Presentació pública de projectes de BAR TOOL #2: Arash Fayez, Adélaïde Feriot, Céline Mathieu, Fran Glez, Marina Salvo, Gabriella Torres-Ferrer, Milagros Bedoya Valdivia.
A càrrec de BAR project
Planta 0
Entrada lliure. Aforament limitat

Dissabte 29 de juny, de 18.00 a 21.00 h

18.00 h - Sales 2 i 3

Marina Salvo. 19,6” - Punt d’escolta, 2019.  Marina Salvo va dubtar 19,6 segons la primera vegada que va trucar al telèfon de l’esperança. Prenent aquest fet com a punt de partida i símbol de l’espera i de l’acte respectuós del silenci, 19,6” - Punto de Escucha es proposa com a espai per enunciar quelcom que no s’expressa públicament. Atès el tabú que representa el suïcidi i la seva invisibilitat mediàtica, diverses persones que d’alguna manera s’hi han enfrontat són convidades a relatar la seva pròpia història.

             18.00 h - Javier García, treballador de TMB. Presentació: Des de la màquina.

             19.00 h - Camila, filla. Presentació: Yo sí hablo.

18.30 h - Auditori LAB

Milagros Bedoya. A few things I’ve learned (Algunes coses que he après), 2019. Conferència performativa, 30 minuts. L’experiència personal de l’artista com a resident temporal a Barcelona guia un fil de pensaments i esdeveniments que tenen com a objectiu comunicar un conjunt rizomàtic d’informació. Es tracta d’una conferència sobre experiències acadèmiques i vitals en diversos llocs i amb diferents individus; les relacions entre elles s’estableixen a través dels contrastos i paral·lelismes en interseccions amb què l’artista s'ha trobat durant el procés. Tocant temes com ara la pedagogia crítica, l’anarquisme, la intuïció, la fama i la infàmia, la conferència tracta de connectar l’audiència tant amb la lògica de la seva forma com amb el seu contingut.

20.00 h - Pati

Fran Glez. 952,576 cm3, 2019. Fusta, polietilè, equip de so, aigua, pantalla. Performance d’una hora.Un escenari fictici basat en la piscina com a referència als videoclips de música pop és el fil conductor d’una història musical que parla de relacions personals, de tecnologia i de cultura pop. El conjunt reflexiona sobre el context millennial en què l’artista ha crescut. Durant la presentació hi haurà espai per a la música experimental, la poesia i el ball.

Diumenge 30 de juny, de 18.00 a 21.00 h

18.00 h - Sales 2 i 3

Marina Salvo. 19,6” - Punt d’escolta, 2019.  Marina Salvo va dubtar 19,6 segons la primera vegada que va trucar al telèfon de l’esperança. Prenent aquest fet com a punt de partida i símbol de l’espera i de l’acte respectuós del silenci, 19,6” - Punto de Escucha es proposa com a espai per enunciar quelcom que no s’expressa públicament. Davant el tabú que representa el suïcidi i la seva invisibilitat mediàtica, diverses persones que d’alguna manera s’hi han enfrontat són convidades a relatar la seva pròpia història.

       18.00 h - Marina Salvo, artista. Lectura d’un fragment del llibre Hablemos del suicidio, 
                               de Gabriel González.

       19.30 h - Isabel Vallés, psicòloga. Presentació: Una mirada al suicidio cara a cara.

18.30 h - Pati

Adélaïde Feriot. Melancholia, 2019. Peça per a dues persones silencioses. Seda, polièster, tinta de calamar, lleixiu, fusta, pintura, 400 x 400 x 2 cm. En col·laboració amb Fanny Ansel i Eric Feriot. La història de La Virreina Centre de la Imatge i l’arquitectura del seu pati obert al firmament ens connecten amb un desig de robar el vel celeste, així com amb el primer mapa austral realitzat durant el període colonial. Melancholia és una peça per a dos performers. Dues caixes amaguen la representació circular de les constel·lacions boreal i austral dibuixades sobre dos cels de seda. Dos performers vesteixen en silenci aquestes constel·lacions, i d’aquesta manera n’enfronten els cossos en un intent de resoldre un conflicte ancestral.

20.00 h - Auditori LAB

Arash Fayez. 1+1=3, 2019. Situació en viu en dues parts: On Betweenness (2018-2019), conferència-performance amb presentació de diapositives, i Three, Rather Than Two (or One) (2019), vídeo d’alta definició, color/so, performance. 1+1=3 és un projecte en viu que investiga la condició «intermèdia» derivada de l’apatrídia. Aquest treball apunta a situacions de desplaçament d’una ubicació a una altra sense parlar-ne directament. En lloc d’això, explora les característiques d’aquests llimbs anònims i no identificats en reflexionar sobre les observacions empíriques d’una persona sense país. 1+1=3 consisteix en una conferència-performance seguida d’una projecció de vídeo. La conferència performativa On Betweenness es presenta utilitzant tres projectors de diapositives i es fa en anglès. El vídeo Three, Rather Than Two (or One) es projecta en diversos idiomes amb un component de so executat en viu sense principi ni final.

Escultures performatives activades durant els dos dies

Céline Mathieu. Fuì, Leh-muhn i Microondas són tres configuracions autònomes de moviments discontinus pressionats recentment. Enreden el material físic suau amb la qüestió del pensament. Les ones mecàniques requereixen la presència d’un medi material per transportar la seva energia d’un lloc a un altre. Llimones tatuades, globus tous catapultats sobre la finestra de l’auditori i un altre «jo» automatitzat desplega peces al voltant de l’espai.

Fuì, 2019. Gelatina translúcida, llançadora, electricitat.

Leh-muhn, 2019. Tinta de tatuatge, llimones.

Microondas, 2019. Material suau variable, aspiradora, electricitat.

Instal·lació permanent durant el programa

Gabriella Torres-Ferrer. Assimilació, 2019. Intervencions visuals, espais de publicitat física i digital de La Virreina. Un exemple actual del collage semiòtic d’anuncis dirigits orientat a l’entorn digital. La instal·lació titulada Assimilation (2019) interromp els espais publicitaris físics i digitals de La Virreina en jugar amb l’estètica i els gràfics d’anuncis dirigits (del veïnat digital gairebé omnipresent) que qüestionen l’empatia falsa d’Internet i la il·lusió de privacitat. Un détournement comercial que celebra irònicament el baix estil del capital global digital.

Milagros Bedoya (Perú) està interessada en les circumstàncies i els fenòmens que donen forma a la nostra vida pública i en com aquesta es desenvolupa. Sovint recorre a l’arquitectura i l’urbanisme com a instruments per a la recerca i l’anàlisi de les estructures de poder i relacions socials contemporànies. El seu interès en el paper social de l’art i el seu potencial impacte l’han portat a explorar aquests temes a través de la instal·lació, la performance, el dibuix, les pràctiques participatives i pedagògiques al Perú i el Regne Unit. Milagros Bedoya és arquitecta per la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú i té un màster en Art Contemporani pel Royal College of Art de Londres. Ha format part del Centre de Recerca d’Arquitectura i Ciutat CIAC-PUCP de Lima i és membre fundadora d’HABITAR Construcción Colectiva, una iniciativa de recerca i acció per a la rehabilitació de l’habitatge al centre històric de Lima.

Arash Fayez (originàriament conegut com a Faeiz) és un artista interdisciplinari que treballa amb situacions en viu, fotografia i obres basades en textos. Emprant estratègies paraficcionals, la seva pràctica explora els efectes psicològics del desplaçament i l’impacte de la migració en el cervell en relació amb la identitat, la memòria i el llenguatge. Fayez ha treballat i ha exposat en llocs com el Museu Metropolità d’Art de Nova York, el Museu Quai Branly de París, el Museu Britànic de Londres, el Museu de Queens (Nova York) i l’Institut Wattis (San Francisco).

Adélaïde Feriot (1985, París) construeix el seu treball començant amb les nocions dels temps i la percepció, i els seus corol·laris: impacte i comportament, mecanisme de visió, proxèmia. Des de 2010 crea tableaux vivants, imatges reals en procés de realització. Amplien el temps i es recolzen en un protocol que els registra i en permet la reaparició. La cera, la ceràmica, els miralls i les teles són tots els mitjans que utilitza per fixar objectes i imatges, a la recerca de fenòmens tàctils i temporals. És diplomada per l’ENSAAMA Olivier de Serres de París i per l’ENSBA de Lió. El 2012 participa a l’exposició Libretto VI del col·lectiu Irmavep Club a Artissima Lido de Torí. El 2013 és convidada pel FRAC Lorraine per a l’exposició Les lignes du geste. IAC (FRAC, Villeurbanne) produeix la seva primera exposició individual, Eternal youth, per a Angle (Saint-Paul-Trois-Châteaux). Participa al Nou Festival del Centre Pompidou i a la Biennal d’art contemporain de Lió (IAC, FRAC, Villeurbanne). El 2016 participa a l’exposició Oublier l’architecture al CIAP (illa de Vassivière). El 2017 treballa amb la Galeria Samy Abraham de París i mostra el seu treball a la Tabacalera de Madrid i al CAFA de Pequín. El 2018 participa a l’exposició Sculpter (faire à l'atelier) al FRAC Bretagne, i a Invitation aux musées al CND Pantin, amb Le Magasin (Grenoble).

Fran Glez. Originari de Huelva i establert a Barcelona, ​​Fran Glez comença a formar-se artísticament amb el grau en Belles Arts per la Universitat de Granada. És aleshores que comencen a interessar-li les noves línies discursives de l’art i la multidisciplinarietat com a eix clau del seu treball, que comprèn des de la instal·lació fins a la il·lustració o la poesia. En aquesta etapa de formació, obté una beca que el porta a estudiar a l’Akademia Sztuk Pięknych de Varsòvia, en la qual forma part de l’Studio of Spatial Activities de Miroslaw Balka, que és on s’acosta a la performance i l’art d’acció. A través del taller, té l’oportunitat d’exposar a la Galeria Turbo de la capital polonesa i a la Fundació Pastificio Cerere de Roma. En l’últim any ha realitzat projectes a Barcelona, ​​on ha participat a exposicions col·lectives, a més de treballar a fanzines i disseny gràfic. Així mateix, ha obtingut la menció de Finalista al Premi a la Producció Artística per la Fundació Banco Santander, a Madrid. Els seus últims projectes beuen de l’estètica relacional, el situacionisme, el postinternet i el món millennial. Sempre té en compte el seu escriptor favorit, Fernando Pessoa, però no ha pogut mai acabar-se El llibre del desassossec perquè li sembla molt intens.

Céline Mathieu (1989, Bèlgica) és artista, escriptora i intèrpret amb seu a Anvers (Bèlgica). El seu treball investiga les ments, els éssers i els artefactes del segle xxi i principalment pren la forma de prosa, objectes, assaigs i actuacions. Com a CMMC, Céline ha col·laborat amb Myrthe van der Mark en representacions físiques i lingüístiques des de 2014. Juntament amb Christophe Clarijs, va cofundar Fellow Beings, una publicació independent que se centra en el disseny editorial de publicacions. Com a participant del programa d’escriptura de Kunsthuis SYB, recentment ha fet un podcast amb Rosie Heinrich. Céline compta amb el suport de STRTkit, una plataforma de desenvolupament per a artistes joves. Té un màster en Art en Disseny Gràfic i un màster en Recerca en Art i Disseny. Mitjançant el seu treball, Céline investiga enfocaments semicientífics i espirituals; està interessada en el que concebem com a «coneixement». Aprofundint en la ficció i l’abstracció per comprendre la nostra relació amb «el que creiem saber», a BAR TOOL s’endinsa en el món de la hipnosi com a mitjà per esculpir, escriure i tocar.

Marina Salvo (1989 Astúries-Cadis) desenvolupa projectes que mostren una recerca de conscienciació sobre aspectes que puguin ser problemàtics a la nostra societat. El treball de Salvo està estretament connectat amb l’entorn social, tant polític com antropològic; li interessa com experimentem, pensem i representem els territoris tant psíquicament com físicament. Busca que els seus projectes creixin de manera col·lectiva i participativa: estableix col·laboracions amb persones en relació amb el tema d’estudi en moltes ocasions, fora dels circuits coneguts com a artístics. El 2015 va obtenir el grau en Belles Arts a la Universitat de Granada (Espanya) amb les beques de la Universitat Tècnica de Yildiz d’Istanbul (Turquia), el 2013, i del CUAAD de la Universitat de Guadalajara (Jalisco, Mèxic), el 2012. De 2015 a 2016 participa a diferents exposicions col·lectives, com ara a La Casa de Cultura San Rafael (Mèxic), a la Galería Autónoma FAD, a la UNAM (Mèxic) i a la Galeria LADRÓN (Mèxic). Com a artista i curadora participa a la Superfine! Art Fair i a la Basel Week a Miami (Florida) i al Hispanic Innovation Center of Chicago (HICC, Illinois). El 2017 participa en el Programa de Residències RSDNART a Kankabal (Yucatán, Mèxic), i exposa a la Casa Invisible (Màlaga, Espanya) i a ABM Confecciones (Madrid, Espanya). El 2018 participa a J.A.C.A. 2018 (Madrid, Espanya) i realitza la seva primera exposició individual a l’ECCO - Espai d’Art Contemporani de Cadis (Espanya).

Gabriella Torres-Ferrer (1987, Puerto Rico) és artista multimèdia i investigadora. Viu i treballa entre Barcelona i Puerto Rico. Té una llicenciatura en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Puerto Rico. El seu treball ha estat seleccionat i presentat a escala nacional i internacional; ha participat, per exemple, a l’Occupy Museum 2017 en el Museu Whitney d’Art Americà (Nova York), així com a El Museo del Barrio (Nova York), i en línia a The Wrong - New Digital art Biennale. El 2013 va rebre una beca de Beta-Local (San Juan, Puerto Rico) i des d’aleshores ha participat en diversos col·lectius internacionals, com Basurama i Supersudaca. El treball de Torres-Ferrer desafia els espectadors a desentranyar les seves complexes xarxes de referències literàries, artístiques i històriques, i alhora els convida a reconsiderar les seves pròpies relacions amb les obres i la cultura general que les emmarca. Consisteix principalment a subvertir les narratives hegemòniques per plantejar preguntes sobre possibles futurs, sovint abordant noves realitats, com la realitat digital que freqüentment es dona per suposada i les estructures de poder i mitjans de producció i intercanvi en l’era d’Internet.