I després de Le Corbusier?

Michel Ragon

Aquesta mostra s’ocupa de les relacions entre Michel Ragon (Marsella, 1924 - Suresnes, 2020) ―un dels crítics d’art i arquitectura europeus més importants de la segona meitat del segle XX― i el col·lectiu de joves arquitectes format per Yona Friedman, Paul Maymont, Ionel Schein, Nicolas Schöffer, Walter Jonas i Georges Patrix, que el 1965, a París, van fundar el GIAP (Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva).

Totes les activitats de Ragon s’inscriuen dins el pensament anarquista llibertari, des de les seves recerques sobre la literatura proletària fins als vincles amb el grup Cobra i Jean Dubuffet o la comprensió de la ciutat com a transformació de les condicions de vida de les classes populars.

L’admiració per la figura de Le Corbusier va fer que els seus interessos per l’art canviessin fins a dirigir la seva praxi cap a la crítica de l’arquitectura, ja que considerava que en les preocupacions dels joves membres del GIAP hi havia una evolució lògica dels pensaments de l’arquitecte suís sobre la màquina d’habitar. 

Michel Ragon i el Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva anticiparen nombroses qüestions actuals, com l’urbanisme participatiu, l’agricultura de proximitat, l’habitatge social i les relacions entre el poder i el disseny de les ciutats.

El fons Ragon, que és la base de l’exposició, es troba als Archives de la Critique d’Art, dipositats a la Universitat de Rennes.