Comissària: Chus Martínez
Inauguració: dimecres 16 de desembre, 19 h
Visites guiades: dimarts, dissabtes i diumenges, a les 18 h

A partir del concepte de singularitat, Serra ha concebut el seu nou treball com una gran instal·lació audiovisual que es projecta en vuit pantalles. La inspiració originària d'aquesta proposta prové d'un diàleg entre Albert Serra i Chus Martínez sobre el concepte que dóna títol a l'obra. Singularitat és el terme amb què matemàtics i investigadors de la intel·ligència artificial es refereixen al moment en què la nostra relació amb les màquines canvia, quan la tecnologia deixa de ser una eina i esdevé un acompanyant de l'espècie humana.

Amb motiu d’aquest projecte, l’Institut Ramon Llull i Mousse han editat conjuntament una publicació de 32 pàgines que es pot descarregar gratuïtament des de la web del projecte.

Aquest projecte, seleccionat per projectar l'art català en un dels escenaris internacionals de més prestigi, arriba ara a Barcelona de la mà de La Virreina Centre de la Imatge i de l’Institut Ramon Llull. Es consolida així una col·laboració iniciada amb la itinerància de l'exposició 25%. Catalonia at Venice, una producció de l’Institut Ramon Llull per a la 55a edició de la Biennal de Venècia que, després de la seva àmplia repercussió internacional, es va presentar a les sales de La Virreina Centre de la Imatge a la primavera del 2014.

Cinc pantalles monumentals narren l'estranya existència d'un grup al voltant d'un empresari i una mina. Resulta gairebé impossible parlar d'una narració contínua, i alhora les escenes, les converses ens captiven amb una facilitat poc habitual. Diners, interès, profit, possibilitat, futur… tots parlen del que esperen mentre l'empresari, el gran mediador, promet “or”.

L'or dels seus llavis és la promesa d'una font, la mina. Una font d’on flueix una substància ―el metall preciós, però que podria tractar-se de diners en curs o bitcoins― amb què es pot especular. L'ordre del present en la pel·lícula està marcat per escenaris gairebé irreals, per interiors “pagans” mancats de la marca tecnològica, pragmàtics a l'hora de reunir un grup que es mou per l'interès, per l'explotació sexual i laboral i per la idea que alguna cosa poderosa està a punt de passar.

La pel·lícula no té un ordre narratiu; es pot veure i entendre igual des de qualsevol dels cinc punts de vista que es presenten a les sales. El que la cinta aborda és la idea mateixa de “civilització“, una forma d'organització social complexa centrada en l'explotació de recursos. Una societat tancada en si mateixa i amb un cor eminentment econòmic que necessita desenvolupar altres formes d'intel·ligència i altres formes de tecnologia per subsistir. Singularitat se centra en aquest instant en què el desig individual, la corrupció i els hàbits són al costat oposat d'un “renaixement“. Estan immersos, de fet, en la més simple de les decadències.

Sense solució de continuïtat perquè només són possibles les relacions homosexuals, l'única sortida és una tecnologia estranya que apareix al principi i al final de la pel·lícula, unes màquines-càmeres-drons destinats a robar als que ja són lladres.

Tot a la pel·lícula parla de l'ara, de l'abandonament de la complexitat, de les aspiracions de les faccions i dels individus, de l'absència d'intel·ligència en les relacions amb els altres, però també en la relació actual amb les cultures, amb l'art, amb el rigor com a sinònim futur de la bellesa.
 

Albert Serra (Banyoles, 1975) és director i productor de cinema. El seu primer film, Crespià, the film not the village (2003), no es va arribar a estrenar comercialment. Posteriorment, ha presentat Honor de cavalleria (Premi Barcelona de Cinema a la millor direcció novell i a la millor pel·lícula en v.o. catalana 2006) i El cant dels ocells (Premi Gaudí a la millor pel·lícula 2009). El 2009 també va ser triat per ser la icona del nou cinema d’avantguarda de la Quinzaine des Réalisateurs del Festival de Cannes.

L’any 2012 fou un dels artistes seleccionats per participar a la dOCUMENTA de Kassel on va presentar la pel·lícula Els tres porquets. Fa dos anys es va convertir en el primer director català en obtenir el premi a la millor pel·lícula del Festival de Locarno amb Història de la meva mort (2013). Recentment, ha estat convidat pels prestigiosos centres Pompidou de París (2013) i Bozar de Brussel·les (2014) a presentar-se amb carta blanca.


Chus Martínez (La Corunya, 1972) és actualment directora de l’Institut d’Art de l’Acadèmia d’Art i Disseny FHNW de Basilea, Suïssa. Llicenciada en Filosofia i Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, també ha fet un màster de comissariat al Bard College de Nova York. La seva trajectòria professional l’ha dut a ocupar els càrrecs de directora artística de la Sala Rekalde de Bilbao (2002-2005), de directora del museu Frankfurter Kuntstverein (2005-2008) i de conservadora en cap del MACBA (2008-2011). Més recentment, ha treballat com a comissària en cap d’El Museu del Barrio de Nova York i ha format part de l’equip comissarial de dOCUMENTA (13) a Kassel, Alemanya.

L’any 2005, Martínez va ser la comissària del Pavelló Nacional de Xipre per la 51a edició de la Biennal de Venècia, amb un projecte de Panayiotis Michael i Konstantia Sofokleous. També va formar part de l’equip assessor de l’exposició Carnegie International el 2008 i va participar com a comissària convidada a la 29a Biennal de São Paulo del 2010. A més, ha presentat exhibicions a museus de tot el món, ha col·laborat en nombrosos seminaris i conferències i ha exercit com a membre del jurat en certàmens de reconegut prestigi. Publica regularment en revistes d’art.

ACTIVITAT ASSOCIADA

Dimecres 16 de desembre
Albert Serra (artista), Chus Martínez (comissària) i Jaap Guldemond (director d'exposicions d'Eye Film Intitute, Amsterdam)
En conversa
Virreina LAB, 18h
Idioma: anglès
Entrada gratuïta. Aforament limitat