Educació

El grup de treball d’FP Bàsica, PFI i Oportunitats del Consell Municipal de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) va centrar la seva darrera sessió, abans de redactar l’informe final, en els recursos de noves o segones oportunitats.

Per això es va comptar amb Begonya Gasch, directora de la Fundació El Llindar i representant de l’Asociación Española de Segundas Oportunidades, que agrupa més de 30 escoles acreditades a tot l’Estat, que va presentar els elements clau de les escoles de noves oportunitats, entre els quals va destacar l’objectiu de donar resposta a la continuïtat educativa de les persones joves expulsades del sistema, una oferta formativa basada en itineraris flexibles d’entre 3 i 5 anys i que està al servei de l’alumnat i no a l’inrevés, i amb la possibilitat d’obtenir certificacions.

A Catalunya, aquests centres són finançats a través de subvencions i concursos públics de programes d’Educació i del SOC. Segons Gasch, el repte d’aquestes escoles és sortir de la temporalitat i la fragmentació, ja que sobreviuen a expenses de diferents departaments i un finançament curtplacista i finalista.

En aquest sentit, va valorar que en els darrers anys s’ha avançat en el procés de generar un model i marc normatiu de noves oportunitats que garanteixi itineraris formatius certificats llargs amb un finançament estable. Gasch va anunciar que hi ha el compromís del departament d’Educació i FP per disposar d’un instrument jurídic per acreditar les escoles i una autorització perquè puguin oferir CFGB.

També va intervenir Marina Peyrí, directora de l’Escola de Noves Oportunitats Passwork, que gestiona la Fundació Adsis amb finançament del SOC. Peyrí va donar a conèixer les principals característiques del seu programa, que atén a unes 500 persones joves, que té com a objectiu que aquestes persones construeixin un projecte professional formatiu i de vida amb un acompanyament tutorial i competencial. Es tracta d’un procés d’orientació que es dissenya amb flexibilitat i dinamisme, promovent un canvi curricular en base al perfil de les persones joves i el seu encaix en el mercat laboral.

De fet, es posa molt d’èmfasi en el món del treball, amb l’existència d’un perfil professional en el centre que es dedica a connectar l’escola amb les empreses per facilitar que l’alumnat realitzi pràctiques professionals i fomentar la seva inserció laboral.

Per últim, Isidoro Ruiz i Pilar Dueso, de Barcelona Activa, van presentar el projecte del Convent de Barcelona Activa, que fruit de l’Acord Barcelona per a l’Ocupació de Qualitat i el Pla per l’Ocupació Juvenil de Qualitat que ha esdevingut un equipament de referència per als joves en el procés de transició cap al món laboral.

Al Convent de Barcelona Activa s’atén a les necessitats d’inserció laboral dels i les joves i les joves de la ciutat de forma integral i personalitzada. Per això es disposa d’un equip professional que ofereix orientació vocacional i un projecte de vida professional amb sessions monogràfiques, entrevistes i tutories, visites a empreses i programes específics. En total es calcula que s’han atès a més de 15.000 joves a través d’aquest equipament. A més, el Convent té també com a objectiu ser facilitador de l’ecosistema d’entitats i recursos existents a la ciutat orientats a la inserció laborals de la Joventut.

Tots tres recursos tenen en comú abordar la devinculació prematura dels i les joves dels estudis i reconnectar-los  amb la formació professional.

Després d’haver abordat en profunditat l’FP Bàsica, els PFI i, ara, les Oportunitats, el grup de treball es reunirà de nou al gener per redactar l’informe i acabar de definir les propostes de millora en aquestes ofertes formatives.