Cronologia d'un procés participatiu
2000
2005
2007
2011
2013
2014
2015
2017
2018
El procés participatiu
Aquest documental web és un pas més en el camí de la recuperació de la memòria històrica de La Sedeta. El projecte ha estat pensat com una iniciativa oberta a tothom que pugui aportar dades orals i documentals (testimonis, documents, fotografies, etcètera) que ens ajudin a recuperar i enriquir la memòria de La Sedeta. En aquest apartat, us detallem el calendari d'un procés participatiu que ha volgut implicar el barri amb l'objectiu de poder explicar les experiències viscudes en un dels principals motors socials del territori i, alhora, retre homenatge a les persones que n'han estat protagonistes.
Antigues galeries de serveis i carboneres de la fàbrica, situades a la planta soterrània de l'edifici del carrer de la Indústria, durant la visita guiada "La Sedeta, de fàbrica a equipaments", duta a terme amb motiu de la descoberta de la senyalística històrica de la plaça de La Sedeta i de l'acte anual d'homenatge a les antigues treballadores i treballadors. Fons fotogràfic: Centre Cívic. 26/06/2014.
L'any 2000 es va celebrar el Centenari de La Sedeta amb una exposició fotogràfica, organitzada i realitzada pel Taller d'Història de Gràcia, que feia anys que incloïa La Sedeta com a punt d'interès de la ruta històrica "Descobreix el barri del Camp d’en Grassot". La comissària de l'exposició va ser la historiadora Carolina Chifoni. La inauguració de l'exposició es va dur a terme a l'antiga sala d'exposicions temporals de la Seu del Districte de Gràcia a l'estiu del 2000. Al desembre del mateix any, l'exposició va arribar al Centre Cívic La Sedeta. La idea inicial era que fos una exposició itinerant per les escoles de Gràcia, el Centre de Recursos Pedagògics, les entitats, etcètera, i una eina fonamental per descobrir un testimoni emblemàtic del passat industrial gracienc.
L'exposició mostrava tot el conjunt fabril: façanes exteriors, edificis annexos, xemeneia, pati interior, carbonera, totes les façanes internes i les dependències amb la maquinària pròpia de les diverses seccions que constituïen La Sedeta. Algunes treballadores de la fàbrica van contribuir a documentar les 48 fotografies d'un àlbum fotogràfic fet l’any 1944, i també van aportar diversos estris que utilitzaven en la seva feina: pinces, fotos de celebracions festives que s'hi feien, bates, contractes, cartilles de racionament, etcètera. Aquest material es va exposar en vitrines. L'exposició també incloïa diverses publicacions especialitzades on es mostrava la matèria prima, els teixits o la maquinària de la producció tèxtil de La Sedeta. La mostra es completava amb un recull gràfic sobre la lluita veïnal per recuperar La Sedeta per a equipaments del barri.
Des de l'any 2000, periòdicament (una o dues vegades a l'any) es fan les visites guiades "La Sedeta, més de 100 anys d'història. De fàbrica a equipaments", a càrrec de Carolina Chifoni, historiadora i guia, on s'explica la història de la fàbrica: els usos dels espais, les condicions laborals, les seccions, el tipus de maquinària, etcètera. El recorregut inclou el Centre Cívic La Sedeta, les antigues galeries de serveis i la carbonera de la fàbrica, situades en el subsòl de l'Institut La Sedeta i del pati. Des de l'any 2015, també s'inclou en la visita la sala polivalent del nou edifici de la plaça. Tot el conjunt ha estat senyalitzat amb vinils.
L'any 2005, amb motiu de la celebració del 20è aniversari, el Centre Cívic La Sedeta va tornar a mostrar l'exposició del Centenari (excepte els estris exposats a les vitrines l'any 2000).
L'any 2007, Pablo Tulián, professor del Taller de Curtmetratge Documental del Centre Cívic La Sedeta, proposa al Districte de Gràcia fer un documental sobre la recuperació del patrimoni històric de La Sedeta i la seva zona d’influència. El documental "La Sedeta, un fil a la memòria" es va estrenar amb motiu de la celebració del 25è aniversari del Centre Cívic La Sedeta, el 14 de maig de 2010. A l'acte de presentació, hi van participar Pablo Tulián, director del documental, Encarnació de Tomás Molina i Maria Molina Navarro, extreballadores de la fàbrica tèxtil, i Andreu Mas, veí del barri i exmembre de l'Assemblea de La Sedeta.
Al març de l'any 2011, l'Associació d'Amics i Amigues de La Sedeta presenta formalment al Districte de Gràcia el Projecte de recuperació de la memòria històrica de La Sedeta, que detalla cronològicament les diverses etapes: recerca documental, entrevistes, retolació històrica de l'edifici, documental web, etcètera. Prèviament ja s'havien exposat públicament les línies directrius del projecte, en un consell de barri que va tenir lloc el primer trimestre del mateix any en els locals de la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia, al carrer de l'Encarnació, 131. En el transcurs d'aquest consell, es va distribuir entre els assistents un resum de les motivacions, els objectius i les persones destinatàries del projecte. Cal destacar que aquest projecte és un dels eixos principals d'actuació de l'Associació d'Amics i Amigues de La Sedeta, nascuda l'any 2010, tal com recullen els seus estatuts fundacionals.
El Districte de Gràcia es va comprometre a donar suport al projecte i a assumir-lo com a propi, un compromís que ha estat respectat pels governs successius del Districte. Des del començament, aquest projecte s'ha plantejat com un projecte col·lectiu, obert a la participació del màxim nombre d'entitats i persones del barri i on també es poden incorporar totes les ciutadanes i els ciutadans interessats.
El 12 d'abril de 2013, com a resposta a la demanda de l'Associació d'Amics i Amigues de La Sedeta i seguint la línia de treball del Centre Cívic des de l'any 2000, el Districte presenta el Projecte de recuperació de la memòria oral de La Sedeta a les entitats del barri del Grassot. També van assistir a l'acte treballadores i treballadors de l'antiga fàbrica La Sedeta i familiars seus.
Durant la reunió es van exposar els objectius del projecte:
1. Recuperar la memòria de La Sedeta per enriquir, ampliar i conservar el patrimoni històric i cultural del barri del Grassot - Gràcia Nova.
2. Contribuir a la cohesió social del barri, a partir de generar un procés participatiu i popular al voltant de la recuperació d'un senyal d'identitat del barri.
3. Projectar el barri del Grassot - Gràcia Nova i el Districte de Gràcia, a partir de la promoció i la difusió de La Sedeta com a part del seu patrimoni cultural i històric.
4. Difusió
1. Recuperar la memòria de La Sedeta per enriquir, ampliar i conservar el patrimoni històric i cultural del barri del Grassot - Gràcia Nova.
2. Contribuir a la cohesió social del barri, a partir de generar un procés participatiu i popular al voltant de la recuperació d'un senyal d'identitat del barri.
3. Projectar el barri del Grassot - Gràcia Nova i el Districte de Gràcia, a partir de la promoció i la difusió de La Sedeta com a part del seu patrimoni cultural i històric.
4. Difusió
Per tirar-lo endavant, es van crear els grups de treball: Memòria Oral (entrevistes); Senyalització Històrica de l'Equipament; Fons de Col·lecció Local, i Comunicació i Difusió.
La Comissió de Memòria Oral va ser la primera a posar-se en marxa per impulsar les entrevistes tan aviat com fos possible (atesa l'edat de les treballadores i els treballadors de l'antiga fàbrica La Sedeta, es corria el risc de perdre uns testimonis molt valuosos) i per validar el guió de les entrevistes (fet per la historiadora Carolina Chifoni incorporant-hi algunes preguntes de gènere suggerides per la historiadora Isabel Segura). També es van redactar els documents de cessió i ús de les entrevistes i el document de cessió de documents, fotografies i eines que les persones entrevistades havien aportat per cedir-les o deixar-les per digitalitzar, amb la supervisió de l'Arxiu de la Ciutat, el Museu d'Història de la Ciutat, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i els Serveis Jurídics del Districte de Gràcia.
La Comissió de Memòria Oral va ser la primera a posar-se en marxa per impulsar les entrevistes tan aviat com fos possible (atesa l'edat de les treballadores i els treballadors de l'antiga fàbrica La Sedeta, es corria el risc de perdre uns testimonis molt valuosos) i per validar el guió de les entrevistes (fet per la historiadora Carolina Chifoni incorporant-hi algunes preguntes de gènere suggerides per la historiadora Isabel Segura). També es van redactar els documents de cessió i ús de les entrevistes i el document de cessió de documents, fotografies i eines que les persones entrevistades havien aportat per cedir-les o deixar-les per digitalitzar, amb la supervisió de l'Arxiu de la Ciutat, el Museu d'Història de la Ciutat, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i els Serveis Jurídics del Districte de Gràcia.
Paral·lelament, es va posar en marxa la Comissió de Comunicació i Difusió per donar a conèixer el projecte i afavorir la cerca de persones vinculades a la fàbrica La Sedeta per fer les entrevistes.
La Comissió de Memòria Oral està integrada per l'Associació d'Amics i Amigues de La Sedeta, Graciamon (la televisió digital de Gràcia), Antoni González Moreno-Navarro (arquitecte i membre de l'Associació de Veïns i Amics del Passeig de Sant Joan), Carolina Chifoni Flores (historiadora i membre del Taller d'Història de Gràcia), el Centre Cívic La Sedeta, el Districte Municipal de Gràcia i el Taller d'Història de Gràcia.
La Comissió de Memòria Oral està integrada per l'Associació d'Amics i Amigues de La Sedeta, Graciamon (la televisió digital de Gràcia), Antoni González Moreno-Navarro (arquitecte i membre de l'Associació de Veïns i Amics del Passeig de Sant Joan), Carolina Chifoni Flores (historiadora i membre del Taller d'Història de Gràcia), el Centre Cívic La Sedeta, el Districte Municipal de Gràcia i el Taller d'Història de Gràcia.
"La Sedeta immortal", a El Periódico del dimecres 12 de juny de 2013, és un reportatge fet a l'Associació d'Amics i Amigues de La Sedeta, impulsora del projecte, i a l'antiga treballadora Montserrat Soldevila.
El maig del 2013, es fa un full de mà que es distribueix pel barri, pel districte i per la Sagrada Família per cercar persones vinculades a la fàbrica La Sedeta. La primera prioritat era fer les entrevistes a les treballadores i els treballadors de l'antiga fàbrica.
Des del 17 de juny de 2013 fins al 28 de novembre de 2014, es duen a terme 23 entrevistes, 14 a antigues treballadores i treballadors, i 9 a familiars de treballadores i treballadors ja desapareguts. Les entrevistes les va fer la historiadora Carolina Chifoni i les va filmar Graciamon, la televisió digital de Gràcia.
El 26 de juny de 2014 es fa la descoberta de la placa de senyalització històrica de la plaça La Sedeta i un acte d’homenatge a les treballadores i els treballadors de l’antiga fàbrica, on es projecten imatges de les entrevistes fetes i es fa una visita guiada a les instal·lacions fabrils.
El Projecte de recuperació de la memòria oral de La Sedeta va rebre el Premi Vila de Gràcia 2014 a la millor tasca o acció en defensa dels valors cívics.
El Projecte de recuperació de la memòria oral de La Sedeta va rebre el Premi Vila de Gràcia 2014 a la millor tasca o acció en defensa dels valors cívics.
Descoberta de la placa de senyalització històrica de la plaça de La Sedeta. Trobada d'antigues treballadores i treballadors de la fàbrica que han tingut una participació activa en el procés de recollida de la memòria oral de La Sedeta. Fons Fotogràfic: Districte Municipal de Gràcia. 26 de Juny del 2014
El juliol del 2015, es col·loca la senyalització històrica (vinils) de la sala polivalent del nou edifici del Districte de Gràcia, corresponent al carrer de Sant Antoni Maria Claret (plaça de La Sedeta), i de la sala d'espera del Centre per a Famílies amb Fills i Filles Adolescents (Joventut de l'Ajuntament de Barcelona).
El 2 d'octubre de 2015, es presenta la senyalització històrica del Centre Cívic La Sedeta i es fa un acte d'homenatge a les antigues treballadores i treballadors de la fàbrica, amb la projecció d'imatges de les entrevistes fetes i una visita guiada a les instal·lacions fabrils.
El 12 de febrer de 2017, es va fer una nova trobada amb les treballadores i els treballadors de l'antiga fàbrica, aquesta vegada un diumenge al matí, per afavorir que poguessin venir acompanyats de familiars i amistats. Es va fer una visita guiada, un concert de música i es va presentar la proposta inicial del documental web.
La Comissió de Memòria Oral ha decidit fer una o dues trobades anuals amb les treballadores i els treballadors per mantenir el seu vincle amb La Sedeta i la relació entre si.
La Comissió de Memòria Oral ha decidit fer una o dues trobades anuals amb les treballadores i els treballadors per mantenir el seu vincle amb La Sedeta i la relació entre si.
Fotografia de l’acte d’homenatge a les antigues treballadores i treballadors de la fàbrica La Sedeta. Fons fotogràfic: Centre Cívic. 12 de febrer de 2017
El Projecte de recuperació i divulgació de la memòria oral de La Sedeta va rebre el Premi Vila de Gràcia 2016 a la millor tasca de recerca o divulgació històrica en defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva.
Fotografia de l’acte de lliurament del Premi Vila de Gràcia 2016 a antigues treballadores i treballador de la fàbrica La Sedeta a la Biblioteca Jaume Fuster. Fons fotogràfic: Premsa de l’Ajuntament de Barcelona. 27 d’Abril del 2017.
El 12 d’abril de 2018, es va inaugurar el Passatge d’Isabel Vicente, en homenatge a l’antiga treballadora i sindicalista de la fàbrica La Sedeta. Aquest passatge dona accés a l’Escola Univers, situada entre els carrers de Bailèn i de Quevedo.
Cronologia biològica i laboral d’Isabel Vicente
Isabel Vicente García (Almansa, Albacete, 28/8/1916 - Barcelona, 21/3/2000). Lluitadora antifranquista, va entrar a treballar a la fàbrica de Salvador Casacuberta amb 14 anys (1930) fins al final de la Guerra Civil. Al gener del 1939 es va exiliar a França i va ser presonera a diferents camps de refugiats, on va coincidir amb altres dones republicanes com Maria Salvo o Soledad Real.
L’any 1936 ja formava part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) i del PSUC. L’any 1938, amb 22 anys, es va casar amb un obrer sindicalista, en Jaume Carbonell. Van tenir una filla, Núria Carbonell Vicente (França, 12/9/1939).
L’any 1940 va ser tornada a Espanya pel pas d’Hendaia. Va marxar a Madrid, però finalment es va traslladar a viure a Barcelona. Va intentar tornar a treballar a La Sedeta, però no va ser admesa, i va acabar cosint pantalons. Durant tota la seva vida, tot i haver estat condemnada a dotze anys de presó, va ser una activista política, fet que la va portar a la presó en diverses ocasions (1941- 1947). L’any 1950 va ser readmesa a la fàbrica La Sedeta i va tornar a la presó en diverses ocasions, coincidint amb reivindicacions laborals i fets destacats, com la Vaga de Tramvies del 1951 i també l’any 1958.
El Projecte de recuperació de la memòria oral de La Sedeta continua viu. Si has estat vinculada o vinculat a La Sedeta o vols participar-hi, adreça't al Centre Cívic La Sedeta, telèfon 934 591 228 / 932 073 703, correu electrònic: ccsedeta@bcn.cat, o a l'Associació d'Amics i Amigues de La Sedeta, correu electrònic: amics.sedeta@gmail.com, i deixa'ns el teu contacte.