Les veritats ja no són temples, són audiències. Relacions entre institucions culturals i públics a Barcelona

Aquesta investigació explora de manera exhaustiva, amb estadístiques, entrevistes i mapes conceptuals, les relacions entre producció cultural, institucionalització, valors ciutadans i creació contemporània entesa com a servei d’oci.

Durant dos anys, en el marc de La Virreina Centre de la Imatge s’ha desenvolupat la recerca Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència, que examina les relacions entre els equipaments de proximitat i l’imaginari cultural de Barcelona a l’era neoliberal. El treball indaga en la programació i el funcionament dels centres cívics com a institucions públiques que ajuden a construir el paradigma de l’anomenada “marca Barcelona”, basada en el consum i l’espectacularització cultural.

Tenint en compte que els centres cívics es van crear, entre d’altres objectius, per descongestionar l’Administració pública de serveis a la ciutadania i perquè aquesta trobés espais d’interrelació comunitària, presenciem com aquestes institucions es metamorfosen per cobrir altres necessitats socials allunyades de les originàries. Així mateix, l’organització dels centres cívics per districtes també condiciona el model d’usuari mitjançant diverses premisses, com la renda per càpita, els negocis de la zona o l’origen del barri, i construeix classes de cultura ciutadana.

Mitjançant la relació usuari-institució que defineix cultura, els centres cívics es presenten com a institucions organitzades per línies d’actuació i programes que col·laboren en aquesta construcció i constitució del terme, i ofereixen a l’usuari un gran ventall d’activitats en forma de tallers o cicles. Aquesta mecànica posa en evidència com les institucions presenten productes de consum des d’organismes oficials que requereixen públic per al seu funcionament, entenent els usuaris com a shares d’audiència que indiquen, mitjançant l’assistència, la bona salut de la programació.

Daniel Gasol