Elias Lönnrot (Sammatti, 1802 – 1884) va estudiar medicina a l’Acadèmia de Turku, la primera universitat de Finlàndia fundada durant el període de dominació suec. Més tard continuaria la seva formació a Hèlsinki. La seva experiència professional com a metge va coincidir amb un període molt difícil en la vida dels ciutadans de Kajaani. Un seguit de males collites van generar un considerable descens en la producció agrícola, i va comportar un període de fam i, un increment considerable de malalties. Lönnrot, un dels escassos metges de la ciutat, veia com diàriament la gent emmalaltia i ho passaven malament. L’alt cost dels medicaments i l’elevat preu de la visita mèdica forçaven que la majoria de la població tendís a confiar amb els remeiers que, sovint, aportaven solucions pal·liatives que no aconseguien curar el malalt. Sensibilitzat per la precària situació social i mostrant la seva actitud compromesa, Lönnrot escrivia a les autoritats per demanar que no enviessin medicaments sinó menjar.

Si bé la seva primera professió va ser en el camp sanitari, la filantropia i el treball diari amb la gent va despertar-li el que acabaria sent la seva vertadera vocació, la filologia. L’estudi de la llengua finesa va anar més enllà de l’espai acadèmic, Lönnrot va realitzar nombrosos viatges per Finlàndia a través dels quals va poder recopilar molts materials de la memòria oral que només es conservaven trameses de generació en generació, sent la majoria cants ancestrals i contes.  Els treballs de camp de les successives expedicions que va realitzar li van permetre escriure nombroses publicacions que avui dia constitueixen una important font del patrimoni immaterial finès.

Entre les publicacions més destacades ens fem ressò del Kalevala (1835), una extensa compilació de 22.795 versos, dividits en 50 cants, procedents de Finlàndia, dels Estats bàltics, de la península de Kola i de Carèlia. Els mites poètics i les llegendes nòrdiques es poden relacionar d’una manera molt clara amb les grans epopeies històriques, com ara la Ilíada o les cançons de gesta medievals. El poema explica les gestes heroiques protagonitzades per Väinämöinen i les lluites territorials entre Kalevala i Pohjola. Són moltes les interpretacions històriques que intenten desvetllar el sentit dels contes i l’opció més generalitzada tendeix a identificar el país del Kalevala amb Finlàndia Meridional i Pohjola com a Lapònia, àrea geogràfica testimoni d’antics conflictes entre el poble finès i els sami o lapons. La riquesa històrica, etnològica i cultural dels contes l’han fet figurar entre les obres més importants del món, traduïda a més de setanta idiomes.

Caricatura d’Elias Lönnrot per A. W. Linsen amb la llegenda: “Unus homo nobis currendo restituit rem”. Font: Wikipedia

Kalevala va tenir un impacte molt important en la societat finlandesa. Aquest ressò perdura fins a l’actualitat i sovint trobem els noms dels personatges i d’indrets citats al llibre als carrers, districtes, marques comercials o negocis del país. L’art, la música i el cinema també s’han nodrit de les nombroses històries de vida dels personatges dels contes. De fet, la identificació com a patrimoni és tan fort que fins i tot, el dia 28 de maig, el Dia de la Cultura de Finlàndia, coincideix amb la data de publicació de la primera edició.

L’any 1931 l’autoritat postal finesa va retre un homenatge al professor Lönnrot a través de l’emissió d’un segell amb la seva efígie, coincidint amb el centenari de la Societat Literària Finlandesa. Tal com es pot comprovar a la selecció de sota l’article, se’l representa com un personatge d’edat avançada amb la dignitat d’un mandatari.

Quatre anys més tard, l’autoritat postal va participar en la celebració del centenari de la publicació del Kalevala a través de l’emissió de tres segells més, tots ells amb representacions força diferents. L’elecció del dissenyador Jorma Gallen-Kallela no va ser casual. Jorma era el fill d’Akseli Gallen-Kallela, un pintor finlandès molt reconegut que havia il·lustrat el Kalevala.

L’exemplar d’1 ¼ marcs mostra dos personatges asseguts cara a cara i agafant-se la mà, ja que alguns dels versos que apareixen recollits al Kalevala. Es cantaven seguint aquest ritual tot movent-se rítmicament.

Recitant poesia tradicional finesa, Rússia, 1894. Font: Wikipedia

El segon segell té un valor de 2 ½ marcs i representa a Kulervo tocant el corn des de dalt del seu cavall. Segons la llegenda, Kulervo és un personatge inadaptat marcat per una història de vida tràgica. L’esperit d’aquest personatge inspiraria grans obres de diferents camps. La més coneguda i popular seria la del novel·lista John R. R. Tolkien, autor del Senyor dels Anells, que dissenyaria el personatge de Túrin Turambar emmirallant-se en Kulervo. Podeu trobar aquest personatge a l’obra de Els fills d’en Hurin o Silmaríl·lion, ambdues publicades pòstumament per Christopher Tolkien.

Kulervo preparat per a la batalla. Fresc pintat per Akseli Gallen-Kallela, 1901. Ateneum.

El segell de dos marcs presenta una curiosa il·lustració amb una nau i un enorme ocell sobrevolant-la. L’escena representa una imatge llegendària de la guerra entre Louhi i Väinämöinen. La mitologia finesa i lapona presenta a Louhi, reina de Pohjola, com una figura amb la capacitat de transmutar-se. En el transcurs de la guerra, Väinämöinen aconsegueix robar Louhi el Sampo, un artefacte màgic de molt preuat valor. La seva reacció per recuperar-lo consisteix a transformar-se en ocell i atacar violentament l’embarcació. Popularment, la figura màgica de Väinämöinen també inspirarà un altre personatge de John R. R. Tolkien, en aquest cas de Gandalf, el mag protagonista del Senyor dels Anells i del Hòbbit, brillantment interpretat per l’actor Ian McKellen.

“La defensa del Sampo” pintat per Akseli Gallen-Kallela, 1896. Font: Wikipedia

Si amb tot això que us hem explicat us han entrat ganes de llegir el llibre, podeu trobar una versió en català escrita per Ramon Garriga-Marquès sota el títol El Kalevala: la gran epopeia del poble finlandès (1997).