el pensament crític.
En el terreny educatiu, van demanar motivar als docents i a l’alumnat per abordar la seva relació amb l’IA des de la curiositat però no des de la submissió. En definitiva, el que consideren que cal és acostumar-nos a usar l’IA no de manera subordinada, sinó entenent que nosaltres som sobirans.
Al final de la sessió es van presentar les iniciatives convidades a la fila zero, que van adreçar preguntes relacionades amb com incentivar l’esperit crític a la societat, quina és la interacció entre la IA i els drets humans o de quina manera fer front a l’augment de l’ús de l’IA per part de l’alumnat.
Les experiències presents eren l’Institut Tecnològic de Barcelona, centre d’FP especialitzat en formacions tecnològiques; Lafede.cat, una xarxa d’organitzacions per a la justícia global i l’erradicació de les desigualtats; i el GREM, el Grup de recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona.
La quarta edició del cicle de debats ‘En clau d’Educació’ es clourà l’11 d’abril amb la sessió ‘L’educació per la democràcia i la intel·ligència artificial’, que comptarà amb el professor Mark Coeckelbergh i la conducció de la periodista Laura Aznar. El cicle està organitzat pel Consell d’Educació de Barcelona (CEMB), el Consell de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) i l’Associació de Mestres Rosa Sensat, amb la col·laboració del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
