Blanca Valdivia

Blanca Valdivia: "Si el carrer canvia, et transforma a tu"

 

La Blanca Valdivia va néixer a Madrid el 1981 i viu a Barcelona des de fa 9 anys. És sociòloga urbana i membre del Col·lectiu Punt 6, cooperativa de sociòlogues, arquitectes i urbanistes que treballen per repensar els espais domèstics, comunitaris i públics des d’una perspectiva feminista amb l’objectiu de la transformació social.

 

Per què et dediques al que et dediques?

Penso que la ciutat i els espais condicionen molt la vida de les persones. Vivim en una societat amb moltes desigualtats per raons de gènere i origen, edat, classe social... i l’espai perpetua aquestes desigualtats. Si incidim sobre els espais de manera participativa podem crear espais amb igualtat d’oportunitats.

Què fa Col·lectiu Punt 6?

El nostre ideari de societat és una societat diversa en la qual tothom tingui les mateixes oportunitats.
Col·lectiu Punt 6 fa xerrades en pobles amb grups de dones per apoderar-les i que entrin a formar part de la presa de decisions. La gent és la que millor coneix els territoris i barris on viuen i per tant haurien d’estar més involucrades en la presa de decisions. També fem recorreguts in situ amb col·lectius ciutadans en els quals s’adonen que saben sobre urbanisme, encara que no dominin els tecnicismes, que en realitat esdevenen barreres per la participació. Dinamitzem processos participatius en els quals incloiem grups sectorials, com infants, dones, persones immigrades i persones amb diversitat funcional.
Treballem per encàrrec de l’administració, com per exemple, en el procés participatiu a Ciutat Meridiana, però també s’inicien processos des de baix, com per exemple amb grups de dones de Manacor per incloure al·legacions en la revisió del POUM. A la Universitat fem formacions i també fem activisme.

Quina és la visió de la ciutat cuidadora?

En el marc d’una societat capitalista i patriarcal, les cures estan invisibilitzades. I ho estan perquè no se’ls ha donat un valor econòmic i perquè sempre les han dut a terme les dones. Tenim una ciutat que està programada per facilitar tot allò productiu: anar a la feina, fer els horaris, oferir els serveis. La ciutat hauria de donar el suport físic per poder fer totes les activitats que desenvolupem en la nostra vida quotidiana en l’espai públic: també les cures o activitats en l’àmbit reproductiu, com per exemple, acompanyar algú al metge, fer la compra, trucar a algun familiar per saber com està,  llegir o jugar al parc. Totes aquestes activitats es fan perquè són necessàries tot i que la ciutat no les facilita. Donant valor a les cures es promou la coresponsabilitat entre totes les persones siguin del gènere que siguin.

Quins valors aporta el feminisme al disseny urbanístic?

Hi ha 3 aportacions que fa el feminisme a l’urbanisme:
Posa en valor les tasques de cures que es fan a la societat i les necessitats que haurien de tenir els espais físics urbans per facilitar-les. Dóna importància al valor de les dones com a veïnes i com a expertes: el paper de les sociòlogues, urbanistes i arquitectes també ha estat invisibilitzat. Als anys 60, 70 i 80, a Barcelona i Madrid, hi va haver un moviment veïnal molt fort que va sortir al carrer per demanar escoles, equipaments i transport públic. Hi van participar moltes dones i molts homes que tenien algú que feia les tasques reproductives a la llar: cuinar, anar a fer la compra, cosa que torna a demostrar la necessitat de les cures per a la vida i per a la lluita social. Per últim, destacar que la configuració urbanística de la ciutat incideix en la percepció de la seguretat en l’espai públic i del dret a la ciutat, que és molt diferent entre dones i homes.

Quins elements concrets o quina disposició d’aquests ajudarien a fer que una ciutat sigui inclusiva?

No hi ha fórmules màgiques. És millor dissenyar els espais sobre el terreny ja que cada barri té el seu context, els seus veïns i veïnes, la seva població canviant i la seva piràmide de població d’edats i orígens diversos.
El que és bàsic és que l’espai públic inclogui elements com fonts, bancs, lavabos públics, jocs infantils, espais per persones grans, en definitiva que siguin espais que tinguin personalitat i disposin d’allò que necessitem per habitar l’espai públic.

 


 

A La Fàbrica del Sol us hem convidat al cicle La Ciutat Cuidadora que ha inclòs una sèrie de rutes en les quals s'ha fet una reflexió col·lectiva a través del debat perquè el coneixement es construeix col·lectivament. Els barris que hem visitat ens han permès exemplificar l’aplicació de la perspectiva feminista en la configuració de la ciutat i la presa de decisions.