Veus al bosc: un acte d’edició és un registre fílmic realitzat per Laura Vallés Vílchez en el marc de l’exposició homònima d’Inmaculada Salinas comissariada per Joaquín Vázquez.

A l’exposició, Salinas presenta tretze treballs inèdits el fil conductor dels quals són els tretze martiris patits per la nena màrtir santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, ​​segons la seva hagiografia, i convida Mónica Valenciano i Laura Vallés Vílchez a respondre a la proposta des de la dansa i l’edició. Per fer-ho, habiten durant cinc dies els espais de La Virreina i comparteixen moments en un diàleg sostingut sobre com les fronteres disciplinàries es dilueixen entre les pràctiques pictòriques, escripturals i encarnades.

La voluntat de reflexionar sobre aquesta ecologia de pràctiques fa palès allò de què Isabelle Stengers parla al seu assaig Introductory Notes on an Ecology of Practices, en el qual la filòsofa recorda que, com totes les fronteres, les disciplinàries també són conflictives. Això no obstant, en comptes de buscar una mena d’apaivagament, podem abordar l’organització de la confrontació per mitjà de la comprensió i el reconeixement.

Tanmateix, no és precisament estructurar les tensions el que fa qualsevol acte d’edició?

Aquest registre fílmic emergeix com a exercici d’improvisació realitzat a l’empara de les trobades a partir d’«imatges pobres» —si pensem en Hito Steyerl— sense un pla previ, és a dir, sense guió. És fruit de la tasca espigoladora del que va ocórrer un cap de setmana de març en què es va revelar què passa quan les fronteres entre pintura, escriptura i dansa ballen; què passa quan es confia en el procés des de la institució.