Mitjançant el visionament de fragments d’algunes versions fílmiques de Hamlet (d’Edgar G. Ulmer a Els Simpson, passant per les versions de Laurence Olivier, Grigori Kózintsev o Tom Stoppard, entre altres), proposarem una sèrie de reflexions sobre la funció de l’espectre i l’espectralitat en les obres de Jacques Derrida i Jacques Rancière. Començant per les nocions fonamentals de tots dos pensadors, analitzarem progressivament alguns textos en què Derrida i Rancière utilitzen la figura de l’espectre i l’espectralitat per articular un pensament polític. Hi ha una política de l’espectre que ens porta, com a mínim, a dues propostes: una democràcia per venir o una democràcia estètica.