A partir del 2016 la Virreina Centre de la Imatge va posar en marxa una sèrie de línies de recerca que pretenien reconnectar els seus paradigmes institucionals amb aquells desbordaments produïts des de l’esfera artística i activista.

Després d’una primera etapa (2016-2018) en què les anomenades Plataformes de Producció d’Imaginari Social van desenvolupar múltiples iniciatives, i d’un segon període (2019-2021) orientat a l’anàlisi sobre els usos polítics i socials de les imatges, la història colonial de l’edifici on s’ubica La Virreina, així com altres exploracions al voltant de la condició diaspòrica o la memòria del proletariat, iniciem una tercera fase que gira al voltant del treball del performer Tiziano Cruz, un artista de la perifèria d’Argentina. A partir d’una selecció de marques autobiogràfiques, Tiziano compon narracions escèniques que articulen components dramatúrgics multimedials, com ara el vídeo i la ressonància sonora en viu. L’artista ha anat organitzant els quadres escènics en completa soledat, recuperant la memòria del seu cos i la potència dels seus ancestres andins.

Del 29 d’agost al 3 d’octubre del 2022 Tiziano Cruz i la seva companyia s’instal·laran als espais de La Virreina Centre de la Imatge per desenvolupar des d’ells la tercera part de Trilogía familiar, una investigació sobre el rol del pare, la mare i els germans dins una estructura familiar en un context de tragèdia social, econòmica i cultural al nord d’Argentina.

Aquest projecte el formen Adiós Πατέρας (un ensayo sobre el recuerdo o la despedida), coproduïda per La Biennal d’Art Jove (AR) el 2019; Soliloquio (me desperté y golpeé mi cabeza contra la pared), coproduïda pel Festival Internacional de Buenos Aires (FIBA), el 2022, i Wayqeycuna, actualment en elaboració.

Considerem que l’estada de Tiziano Cruz i la seva companyia significa reblar el clau del format investigador i cooperatiu en els marcs institucionals. De la mateixa manera que hi ha certes inèrcies a reproduir des del museu les interfícies acadèmiques i els espais de jerarquia respecte de la transmissió del saber, també s’assumeixen unes lògiques de consum i rendibilitat pública que creiem que s’han de qüestionar.

Els artistes no tenen un paper ocasional, parametritzat i només utilitari a les institucions, sinó que les seves pràctiques «institueixen», és a dir, ens convoquen perquè produïm tots plegats —mitjançant la certesa i l’error, en la discrepància i a través de l’assaig— , formes variades de subjectivitat crítica.

Tot i les seves particularitats, bona part de les investigacions que La Virreina va desplegar fins ara estaven emparentades amb l’emissió discursiva, amb les figures sacramentals del text i la imatge. Invoquem ara un altre lloc epistemològic i fundacional, el del cos i els seus relats.

La companyia està integrada per Luciana Iovane, Rodrigo Herrera, Matías Gutiérrez, Luciano Giambastiani, Cecilia Kuska (de Rosa Studio) i Tiziano Cruz.