El segell que us presentem s’emet i es posa en circulació durant la Segona República Espanyola, el període polític va tenir lloc del 14 d’abril de 1931, amb la deposició d’Alfons XIII, fins a l’1 d’abril de 1939, data de finalització de la Guerra Civil.

Les emissions filatèliques de la Segona República espanyola destaquen per la qualitat dels seus exemplars. La sèrie de personatges, coneguda en alguns casos com “Prohoms republicans”, és una mostra d’aquest bon treball. D’aquest moment també podem citar sèries commemoratives de grans esdeveniments com ara l’expedició de l’aviador i aventurer Francisco Iglesias a l’Amazones, el 40è Aniversari de la fundació de l’Associació de Premsa de Madrid i les del tricentenari de la mort de l’escultor Gregorio Fernández. Però, avui, volem dedicar-li un Singular a una anècdota històrica força curiosa.

Retrat de Lope de Vega, Eugenio Cajés, 1612 – 1615. Font: Wikipedia

El segell de 15 cèntims commemora el tricentenari de la mort de Lope de Vega (Madrid, 1562 – 1635). Félix Lope de Vega y Carpío és reconegut internacionalment com un dels millors poetes i dramaturgs del Segle d’or espanyol. El seu estil particular va innovar dintre del món de la prosa, la seva visió renovada va donar lloc a una nova concepció dramàtica arriscada i també, exitosa. Les seves obres reflecteixen històries de la vida popular, combinant magistralment l’element tràgic i la comèdia, i apel·lant molt sovint a l’honra i a l’honor.

Iconogràficament, el segell resulta força curiós ja que la imatge principal l’ocupen tres elements singulars: un escarabat panxa enlaire (suposarem que està mort), un ram de roses i una llegenda escrita en llatí. Podríem començar a desvariejar inventant teories que explicarien què passa a l’escena, però els antecedents d’aquesta vanitas caldrà buscar-los (com en bona part de les seves obres) en la mateixa biografia de l’autor.

L’èxit i la preuada reputació del literat va comportar-li moltes amistats i admiradors, com per exemple Quevedo o Alarcón. Però, de la mateixa manera, rivalitats memorables i sonades com les de Góngora o Cervantes. I la història que explica aquest segell es decanta més per aquesta segona opció, en aquest cas, l’enemistat porta el nom del poeta Pedro Torres Rámila.

La biografia de Pedro Torres es coneix, en gran part, per les discrepàncies literàries amb Lope de Vega. Torres criticava durament l’obra de Lope de Vega, l’acusava de no respectar els preceptes aristotèlics clàssics de la comèdia on la història s’ha de situar en un mateix lloc, un mateix temps i una acció. Una de les situacions més incòmodes va tenir lloc l’any 1617, quan Ràmila va publicar una sàtira titulada Spongia. L’obra qüestionava obertament l’honorabilitat personal i literària de Lope de Vega, i per tant esdevenia un greuge formal i directe a la seva honra. La publicació d’aquesta obra va ocasionar un gran revolt entre els dramaturgs partidaris i amics de Lope de Vega. La venjança cap a Ràmila s’expressaria un any més tard a través de la publicació de Expostulatio Spongiae a Petro Turriano Ramila nuper euulgatae (1618). L’autor rebatria amb arguments sòlids totes les afirmacions fetes, a la vegada que inclouria il·lustracions al·legòriques i satíriques de l’enfrontament. Entre elles, trobem l’escena d’un escarabat, o també Pedro Torres, mort aclaparat per la grandesa i superioritat d’una rosa, personificant la figura de Lope de Vega, i una sentència lapidària: Odore enecat suo (“Mata amb la seva olor”).

La repercussió d’aquesta il·lustració va ser tan gran al llarg del temps que, fins i tot, per commemorar el 300 aniversari de la mort del dramaturg es va seleccionar com a vinyeta del segell.