I després de Le Corbusier?
Where: Palau de la Virreina
La Rambla, 99
Barcelona
Barcelona

Exposicions actuals

Micher Ragon © Louis Monier. Tots els drets reservats. 2024 Bridgeman Images
Micher Ragon © Louis Monier. Tots els drets reservats. 2024 Bridgeman Images

I després de Le Corbusier?
Michel Ragon

08.02.2025 – 11.05.2025


Comissaris: Fernando Marzá i Neus Moyano
Inauguració: divendres 7 de febrer, 19 h

Aquesta mostra s’ocupa de les relacions entre Michel Ragon (Marsella, 1924 - Suresnes, 2020) ―un dels crítics d’art i arquitectura europeus més importants de la segona meitat del segle XX― i el col·lectiu de joves arquitectes format per Yona Friedman, Paul Maymont, Ionel Schein, Nicolas Schöffer, Walter Jonas i Georges Patrix, que el 1965, a París, van fundar el GIAP (Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva).

Totes les activitats de Ragon s’inscriuen dins el pensament anarquista llibertari, des de les seves recerques sobre la literatura proletària fins als vincles amb el grup Cobra i Jean Dubuffet o la comprensió de la ciutat com a transformació de les condicions de vida de les classes populars.

L’admiració per la figura de Le Corbusier va fer que els seus interessos per l’art canviessin fins a dirigir la seva praxi cap a la crítica de l’arquitectura, ja que considerava que en les preocupacions dels joves membres del GIAP hi havia una evolució lògica dels pensaments de l’arquitecte suís sobre la màquina d’habitar. 

Michel Ragon i el Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva anticiparen nombroses qüestions actuals, com l’urbanisme participatiu, l’agricultura de proximitat, l’habitatge social i les relacions entre el poder i el disseny de les ciutats.

El fons Ragon, que és la base de l’exposició, es troba als Archives de la Critique d’Art, dipositats a la Universitat de Rennes.

Denise i Yona Friedman, Claude i Naad Parent, Paul Maymont, Michel Ragon, Georges Patrix, Jean Maneval i, davant, Marc i Anne Gaillard a casa de Françoise i Michel Ragon, 1978 Cortesia d’A. Patrix, Françoise Ragon i 'Topophile'
Denise i Yona Friedman, Claude i Naad Parent, Paul Maymont, Michel Ragon, Georges Patrix, Jean Maneval i, davant, Marc i Anne Gaillard a casa de Françoise i Michel Ragon, 1978 Cortesia d’A. Patrix, Françoise Ragon i 'Topophile'
Michel Ragon i Jacques Polieri davant de la pintura 'Les trois arbres', de Jean Fautrier, i d’una escultura d’Etienne Hajdu. Al centre, 'Méta-mécanique', de Jean Tinguely. Festival d’art d’avant-garde (Marsella, 1956). Fons Michel Ragon
Michel Ragon i Jacques Polieri davant de la pintura 'Les trois arbres', de Jean Fautrier, i d’una escultura d’Etienne Hajdu. Al centre, 'Méta-mécanique', de Jean Tinguely. Festival d’art d’avant-garde (Marsella, 1956). Fons Michel Ragon
Fotografia atribuïda a Lucien Hervé del dibuix de Yona Friedman 'Ciutat espacial sobrevolant Manhattan', c. 1960
Fotografia atribuïda a Lucien Hervé del dibuix de Yona Friedman 'Ciutat espacial sobrevolant Manhattan', c. 1960
Chanéac, 'Cellules parasites', 1968. Quadern de l’arquitecte Donació de Nelly Chanéac. Cortesia de Frac Centre – Val de Loire
Chanéac, 'Cellules parasites', 1968. Quadern de l’arquitecte Donació de Nelly Chanéac. Cortesia de Frac Centre – Val de Loire