Sobre Oración de la Tierra, del dramaturg Alfonso Jiménez per a la bailaora Fernanda Romero
Conferència escènica, cantada i ballada
En col·laboració amb El Dorado Sociedad Flamenca Barcelonesa
Dijous 5 d’abril del 2018, 20 h
Lloc: El Dorado SFB (Centre Cívic del Parc - Sandaru, carrer de Buenaventura Muñoz, 21)
Entrada gratuïta. Aforament limitat

La proposta és un viatge a l’Andalusia avantguardista del teatre ritual, en els anys seixanta i setanta, moment en què s’inicia un camí escènic que continua fins al dia d’avui. El rescat d’una figura flamenca com Fernanda Romero, el lloc de dona i gitana des del qual va ser, però, lliure i creadora, rebel i poderosa, posa sobre la taula la necessitat estètica i simbòlica de la cerimonialitat i la sacralitat utilitzades com a eines dramàtiques i polítiques pel teatre, inherent a l’art flamenc i la figura del ball de Fernanda. Diguem que aquesta vivència escènica va fer visible, a tot un col·lectiu, la necessitat d’accedir a un estat més autèntic de l’ésser individual i grupal, un estat catàrtic de llibertat.

Javiera de la Fuente. Bailaora d’escola sevillana, historiadora de formació i investigadora independent. Alguns dels seus treballs han derivat en híbrids, com la conferència escènica. Col·labora amb Pedro G. Romero en el projecte Màquines de viure des de 2014 (a la Secession de Viena, la Kunstverein de Stuttgart o el MACBA de Barcelona, entre d’altres). El 2017 participa en el cicle 21Grados-CICUS amb la performance Farruca de las afueras, de Marco de Ana.

Amb aquestes activitats obertes al públic l’exposició Màquines de viure. Flamenc i arquitectura en l’ocupació i la desocupació d’espais desplega la seva dimensió performativa. S’hi presenten tres actualitzacions de tres casos d’estudi que formen part de l’àmbit anomenat Espai teatral, on es fa notar com els artistes gitanos i flamencs, al fil de les reivindicacions polítiques en el tardofranquisme i la Transició i concretament en l’àmbit del teatre, van ser conscients de les transformacions espacials que es mostren a l’exposició, i com les noves maneres d’habitar el territori exigien una certa desterritorialització dels vells escenaris.