Del 29 d’agost al 3 d’octubre de 2022 Tiziano Cruz i la seva companyia s’instal·len als espais de La Virreina Centre de la Imatge per desenvolupar des d’ells la tercera part de Trilogia familiar, una recerca sobre el rol del pare, la mare i els germans dins d’una estructura familiar en un context de tragèdia social, econòmica i cultural al nord d’Argentina.

Al seu llibre Relational Aesthetics (traduït al castellà amb el títol Estética relacional), Nicolas Bourriaud sosté que «l’art és l’organització de presència compartida entre objectes, imatges i gent», però també «un laboratori de formes vives que qualsevol es pot apropiar». En aquesta instància d’obertura dels nostres processos creatius, creiem que és fonamental fer-nos algunes preguntes molt bàsiques sobre la nostra forma de treball, sobre allò que fem: com fem una obra?, com produïm materialitat?, quins són els nostres punts de partida?, què ens interessa dir?, què volem «fer dir, fer veure»?

Estem d’acord en dos punts fonamentals i iniciàtics de la nostra pràctica:

1. No ens interessa la pràctica escènica com a desenvolupament d’un objecte d’art que pugui ser consumit per l’elit de l’art, sinó com la possibilitat de produir una nova organització del camp social quotidià, un intent d’impactar en el traç quotidià i d’establir nous llaços socials, comunitaris; d’investigar sobre una subjectivitat comuna.
2. Cada cop que iniciem un procés de treball, ho fem des de la forma de banquet. Ens reunim per menjar i prendre vi al voltant d’una taula, mentre parlem, compartim textos, ens mostrem imatges i anem escrivint algun text comú.

Boris Groys diu a Going public (traduïda al castellà amb el títol Volverse público) que «l’art ja no s’entén com la producció d’obres d’art, sinó com la documentació d’una vida-com-a-projecte; més enllà dels resultats». Ens interessa la producció artística com un mitjà per fer vincle, com una manera de compartir un gest, un moment, un espai temporoespacial. Tornar-nos, durant una estona, camarades del temps, inventar una amistat, també un silenci, cap a una estètica comuna…

Proposem com a acció convidar una taula amb empanades del nord d’Argentina fetes per nosaltres i unes quantes ampolles de vi, amb textos i imatges dels processos que fem, en què compartirem les nostres maneres de fer i la lectura de petits fragments d’obra.

Tiziano Cruz, en companyia de Rodrigo Herrera, Luciana Iovane i Rosa Studio.