Treball més enllà de l’ocupació: producció i reproducció en l’era de la postfeina
Working Dead. Escenaris de la postfeina
21.03.2018 – 22.03.2018
Seminari 1
Marta Echaves / Antonio Gómez Villar / María Ruido
Dimecres 21 i dijous 22 de març de 2018, de 18 a 21 h. Virreina LAB
Entrada gratuïta. Aforament limitat
Working Dead. Escenaris de la postfeina és un projecte de recerca en format textual i audiovisual que neix amb la vocació d’explorar els horitzons del treball després de la revolució digital i robòtica, però sobretot després del gir del capitalisme cognitari i les seves formes de contractació diverses i cada vegada més informals i hiperflexibles.
Pretenem fer aquesta recerca sense perdre de vista la/les memòria/òries de classe en el context estatal, la composició racialitzada de la força de treball transnacional i la divisió sexual actual que, amb noves variables, continua plenament vigent dins del treball globalitzat. Així, en la nostra base hi ha el reconeixement a tot un seguit de praxis i teories crítiques que ja fa moltes dècades que redefineixen el concepte de feina-ocupació i la relació producció-reproducció.
En aquest escenari, les redefinicions del marxisme, però sobretot les crítiques decolonials i feministes, han estat i són, per a nosaltres, fonts fonamentals de qüestionaments fèrtils i d’una enorme agència política, que no podien deixar de ser protagonistes principals de la nostra recerca. D’aquesta manera, el nostre primer seminari públic té com a eix les relacions de producció i reproducció, les redefinicions del treball i de l’economia mateixa des dels feminismes, les noves formes associatives i sindicals i, en definitiva, les relacions entre renda, classe, temps i gènere.
Si el concepte de treball ha patit canvis al llarg de la història i si, com proposem en el punt de partida del projecte Working Dead, som en un moment de reubicació absoluta en termes de producció, com pot l’escenari de la postfeina afectar la sostenibilitat de la vida, els treballs reproductius? Quins nous debats obre la perspectiva postindustrial en relació amb el gènere-sexe? On i com construïm els nostres processos de subjectivació i corporeïtzació en un món laboral definit per la feina immaterial? On s’instal·la, doncs, el sosteniment material de la vida, el cos que cuida i, fins i tot, la cura mateixa? I, en aquest territori en aparença deliqüescent, quines altres formes organitzatives de cooperació i lluita podem albirar quan els sindicats tradicionals han esdevingut institucions de consens?
El 21 i 22 de març posem els nostres cossos a pensar junts sobre aquestes i altres qüestions adjacents a La Virreina Centre de la Imatge.
Convidades:
Dimecres 21 de març (18-21 h): Matxalen Legarreta i Marta Malo de Molina
Dijous 22 de març (18-21 h): Las Kellys (+ Organizar lo (im)posible) i Agrupación Feminista de Trabajadoras del Sexo (AFEMTRAS)
Matxalen Legarreta. Llicenciada en sociologia per la UPB/EHU i doctora internacional en sociologia per la mateixa universitat. Ha fet estudis de postgrau tant a la UPB/EHU (especialista universitària en investigació social aplicada) com a la Universitat Complutense de Madrid (especialista en Praxis de la Sociologia del Consum: Teoria i Pràctica de la Investigació de Mercats). Des del 2008 és professora del Departament de Sociologia 2 de la UPB/EHU. Les seves línies de recerca principals són: treball domèstic i cures, desigualtats de gènere, enquestes de pressupostos de temps i sociologia del temps. Treballa des d’una perspectiva feminista que se centra en la sostenibilitat de la vida. És membre del Grup de Recerca d’Antropologia Feminista - AFIT.
Marta Malo de Molina. Traductora i investigadora militant, des de fa més d’una dècada promou i participa en processos de recerca en i des de les pràctiques d’emancipació. Ha format part de nombrosos col·lectius i ha impulsat plataformes d’acció com l’Eskalera Karakola, El Laboratorio II, Precarias a la deriva, Observatorio Metropolitano (on va dur a terme una recerca sobre fronteres i govern neoliberal amb Débora Ávila), El Ferrocarril Clandestino, Yo Sí Sanidad Universal i Radio Onda Precaria, entre molts altres. És coautora del volum Ensayos y experiencias entre investigación y militancia (Traficantes de sueños, 2004), ha estat docent al Campus Relatoras i a Nociones Comunes, i ha escrit nombrosos articles per a mitjans com El Diario, Diagonal, Nodo50, etc.
Las Kellys. Las Kellys és una associació autònoma de cambreres de pisos d’àmbit nacional. El nom Las Kellys prové d'un joc de paraules popular en castellà: “la Kelly, ‘la-que-limpia’”. En el seu cas, netegen hotels.
En el seu manifest exposen una sèrie de reivindicacions sobre les seves condicions laborals i sobre la seva valorització social.
Es van presentar oficialment l’11 d’octubre del 2016 a Barcelona i actualment són presents a vuit territoris d’arreu de l’Estat.
Per llegir el seu manifest i obtenir-ne més informació: https://laskellys.wordpress.com/quienes-somos/
“Organizar lo (im)posible”. Un curtmetratge de Tonina Matamalas i Carme Gomila en col·laboració amb Las Kellys Barcelona i la Cooperativa de Tècniques. Documental-animació, 15 min (2017): Las Kellys, una associació de cambreres de pis que compta amb vuit grups organitzats a l’Estat espanyol, lluita per millorar les seves condicions laborals i de vida. Aquest documental, que barreja l’animació amb la imatge real, dura el que elles triguen a netejar una habitació, 15 minuts, i parla de salut i medicalització, de política turística, de feminització de la precarietat laboral, de migració, d’organització i de resistència, uns elements que s’entrellacen per mostrar la complexitat a la qual han de fer front. A més, aquest curtmetratge d’animació està fet amb Las Kellys Barcelona en la seva totalitat.
Tonina Matamalas Ensenyat. Andratx, 1987. És llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona. Il·lustradora especialitzada en dibuix en directe i graphic-recording, treballa en l’àmbit del dibuix, el documental, l’animació 2D i en art i educació. Forma part dels col·lectius www.maixap.tv i www.projecteuter.org, i és col·laboradora del taller de serigrafia i animació experimental www.czentrifuga.de.
Carme Gomila Seguí. Maó, 1987. Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona, va completar la seva formació a la Universitat de Guadalajara (Mèxic) i a la Universitat Pompeu Fabra, amb el Màster en Arts Digitals. Actualment treballa en la creació de visuals en directe per a espectacles, com a tallerista en l’àmbit audiovisual i desenvolupant projectes al voltant de les tecnologies i els feminismes. Forma part dels col·lectius ATZUR, Cooperativa de Tècniques, MAIXAP TV i de la impremta col·lectiva de Can Batlló.
AFEMTRAS. L’Agrupación Feminista de Trabajadoras del Sexo (AFEMTRAS) va ser creada el 2015 per treballadores sexuals del polígon de Villaverde (Madrid) davant l’assetjament i l’abús de poder que suposa l’aplicació de la Llei de seguretat ciutadana que, entre altres coses, impedeix que es puguin acordar serveis sexuals amb clients i fa que pesi la possibilitat d'una multa sobre totes dues parts. No només lluiten per derogar aquesta normativa, sinó que, entre els seus objectius, també hi ha el suport, el creixement i l’enfortiment mutu, la convivència amb el veïnat i les empreses de la zona i, sobretot, la millora de les condicions de treball i el reconeixement de la seva activitat laboral, que històricament ha estat criminalitzada i invisibilitzada.