Working dead. Escenaris de la postfeina
El concepte de feina ha experimentat diversos canvis al llarg de la història. Canvis que parlen de la seva relació amb els diferents models econòmics vigents, però que també estan vinculats a transformacions en la manera de pensar, sentir i ser de l’ésser humà. És a dir, la feina també és el producte de les diverses revolucions culturals que s’han produït durant la història de la humanitat. Des d’aquesta perspectiva, les importants transformacions econòmiques que van tenir lloc a finals de la dècada de 1970 i a començaments de la de 1980 van comportar, entre moltes altres coses, la pèrdua de centralitat de la fàbrica com a lloc privilegiat de producció. El desplaçament i la devaluació de la feina material immediatament productiva indicava l’extensió dels processos de valorització al conjunt de la societat, de la fàbrica a la metròpoli.
Ara, després d’un grapat de dècades de transformacions decisives, ens interessa penetrar en les geografies variables de la nova composició de la feina, i per fer-ho volem obrir diferents debats i plantejar problemàtiques i interrogants que ens permetin abordar els canvis en la composició de la força de treball, en les dinàmiques de valorització capitalista, en les línies de conflicte i en els processos de constitució de les subjectivitats. Ens proposem reflexionar sobre com s’ha redefinit el camp conceptual de recomposició de classe, un trànsit que ha generat noves subjectivitats i ha definit noves relacions culturals i polítiques, sense perdre de vista la memòria i les memòries de classe en el context estatal, la composició racialitzada de la força de treball transnacional i la divisió sexual que, amb noves variables, es manté totalment vigent en l’entorn laboral globalitzat.
María Ruido, Antonio Gómez Villar i Marta Echaves
Participants: Marta Malo de Molina, Matxalen Legarreta, Las Kellys BCN, Carme Gomila Seguí (Cooptècniques) i Agrupació Feminista de Treballadores del Sexe (AFEMTRAS)
