Roger de Tassis va fundar un servei postal a Itàlia durant el segle XV que va aconseguir un gran èxit d’implantació. Poc temps després, davant l’èxit de la iniciativa, els seus hereus van ser designats caps dels serveis postals del Sacre Imperi Romà Germànic. Els Della Torre i Tasso, el seu nom original, van germanitzar el seu nom, passant ara, a ser coneguts com la família Thurn und Taxis.

La família va conservar aquesta exclusiva posició durant segles, malgrat els canvis polítics i socials que es van anar succeint, ni la Guerra dels Trenta Anys ni posteriors conflictes o commocions els van arrabassar la direcció dels serveis postals de gran part de l’Europa Central. El novembre de 1516, la família Thurn i Taxis va establir un servei postal a Brussel·les, que arribava fins a Roma, Nàpols, Espanya (Carles V els va atorgar el títol de “Carters Majors de Castella i del Regne”), Alemanya i França a través d’estafetes.

A finals del segle XVIII, els Thurn und Taxis disposaven d’unes 20.000 persones a tot el continent europeu, considerant representants regionals, personal administratiu, de repartiment, etc. En aquests dies una carta urgent enviada des de París amb destinació a Brussel·les trigava només 36 hores, i un enviament normal des de Brussel·les a Nàpols, demorava 14 dies.

La companyia Thurn i Taxis va tenir el monopoli fins al segle XVIII, quan les seves seus en territoris sota domini del regne d’Espanya van ser comprades pel govern d’aquest país, deixant d’operar com a empresa particular en tots els territoris dels Borbons. I ja ben entrat el segle XIX, després de les Guerres Napoleòniques, les activitats del servei postal de Thurn i Taxis es van concentrar a Alemanya, oferint un servei privat de correus a Baden, Hesse, Wurtemberg, Baviera, Baixa Saxònia i Renània, entre d’altres petits estats i principats alemanys.

Amb la creació del segell postal a Gran Bretanya l’any 1840 i la primera emissió de segells fetes a Alemanya (Baviera, 1849), la família Thurn i Taxis va adoptar aquesta innovació i va emetre els seus propis segells postals a partir de 1852, els quals es van emprar sovint en la companyia. El triomf de Prússia sobre Àustria en la Guerra de les Set Setmanes provocà que les tropes prussianes ocupessin tota Renània, incloent Frankfurt, la seu comercial dels Thurn i Taxis. Davant d’aquesta nova situació i l’imminent unificació política d’Alemanya, la família va decidir vendre tot el seu negoci postal privat al govern de Prússia, deixant d’operar definitivament a 1867.

El llegat històric de l’activitat d’aquesta nissaga ens ha arribat fins als nostres dies. Fins al punt, a tall d’anècdota, l’escut nobiliari de la família incloïa els colors negre i groc, aquests colors han estat utilitzats com a color corporatiu per moltes administracions postals arreu del planeta per identificar els seus vehicles, logotips, etc. O per exemple també, el terme taxi amb el qual es designa als automòbils de lloguer i el color groc o groc amb negre els quals solen estar pintats, estan inspirats també en la companyia Thurn und Taxis.

Una altra petjada que ens deixa la història d’aquesta companyia centenària, és, que el correu que era transportat a cavall, era costum que els genets de la Thurn i Taxis i els genets, en arribar a alguna vila o ciutat, toquessin un corn per anunciar la seva presència. Aquest instrument ha passat a ser amb el temps l’emblema o símbol del correu, apareixent en molts logotips de diverses administracions postals.

Al Gabinet Postal disposem d’una sèrie de segells locals emesos per la companyia privada “Thurn und Taxis”, que van ser distribuïts als estats alemanys on tenien jurisdicció. Entre 1852 i 1867 durant el període de vigència de la Confederació Germànica, aquesta corporació privada de correu postal va gaudir en virtut d’aquests privilegis pretèrits, del monopoli del servei de correu postal en bona part dels estats occidentals d’Alemanya dividits en dos districtes (Nord i Sud).